SÈRIE 1 (Tribunal ordinari. Juny'2000)

Trieu una de les dues opcions, A o B.

En El malestar en la cultura hom indaga l'arrel pulsional d'aquesta instància tòpica que constitueix el superjó. I en el curs de la indagació «la cultura» queda determinada com el lloc mateix on és decidida la lluita entre les pulsions de vida i de mort. La cèlebre pulsió de mort apareix a l'arrel del sentiment de culpa, i aboca sobre el subjecte l'agressivitat que no arriba a descarregar sobre els objectes exteriors. El superjó martiritza el subjecte a través de severes vigilàncies, remordiments i càstigs; així, doncs, es troba al servei de «la pulsió de mort». Però, a més a més, controla i circumscriu les tendències destructives del subjecte respecte als vincles socials i, en aquest aspecte, contribueix a la tasca de fonamentació d'unitats superiors a l'individu. D'aquesta manera, la cultura tendeix, en les seves elaboracions més acabades —per exemple, en les religioses—, a accentuar el paper del «sentiment de culpa» i, així, contribueix a la limitació de les tendències desmesurades, narcisistes i destructives de l'individu. Aquest és l'origen d'una contradicció latent i irremeiable entre la cultura i «el principi del plaer» des del qual el subjecte es regeix.

OPCIÓ A

1. Resumiu el contingut del text en una sola frase. [2 punts]

2. A quina època pertany Sigmund Freud? Expliqueu algunes característiques pròpies del pensament d'aquesta època. [3 punts]

3. Quina concepció de la cultura es desprèn de la lectura d'aquest text? [3 punts]

4. Per què diu el text que hi ha «una contradicció irremeiable» entre la cultura i el principi del plaer? [2 punts]

OPCIÓ B

1. Quin és l'argument que estructura aquest text sobre Freud? [2 punts]

2. Compareu el concepte de subjecte de Freud amb el d'algun altre pensador contemporani. [3 punts]

3. Què vol dir que el subjecte es regeix des del principi del plaer? [3 punts]

4. Quina actualitat tenen, al vostre parer, els plantejaments d'aquest text? [2 punts]

SÈRIE 3 (Tribunal incidències. Juny'2000)

Trieu una de les dues opcions, A o B.

La tranquil·litat d'esperit neix de l'alliberament de tots els temors, i de la memòria continuada dels principis generals i de les regles fonamentals. Per tant, en cada criteri, ens hem d'atenir a tot allò que és present tant a les sensacions —les sensacions comunes segons el comú, i les particulars segons el particular— com a l'evidència immediata. Si respectem aquests principis, coneixerem sons dubte la causa d'on prové la torbació i la por, i ens n'alliberarem, investigant les causes veritables dels fenòmens celestials i de tots els altres que se'ns presenten sovint i que atemoreixen en gran manera la resta dels homes.

OPCIÓ A

1. Resumiu el contingut del text en una sola frase. [2 punts]

2. Expliqueu algunes característiques de l'època hel·lenística. [3 punts]

3. Quina imatge del savi es desprèn d'aquest text d'Epicur? [3 punts]

4. Què significa «la memòria continuada dels principis generals?» [2 punts]

OPCIÓ B

1. Quin és l'argument bàsic que estructura aquest text? [2 punts]

2. Compareu el savi epicuri amb alguna altra imatge de la saviesa. [3 punts]

3. Com definiríeu la causa d'on prové la por? [3 punts]

4. Què creieu que hi pot haver d'Epicur en l'àmbit de la ciència moderna i contemporània? [2 punts]

SÈRIE 6 (Tribunal ordinari. Setembre'2000)

Trieu una de les dues opcions, A o B.

Els pragmatistes pensen que la historia dels conats d'aïllament de la Veritat o el Bé, o de definició dels termes vertader o bo, reforça la seva sospita que tot el que es faci en aquesta àrea està mancat d'interès. No cal ni dir que les coses podrien haver estat diferents. Encara que sembli estrany, la gent ha trobat alguna cosa interessant a dir entorn de l'essència de la Força i de la definició de nombre. Podria haver passat el mateix amb l'essència de la Veritat. Però el cert és que no ha estat així. La historia d'aquests conats i de les seves critiques és de fet la historia del gènere literari que anomenem filosofia, el gènere que fundà Plató. De manera que els pragmatistes consideren que la tradició platònica ha deixat de tenir utilitat. Això no significa que disposin d'una nova sèrie de respostes no platòniques a les preguntes platòniques; el que creuen és més aviat que hauríem de parar de fer-nos aquestes preguntes d'una vegada. Però en suggerir que no ens fem preguntes sobre la Veritat o la Bondat no apel·len a una teoria de la naturalesa de la realitat o del coneixement per la qual «no existeix tal cosa» com la Veritat o la Bondat. Tampoc no defensen una teoria «relativista» o «subjectivista» de la Veritat o la Bondat. Els agradaria canviar de tema i prou.

OPCIÓ A

1. Resumiu el contingut del text en una sola frase. [2 punts

2.Creieu que el retrat que fa de la filosofia platònica és pertinent Justifiqueu la resposta. [3 punts]

3. Quina és la imatge del savi que es desprèn de l'obra de Plató? [3 punts]

4. Què significa que la filosofia és un gènere literari fundat per Plató? [2 punts]

OPCIÓ B

1. Quin és l'argument que estructura aquest text? [2 punts]

2. A quin autor de la història de la filosofia us sembla que s'acosten els plantejaments dels pragmatistes de l'època contemporània? Justifiqueu la resposta. [3 punts]

3. Com serien unes teories «subjectivista» i «relativista» de la veritat? [3 punts]

4. Quina vigència creieu que té la filosofia platònica? [2 punts]