5. Manipulació d'un pensament

Nietzsche se'ns presenta més com un artista amb profundes intuïcions o guspires de genialitat que com un pensador sistemàtic. El seu pensament és un pensament in fieri, mai acabat, fent-se i refent-se constantment. No és un pensament madur i perfilat. En els seus escrits hi trobem «llampecs mentals» que il·luminen determinades vivències, no travades cadenes d'idees com acostumen fer els filòsofs. Però uns llampecs mentals que, essent peces aïllades sense cap sistema, permeten configuracions i interpretacions ben diferents. Quin és el meu lector ideal? es pregunta Nietzsche. Un explorador, respon. Un home capaç d'explorar noves possibilitats, noves respostes. Nietzsche desmunta una visió clàssica de les coses però, per altra banda, no veu clara la posició alternativa. I quan rellegeix els seus escrits, és crític: hi reconeix fanatisme. Per això, tal com diu Karl Jaspers, hom es fidel a Nietzsche afirmant-se constantment en contra d'ell.

Però, en direcció ben contrària, el pensament de Nietzsche ha sofert importants manipulacions. La seva obra fou obertament integrada al patrimoni intel·lectual del nacionalsocialisme. El 1934, a Weimar i amb la presidència de Hitler, es féu la celebració oficial del 90è aniversari del naixement del filòsof. Però el Nietzsche que els nazis veneraven i presentaven com a precursor del nacionalsocialisme era un Nietzsche manipulat per la seva germana, la sí racista Elisabeth Förster Nietzsche.

A la mort del filòsof, la seva germana reivindicà tots els drets sobre els llibres i manuscrits del seu germà; aturà l'edició de les obres completes que preparaven amics de Nietzsche. Controlà personalment el Nietzsche Archiv. A partir de petits fragments i notes soltes, escrits entre finals de 1887 i inicis de 1889, composà l'obra que més valorada i difosa pels nazis, La voluntat de poder, un fals llibre en el qual Friedrich Nietzsche, que havia escrit «Nosaltres, els sense pàtria, sóm massa diversos, massa mesclats pel que fa a la raça», apareixia com a patriota i racista. Nietzsche ja s'havia malfiat de la germana casada, segons ell deia, amb un «imbècil racista».

Les manipulacions dels escrits feren possible que tant Mussolini com Hitler reconeguessin Nietzsche com a mestre: el seu pensament havia estat adaptat als eslogans ideològics del Tercer Reich. Ara bé, és il·lustratiu recordar que un sector minoritari del partit nazi s'oposava a aquest culte oficial a Nietzsche perquè veien en ell un anticristà, un filosemita, un francòfil, un nihilista, en resum, un esperit antinacional.

Fragments pòstums

Així, doncs, el Nietzsche més conegut al llarg de tota la primera meitat del segle XX fou el Nietzsche manipulat i adaptat a la propaganda nazi. Fins el 1954 no s'inicià el debat crític sobre les obres del filòsof, tot reconeixent la pluralitat de falsificacions introduïdes. Els italians Giorgio Colli i Mazzino Montinari són els que han portat a terme, a partir de 1964, la primera edició crítica de les obres Friedrich Nietzsche. Un dels llibres de Montinari porta el revelador títol La voluntat de poder no existiex; en lloc del fals llibre, existeixen uns Fragments pòstums.