1. El filòsof i el seu temps

Karl Marx va néixer el 1818 a Trèveris (Renània, una regió de Prússia), tres anys després del Congrés de Viena, aquell congrés en el qual les monarquies europees que havien derrotat a Napoleó van restaurar les antigues fronteres i van intentar restaurar els vells valors anteriors a la Revolució Francesa. El segle de Marx, malgrat aquests esforços conservadors, serà un segle de noves revolucions. El mateix any en el que Marx publicà el seu revolucionari Manifest del Partit Comunista serà l'any de la Revolució del 48, una revolució democràtica que s'estengué per bona part d'Europa; Marx, per la seva implicació, hagué d'abandonar el continent instal·lant-se a Londres, on hi visqué fins a la seva mort, el 1883.

Marx era fill d'una família jueva, rabins tant de part de paterna com materna. Però el seu pare es convertí al protestantisme evitant molèsties antisemites; abandonar la condició de jueu era el «bitllet d'entrada a la cultura europea». Estudiant a la Universitat de Berlín, Karl compartí l'inconformisme polític i la crítica dels joves hegelians d'esquerra. Amb el doctorat veié frustrada la seva aspiració a exercir de professor universitari: el govern prussià barrà l'accés a la docència a tots aquells cervells que no volien sotmetre's. Optà pel periodisme, però el govern prussià ordenà clausurar el diari on començà a treballar. Com per molts altres intel·lectuals alemanys, l'exili a París, el 1843, fou l'alternativa.

A París es relacionà amb diferents grups revolucionaris. Llegeix obres de Saint-Simon, de Fourier i altres; coneix Proudhon, Bakunin. Marx ja se sent comunista, però un comunista que cerca fonament científic més que filosòfic per a la seva teoria. Funda la revista Annals franco-alemanys però només n'aparegué el primer i únic número; un article portava la firma de Friedrich Engels (1820-1895), persona que esdevindrà gran amic i col·laborador intel·lectual. En aquest any 1844 escriu els Manuscrits econòmico-filosòfics, obra que conté, influït per Feuerbach, el seu humanisme i la seva crítica a l'alienació. L'alienació és el fet que rosega i malmet tota la vida humana, tant la sensibilitat com la pròpia intel·ligència.

Expulsat de París, a instàncies del govern prussià, s'instal·la a Brussel·les (1845/1848), on féu infructuoses gestions per emigrar a EEUU. Obres importants d'aquest període són La Sagrada Família i La Ideologia Alemanya, ambdues, escrites conjuntament amb Engels, són una crítica no només de Hegel sinó també de la mateixa esquerra hegeliana que, creient-se revolucionària, estava mancada de fonament científic. Com repetia sovint Marx, per entendre els esdeveniments socials i les insurreccions obreres fa falta dues coses: «certa penetració científica i una mica d'amor als homes». També escriu Onze tesis sobre Feuerbach, la més coneguda de totes, l'onzena, mostra el programa del propi Marx:

A Bèlgica, Marx intensifica la seva activitat política. Una associació obrera anomenada Lliga dels Justos, posteriorment Lliga dels Comunistes, proposa a Marx i Engels la redacció d'un text bàsic on, d'una manera ben comprensible, s'exposin les idees socials i polítiques que tots ells compartien; aquesta proposta tindrà com a resultat el naixement del llibret més emblemàtic del marxisme: Manifest del Partit Comunista, publicat el febrer del 1848, en el mateix mes que esclatà a França i s'estengué a altres països europeus, la Revolució del 48. El Manifest, a més d'exposar que la història de totes les societats és la història de la lluita de classes, proclama la inevitable superació del capitalisme i l'adveniment d'allò que tant temia l'Europa contrarevolucionària, el comunisme.

Quan esclata la Revolució del 48 és expulsat de Brussel·les; fracassada la Revolució a tot Europa, resideix a París amb règim de llibertat vigilada. A finals de 1849 s'instal·la a Londres on hi viurà fins a la seva mort, el 1883. Els vint anys primers de la seva estada a Londres foren anys d'extremes privacions i d'insuperables problemes amb els creditors; en aquests anys quatre fills moriren en edat infantil després de sofrir insuficient nutrició. Una època de pobresa, una època de producció intel·lectual ben minsa. És paradoxal que en aquest anys, els únics ingressos de Marx provinguessin dels articles que publicava al New-York Daily Tribune, un diari del món capitalista que ell condemnava.

El 1856, gràcies a una petita herència de la seva muller, la situació familiar i personal és de menys penúria. Marx comença a escriure Línies fonamentals de la crítica de l'economia política, però l'obra és sovint interrompuda per raons de salut; quan l'acabi, no tindrà recursos econòmics per a la publicació. El 1863, gràcies a l'herència materna i al llegat d'un amic, la família experimenta una millora econòmica sensible i, simultàniament, augmenta l'activitat intel·lectual i política de Marx. Per una banda, fa l'esborrany i comença la redacció de la seva magna obra El Capital; per altra banda, col·labora en la fundació de la Primera Internacional o Associació Internacional de Treballadors, que en redacta els estatuts i el comunicat inaugural. El 1867 publica el llibre primer d'El Capital. La redacció d'aquest primer llibre exigí a Marx un metòdic i ordenat estudi de recerca en la biblioteca del Museu Britànic de Londres; el llibre concreta l'explotació capitalista en el concepte de plusvàlua i critica la reducció del treballador -home, dona o nen- a una peça sense humanitat.

Quan al 1869 Engels es jubila, fa allò que abans ja volia fer però no podia, passar a l'amic una renda fixa anyal. Engels compartia moltes activitats d'oci amb la família del "Moro", aquest era el sobrenom amb el qual els amics anomenaven Marx; malgrat les penalitats, a casa del "Moro" hi havia alegria i força amics hi passaven hores, fins i tot escoltant els llargs contes que Marx explicava als seus fills. En aquests anys, escriu sobre els esdeveniments polítics del moment: la guerra franco-alemanya, sobre la guerra civil a França durant la Commune de París (1871) i sobre l'enfrontament entre bakunistes i marxistes.

Però malgrat la millora econòmica, es veu aclaparat per freqüents malalties possiblement a conseqüència de les anteriors privacions. El 1875 escriu Crítica al programa de Gotha on hi apareix concentrada tota l'utopia marxista en el lema: a cadascú no segons els seus mèrits o serveis que presti, sinó segons les seves necessitats. Comença els esborranys del llibre segon d'El Capital i en comença la redacció; mentre Engels escrivia el seu Anti-Dühring.

Quan Jenny, la muller de Karl, morí al 1881, Engels comentà: «també el Moro ha mort». Així fou, Marx moria el 14 de març de 1883, encara no havien passat dos anys de la mort de la seva esposa Jenny. L'amic Friedrich Engels, que visqué dotze anys més, tingué cura d'acabar els llibres segon i tercer d'El Capital, el llibre que mostrava i denunciava el funcionament de la societat capitalista.