MercatPAU. Catalunya, 2001-2002
Batxillerat:
Filosofia


  

SÈRIE 3 (Tribunal ordinari. Juny'2002)

Trieu una de les dues opcions.

OPCIÓ A

La ciència no és només coneixement o informació publicats. Qualsevol pot fer una observació o concebre una hipòtesi, i, si disposa dels mitjans econòmics, imprimir-la i distribuir-la perquè la llegeixin altres persones. El coneixement científic no es limita a això. Els seus fets i les seves teories han de passar per un període d'estudi crític i de prova, en mans d'altres individus competents i imparcials, i han de resultar tan convincents que puguin ser acceptats quasi universalment. L'objectiu de la ciència no es limita a adquirir informació ni a expressar idees no contradictòries; la seva meta és un consens de l'opinió racional sobre el camp més vast possible.

J. M. ZIMAN, El coneixement públic

1. Expliqueu breument quina és la idea principal del text. [2 punts]

2. Què vol dir, en aquest text, que l'objectiu de la ciència no es limita a adquirir informació? [3 punts]

3. Compareu la idea de consens que hi ha en aquest text amb algun altre criteri de veritat. [3 punts]

4. Expliqueu per què creieu que l'autor del text té raó o per què creieu que no en té. [2 punts]


OPCIÓ B

En la democràcia de l'abundància es donen abundants discussions, i dintre de l'estructura establerta es mostra una amplia tolerància. Totes les ideologies es poden difondre: la comunista i la feixista, la dretana i l'esquerrana, la del blanc i la del negre, la dels qui volen armaments i la dels qui demanen el desarmament. A més, en debats interminables sobre els mitjans a utilitzar, l'opinió estúpida és tractada amb el mateix respecte que l'opinió intel·ligent, el mal informat pot parlar tant com l'informat, i la propaganda apareix juntament amb l'educació, la veritat amb la falsedat. Aquesta simple tolerància del que té sentit juntament amb el que no en té es justifica amb l'argument democràtic que diu que ningú, ni grup ni individu, no es troba en possessió de tota la veritat ni pot definir plenament el que és encertat o el que és erroni, el bo i el dolent. Per tant, totes les opinions en disputa han de ser sotmeses al «poble» perquè aquest deliberi i esculli. Però jo ja he indicat que la tesi democràtica implica una condició necessària, a saber: que el poble ha d'estar en condicions de deliberar i d'escollir sobre la base del coneixement, que ha de tenir accés a informació autèntica i que, sobre aquesta base, la seva avaluació ha de ser el resultat d'un pensament autònom.

H. MARCUSE, «Tolerància repressiva»


1. Expliqueu breument quina és la idea principal del text. [2 punts]

2. Què vol dir, en aquest text, que la tesi democràtica implica una condició necessària? [3 punts]

3. Compareu la idea de democràcia que hi ha en aquest text amb alguna altra doctrina política. [3 punts]

4. Expliqueu per què creieu que l'autor del text té raó o per què creieu que no en té. [2 punts]



   

SÈRIE 1 (Tribunal ordinari. Setembre'2002)

Trieu una de les dues opcions.

OPCIÓ A

El desplegament de la ciència moderna com a empresa crea un tipus nou de científic.  Desapareix el savi. El substitueix l'investigador que treballa en algun projecte d'investigació. Són aquests projectes i no el conreu d'algun tipus d'erudició els que proporcionen al seu treball un caràcter rigorós. Un investigador ja no té necessitat d'una biblioteca a casa seva. A més, tot el temps està de viatge. S'informa en els congressos i pren acords en sessions de treball. Es vincula a contractes editorials, ja que ara són els editors els que decideixen quins llibres s'han d'escriure.

M. HEIDEGGER, Camins que no condueixen enlloc


1. Expliqueu breument quina és la idea principal del text. [2 punts]

2. Què vol dir, en aquest text, que el científic ja no és un erudit? [3 punts]

3.Compareu el concepte de ciència que hi ha en aquest text amb el concepte de mite. [3 punts]

4. Expliqueu per què creieu que l'autor del text té raó o per què creieu que no en té. [2 punts]


OPCIÓ B

L'única llibertat que mereix aquest nom és la de buscar el nostre propi bé, pel nostre camí propi, sempre que no privem els altres del seu o els impedim d'esforçar-se per aconseguir-lo. Cadascú és el guardià natural de la seva pròpia salut, sigui física, mental o espiritual. La humanitat surt més guanyadora consentint a cadascú de viure a la seva manera que no pas obligant-lo a viure a la manera dels altres.

STUART MILL, Sobre la llibertat


1. Expliqueu breument quina és la idea principal del text. [2 punts]

2. Què vol dir «guardià natural»? [3 punts]

3. Compareu el concepte de llibertat que hi ha en aquest text amb algun altre concepte de llibertat. [3 punts]

4. Expliqueu per què creieu que l'autor del text té raó o per què creieu que no en té. [2 punts]


[Guia]