«Això implica que han aparegut formes de conflicte noves, que aboquen a una ètica nova. O, com a mínim, a la revisió en profunditat dels vells esquemes arran de les noves circumstàncies tecnocientífiques. Tradicionalment els conflictes es produïen entre uns grups humans (membres de determinades classes socials, adeptes a determinades religions...) i uns altres que eren els adversaris. No tothom resultava afectat per igual per un conflicte: hi havia jerarquia, amb vencedors i vençuts. Avui, però, el risc, personificat en un problema ecològic, en una intoxicació alimentaria (o en l'espantall d'una guerra bacteriològica) impliquen per igual tots els membres d'una societat i, potencialment, tota l'espècie humana. L'únic que potser ens diferenciaria és el moment en que seríem afectats i la consciència subjectiva del risc, que augmenta amb la riquesa i el nivell cultural. En temps de la guerra freda es deia: "qui dispari primer, morirà l'últim"; ara, però, la vaca boja, el bacteri de legionel·la, l'oli de pinyolada adulterat o la pols de l'asfalt suposadament cancerígena els pots trobar arreu (també als restaurants de categoria) sense cap consciència del perill i distribuïts democràticament en forma de loteria. [...]

     La bioètica s'enfronta avui a tota una sèrie de reptes nous provocats per les possibilitats obertes amb les noves tecnologies i amb el desxiframent del genoma. No es tracta només de regular les relacions metge-malalt, sinó que cal encetar una nova lectura de la vida en termes ètics i, a més, això s'ha de fer enmig de canvis socials, tecnològics i fins i tot religiosos que afecten globalment les condicions de vida humana així com el que, almenys en la tradició de les grans religions, s'havia considerat la "sacralitat" (avui en diríem la "dignitat") de la vida. Cada cop més la bioètica apareix com un dels temes privilegiats de la democràcia deliberativa. Cal pensar-la en el context d'un debat global no només sobre allò que entenem per salut, sinó també sobre l'entorn que dóna sentit a la salut. El pacient ja no es reconeix només com a "malalt", sinó com a agent moral autònom, com a persona que ha de prendre unes decisions que han de ser respectades. Per això cal clarificar el punt de vista del qual partim, perquè sovint en bioètica hi ha un malentès terminològic. Caldria posar en clar si es parla de l'home com a ésser viu, simplement biològic, o si se'l considera com a "persona", inserit en un conjunt de relacions globals. [...]

     La gran pregunta oberta per les noves tecnologies i per la transformació de les dimensions planetàries provocada per Internet és si la democràcia com a procediment i la crítica com a esperó dels canvis podran continuar essent valuoses en el nou àmbit tecnològic que hem començat a viure en l'últim quart de segle passat i que s'estendrà, pel que sembla, al llarg del segle XXI. Els intents neototalitaris de controlar Internet o d'eludir el debat públic tecnologia i societat no auguren res de bo. Només la crítica pot evitar el divorci entre "la ciència" i "la gent", que inevitablement ens abocaria a la barbàrie.»