5. Socialisme i comunisme

Una forma derivada de l'alienació econòmica és l'alienació social: l'oposició i divisió radical de la societat en classes en funció de la possessió o no de mitjans de producció.

Tots els modes de producció (comunitat primitiva, asiàtic o patriarcal, esclavisme, feudalisme, capitalisme) s'han caracteritzat pel mateix conflicte entre classes i explotació del l'home per l'home. El materialisme històric descriu la direcció d'aquest procés vers la desaparició de classes i la instauració del comunisme, després de passar pel socialisme.

En una societat en lluita de classes, l'Estat representa la conciliació de classes; però és una conciliació il·lusòria. L'Estat pretén ésser un intermediari, un àrbitre just entre interessos contraposats; en realitat és l'instrument que la classe opressora utilitza per mantenir la condició de classe dominadora.

La fase de producció capitalista, fase en la qual domina la burgesia i la forma privada de propietat, serà inexorablement superada, seguint les lleis històriques, per una fase transitòria, de negació, en la qual hi haurà un domini o dictadura del proletariat i una regressió de la forma privada de propietat; l'Estat, ja no serà un Estat burgès sinó un Estat proletari, una societat socialista. La fase final, la negació de la negació o síntesi, serà el societat comunista: una societat sense classes en la qual imperarà la propietat col·lectiva dels mitjans de producció; una societat en la qual l'Estat serà abolit.

En la societat comunista, «el lliure desenvolupament de cada persona serà condició necessària pel lliure desenvolupament de tots». La desaparició de les classes socials acabarà amb la lluita social que ha estat el motor de la història; la humanitat gaudirà, finalment, de pau, igualtat i llibertat.