Nietzsche. Una primera lectura

1. La perspectiva nietzscheana

El pensament de Friedrich Nietzsche es troba en l'encreuament de dues coordenades intel·lectuals del segle XIX: l'actitud de sospita i denúncia i, en segon lloc, l'actitud d'afirmació dels valors lligats a la vida en detriment dels lligats a la raó.

  • Nietzsche comparteix amb Marx i Freud l'actitud de sospita i denúncia. Què és sospitar? És intuir que les coses no són tal com semblen. La sospita porta a anar més enllà de les aparences, a cercar el fons amagat i soterrat de les coses. Marx, Nietzsche i Freud seran coneguts amb l'expressió filòsofs de la sospita. La sospita de Marx i Engels fou de caire socioeconòmic: al cor de l'esplendorós sistema capitalista hi batega sofriment, alienació i explotació. La sospita de Freud serà de caire psicològic: sota les més nobles idees i més bons sentiments s'hi amaguen mòbils obscurs, irracionals i inconscients. La sospita de Nietzsche és global i radical: els valors de la cultura occidental ja no són valen, són valors buits i no pesen realment en la vida de les persones.
Friedrich Nietzsche
     Actitud de sospita i denúncia
  • La cultura occidental sovint ha donat primacia a la raó. Els il·lustrats del segle XVIII divinitzen la raó: una eina que ens capacita per analitzar i entendre-ho tot. En el segle XIX, amb el positivisme, la raó científica vol tenir l'última paraula. Nietzsche, altrament, intueix que la natura, l'activitat humana, la vida en la seva totalitat, escapen a les capacitats de la raó científica. La vida no és matematitzable; la vida és història, procés, canvi, irracionalitat. El més hàbil i capacitat per acostar-se al cor de la vida no és el filòsof ni el científic, és l'artista. L'artista està dotat d'una capacitat d'entendre la realitat i la vida que manca al científic. I entre totes les arts, la música és la que expressa la realitat vital amb més plenitud. Nietzsche és el més apassionat representant d'aquest vitalisme.

   

2. Primera gran intuďció

El primer i revolucionari llibre de Nietzsche El naixement de la tragèdia des de l'esperit de la música, profundament marcat per Schopenhauer i per Wagner, mostra el nucli del seu pensament: el reconeixement de la vida com a valor fonamental i la convicció que la cultura occidental ha rebutjat o temut la vida. Contràriament, el món que representa la tragèdia grega clàssica es mantenen els valors lligats a la vida, sense oblidar els lligats a la raó. La tragèdia mostra la viva oposició entre l'esperit dionisíac (Dionís és el déu del vi, la fecunditat, la passió, la corrent vital efervescent, la foscor) i l'esperit apol·lini (Apol·lo és el déu de la llum, la proporció, la mesura, l'equilibri).

Nietzsche considera que la Grècia clàssica no ha oblidat cap dels dos déus: hi ha passió en l'equilibri grec. Contràriament, amb Sòcrates i el Cristianisme s'inicia el predomini d'allò que és lògic i racional, és a dir, dels valors apol·linis en detriment dels valors dionisíacs.

Nietzshe esdevindrà el gran defensor de l'actitud dionisíaca d'acceptació de la vida tal com és, fins i tot amb la mort que porta dintre seu. Esdevindrà el gran crític de l'actitud de renúncia de la vida, de fugida davant la vida, l'actitud iniciada per Sòcrates.


   

3. Els grans temes de Zaratustra

Així parlà Zaratustra ha esdevingut el llibre més llegit i l'obra central de Nietzsche. La seva crítica radical a la religió, a la metafísica, a la moral es complementen amb la part més positiva de la seva filosofia. Zaratustra dirà a la vida i establirà la nova taula de valors.

Quatre grans temes apareixen en un primer pla:

  • La mort de Déu. Tots els valors de la nostra cultura descansen en la pressuposició que el sentit d'aquest món està fora d'ell. Déu personifica aquesta pressuposició.
    Amb la mort de Déu s'enfonsen tots els ideals, fins i tot l'ideal de la ciència, car la ciència es basa en la pressuposició d'un sentit únic i fix de les coses que el concepte pot agafar. Ens precipitem en el nihilisme.
  • El superhome. La doctrina del superhome es fonamenta en la mort de Déu. El superhome serà el nou «déu terrenal», serà el «sentit de la terra»; el pol oposat al «darrer home». El superhome esdevindrà el gran creador de valors.
  • La voluntat de poder. Amb que compta el superhome per operar la transvaloració? Únicament amb la voluntat de poder. La voluntat de poder (mot semblant a vida) expressa una energia sempre inquieta que crea incessantment noves formes de vida, però que també les destrueix; una inquietud sense descans que només s'assossega una mica per la creació de noves formes de vida. Voluntat de poder és l'imperatiu nietzscheà.
  • L'etern retorn. Etern retorn o «circularitat del temps» mostra que la distinció entre pretèrit i futur no la fa el mateix temps, sinó cadascú de nosaltres des del seu propi punt de vista. El que a algú apareix com a pretèrit, per un altre apareix com a futur. El que compta és que en cada instant creador s'il·lumina el paisatge sencer del temps, com un llampec, i s'interpreta que sempre passa el mateix, la creació i mort de noves formes.

   

4. Transmutació de valors

Tots els escrits de Nietzsche posteriors a Així parlà Zaratustra estan marcats per la idea de transvaloració o de transmutació de tots els valors. Per a ell tots els problemes de la filosofia són, essencialment, problemes de valors.

La supressió de la denuncia feta per Nietzsche exigeix reconèixer que la vida i només la vida és el fonament últim de tots els valors. L'afirmació del valor de la vida és la transmutació de tots els valors, és a dir, l'eliminació de l'autoalienació humana.

La genealogia de la moral: un escrit polèmic és un tracta sistemàtic en el que argumenta que la categoria de tota moral depèn de com reconegui el valor de la vida, de com s'ajusti a la voluntat de poder. Hi destaca la contraposició de dues morals: la moral de senyors i la moral d'esclaus.

La moral de senyors és noble, elevada i opera amb la contraposició «bo» i «dolent»; bo és tot el que eleva l'individu, tot el que porta a afirmar la vida; bo és igual a noble, poderós, bell, feliç, grat a Déu. La moral d'esclaus és la moral del remat i de la mediocritat, una moral impregnada d'instint de venjança contra la vida superior; és la moral de la democràcia: vol igualar totes les persones; una moral que glorifica tot allò que fa suportable la vida als dèbils; bo serà igual a pobre, mancat, impotent, malalt, lleig.

La moral original era la moral de senyors, aquesta es troba en la base de tota cultura; però, es produí la inversió dels valors morals: una rebel·lió dels esclaus obra dels jueus i el cristianisme que s'inicia quan el ressentiment esdevé creador i genera valors.