Marx bàsic. Una primera lectura

1. Sentit general de la seva obra

Tal com afirmava Hegel, tot està en procés de superació constant. Karl Marx (1818-1883), arrelat en el pensament de Hegel, pot ser vist com la superació d'aquest. Una superació que es concretaria en un capgirament de l'Idealisme Absolut de Hegel: les propietats que Hegel atribuïa a la Idea, Marx les atribueix a la Matèria. La seva filosofia no serà un idealisme sinó un materialisme, un Materialisme Històric en el qual les condicions materials o econòmiques, tot seguint unes lleis dialèctiques, són el motor de la història; no la Idea com deia Hegel. Les Idees, les ideologies són vistes com un resultat, una conseqüència, una superestructura generada per l'estructura econòmica.

El seu segle, és el segle de les revolucions liberals contra els intents de restauració i el de la Revolució Industrial, de la transformació social ja iniciada el segle XVIII que comportà la consolidació del capitalisme. En diferents escrits, especialment en la grandiosa síntesi, El capital, Marx desenvoluparà la més completa denúncia a un sistema econòmic que justifica l'enriquiment d'uns pocs en base a l'empobriment i explotació de molts. Una denúncia i una sospita que, en aquest segle, s'ha transformat en una actitud generalitzada. Es sospita que l'ordre social i econòmic no és pròpiament humà (Marx); es sospita que la religió no acaba d'emancipar a l'home (Feuerbach); es sospita, fins i tot, que l'individu contemporani està psíquicament malalt (Freud); es sospita, en fi, que els valors existents ja no són vàlids (Nietzsche).

Tota l'obra de Marx -teoria i pràctica- sorgeix d'un impuls ètic, d'una crítica moral a l'estat de coses del seu moment històric; però no vol ésser un moralista sinó un científic. El seu anhel no és comprendre o interpretar el món, el seu anhel és transformar-lo. Transformar el món vol dir fer-lo més humà, vol dir crear un món en el qual l'home pugui arribar a ser ell mateix un cop superades les alienacions que el mutilen; per tot això el seu pensament és un humanisme. Quines alineacions? Són moltes les alienacions en què es troba l'home de carn i ossos dels seu temps, però totes elles són alienacions secundàries i recolzades en una alienació bàsica: l'alienació econòmica.

2. Aspectes

El camí de Hegel a Marx però, fou llarg i ric en pensament. D'entrada hi ha l'«esquerra hegeliana»; un dels seus membres, Feuerbach, serà l'esglaó que unirà Hegel i Marx. Marx estarà influenciat, també, per una sèrie d'intents de reforma de la societat: tant pels intents dels «socialistes utòpics» com pels intents radicals dels anarquistes. I en el rerafons del seu moment es va formant una nova ciència emparentada amb les preocupacions de Marx, la «Sociologia», el pare fundador de la qual és Auguste Comte.

A París, als 26 anys, coneix Friedrich Engels. L'amistat i la intensa col·laboració amb Engels perdurarà tota la seva vida; el marxisme, en realitat, és una creació conjunta de Karl Marx i Friedrich Engels. Engels, fill d'un ric industrial alemany que posseïa a Anglaterra una fàbrica de teixits, coneixia directament les dures condicions de vida dels proletaris de la societat industrial i tenia bons coneixements d'economia. Engels l'introduí en l'estudi i anàlisi de l'estructura del capitalisme.

Marxisme, socialisme i comunisme són concepcions emparentades però diferenciades. El marxisme fa referència al materialisme, tant històric com dialèctic, de Marx i Engels; a la denúncia de l'estructura econòmica capitalista; a les alternatives salvadores, primer socialista, després, comunista. Socialisme, en el marxisme, fa referència a la fase de negació del sistema de producció capitalista; ara bé, es trobem models socialistes no marxistes. Comunisme, en el marxisme, fa referència a la fase final del procés de superació de les societats divides en classes, fase en la qual es gaudirà d'igualtat i llibertat.