2. Marxisme, confluència de camins

El marxisme no és obra exclusiva de Marx. Cal recordar la fonamental col·laboració del seu amic Engels; fou Engels qui l'introduí en l'estudi de l'estructura del capitalisme. Cal recordar, en segon lloc, que Marx parteix dels moviments intel·lectuals i socials del moment. El marxisme representa una confluència de camins.

a) L'esquerra hegeliana. Feuerbach

Quan Marx ingressà a la Universitat de Berlín, feia tres anys que Hegel havia mort; ara bé, el seu pensament, en tendències o interpretacions oposades, seguia imperant. Marx, com la major part de joves, se sentí atret per l'esquerra hegeliana, la tendència que tenia en Ludwig Feuerbach (1804-1972) un dels més destacats representants. Feuerbach, un rierol de foc com significa el seu nom, esdevindrà l'esglaó entre Hegel i Marx en dos aspectes: per la seva crítica a l'idealisme de Hegel i per l'aplicació del concepte d'alienació al camp religiós.

Per Feuerbach, els secrets més profunds de la realitat estan en la natura, en les coses senzilles i concretes; no en les idees, com defensava Hegel. Cal retornar a la natura, a la matèria, per entendre la realitat; exigència que s'ha divulgat atribuint a Feuerbach la frase «digues-me què menges i el diré què penses».
Per altra banda, desenvolupant la concepció hegeliana de Déu, argumenta que Déu és una creació humana. Com? L'ésser humà es nega les pròpies excel·lències, alienant-se, i les atribueix a un ésser superior, però il·lusori: Déu, la projecció de la grandesa humana, el «mirall de l'home».
I per què l'home inventa Déu, fet a imatge de l'home? Perquè l'ésser humà es troba immers en una natura insensible al sofriment, que no escolta els seus planys; la religió apaivaga el seu sofriment i alleuja el cor oprimit. Es pot dir que el nucli del discurs de Marx sobre la religió està ja en l'obra de Feuerbach.

 

b) El socialisme utòpic

A mitjans segle XIX, i en oposició a les idees conservadores de la Restauració, aparegueren en l'Europa industrial, diferents pensadors sensibilitzats envers la situació econòmica i social d'injustícia, desigualtat i opressió. Les seves reivindicacions de reforma social captaren l'atenció de Marx, però, pel seu caràcter poc científic i massa voluntarista, les criticà amb l'etiqueta de socialisme utòpic: uns intents ingenus de reforma social. Així, la societat modèlica d'industrials, sense el nobles privilegiats, que dissenyà Saint-Simon (1760-1825), els falanteris o associacions agràrio-industrials de Charles Fourier (1772-1837), o les colònies industrials on les màquines estaven subordinades a l'home del gal·lès Robert Owen (1771-1858).

 

c) L'anarquisme

L'anarquisme era un moviment que reivindicava una reforma radical de la societat. El terme, del grec an i arqué (principi), significa manca de poder, de llei, d'autoritat. L'única manera de reformar la societat, deien els anarquistes, consisteix en rebutjar qualsevol forma de poder, ja que aquest és sempre font de corrupció. Pierre-Joseph Proudhon (1809-1865) i Mikhaïl Bakunin (1814-1976), dos dels anarquistes més coneguts, estaven convençuts que el poder, independentment de qui l'exerceixi, genera opressió i injustícia. La destrucció de l'Estat es vista com la condició indispensable per l'establiment de la llibertat i la igualtat. Si bé l'anarquisme i el marxisme coincidien en la necessitat de transformar la societat, el debat sobre els mitjans adequats els separà i enfrontà.

Així, Proudhon era un crític de la propietat privada però també crític de la propietat estatal que defensava el naixent comunisme; la seva proposta apunta a la creació d'institucions intermèdies com els moviments sindicals o mutualistes.
Veia la propietat privada com un robatori: el capitalista no retorna al obrer el valor íntegre del seu treball; constitueix a uns pocs en éssers lliures i a la majoria en esclaus. Però la propietat estatal o comunisme sotmet la persona a la societat, anul·lant la llibertat de la persona; amb el comunisme, l'Estat és amo dels objectes materials i és amo de les persones. Quina alternativa? Que els mateixos treballadors siguin propietaris i gestors de la producció. Proudhon és el primer promotor de l'autogestió dels treballadors, per això impulsà moviments sindicals i mutualistes. La justícia exigeix sempre llibertat i igualtat.

L'anarquisme ha integrat dues visions oposades; una negativa i una altra positiva. Per una banda, és un 'no' a l'ordre establert, a l'estat i al poder; un no a totes les pressions o regles externes que ens limiten. Per altra banda, considera que els sistemes normals de govern són innecessaris, cal només una interiorització de les normes humanes de conducta i això farà innecessària la coacció externa; en aquesta vessant positiva, l'anarquisme seria una rebel·lió a fi de fer possible l'aparició de l'home natural amb els seus valors originals: l'home natural ha estat vençut per l'estratègia de l'estat i de la societat.

 

d) El liberalisme econòmic

Una sèrie de pensadors anglesos, com Adam Smith (1723-1790) i David Ricardo (1772-1823), es van proposar legitimar el liberalisme econòmic del capitalisme. Defensaven que les lleis de l'economia capitalista eren lleis eternes, inamovibles i naturals que calia assumir i respectar. L'Estat havia de deixar fer; la llei de l'oferta i la demanda, per exemple, era natural, inevitable i necessària. Els individus, cercant el seu propi interès, realitzaran, com si una mà invisible els encaminés, allò més beneficiós per a la col·lectivitat. Marx qüestionarà i rebutjarà aquests plantejaments.

 

e) Comte, preocupació sociològica

A mitjans segle XIX, neix a França un moviment que enllaça amb la tradició il·lustrada del segle XVIII, que s'identifica i teoritza el creixement imparable de la ciència. Aquest moviment rebrà el nom de positivisme i el seu propagador és Auguste Comte (1798/1857). Comte, secretari del socialista utòpic Saint-Simon, participava de la preocupació social d'aquest; ara bé, porta a terme un estudi lligat als fets observats, un estudi empíric. Per això és considerat el fundador de la Sociologia com a ciència.