SÈRIE 4 (Tribunal ordinari. Juny'2000)

OPCIÓ A

Tot i que el nostre pensament sembla posseir una llibertat sense límits, si mirem les coses més de prop, veurem que en realitat està tancat dins uns límits estrets i que tot aquest poder creador de la ment no és res més que la facultat de combinar, transportar, augmentar o disminuir els materials que subministren els sentits i l'experiència. Quan pensem en una muntanya d'or, no fem sinó unir dues idees consistents, or i muntanya, que ja coneixíem abans. També podem concebre un cavall virtuós, perquè els nostres sentiments ens permeten concebre la virtut i d'aquesta manera podem afegir-la a la figura i a la forma de cavall, que ens és un animal familiar. Breument, tots els materials del pensament deriven de les nostres sensacions externes o internes: la barreja, però, i la composició dels materials pertanyen només a la ment i a la voluntat. O, per dir-ho en un llenguatge filosòfic, totes les nostres idees o percepcions més febles són copies de les nostres impressions o percepcions més vives.

1. Exposeu -amb paraules vostres i sense comentaris personals- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [1,5 punts]

2. Poseu títol al text. [1 punt]

3. Comenteu el text, és a dir, relacioneu-lo amb el pensament de l'autor i de la seva època, tenint en compte les principals influències que l'autor hagi pogut rebre. (Recordeu que no es demana que desenvolupeu un tema, sinó que comenteu el text.) [3,5 punts]

4. Compareu el concepte d'«idea» en Hume amb el pensament d'algun altre autor. [2,5 punts]

5. Podem pensar el que realment vulguem, o bé el nostre pensament té limitacions, per exemple, culturals, lingüístiques o científiques? Expliqueu bé la resposta. [1,5 punts]

OPCIÓ B

El principi no té origen. Perquè cal que tot el que s'origina s'origini del principi, però que el principi no s'origini de res, perquè, si ell mateix tingués un origen, aleshores deixaria de ser un principi. De manera que el principi no té origen, i en ell no hi pot haver corrupció, perquè, si el principi s'esvaeix, ni existirà ell ni d'ell se n'originarà res, si és que totes les coses vénen necessàriament d'un principi. Així, l'origen del moviment és el que es mou a si mateix. I això no pot ni desaparèixer ni originar-se, d'altra manera tot el cel i la generació s'aturarien i s'enfonsarien, i no hi hauria lloc d'on es mogués i tornés a esdevenir. Després que s'ha mostrat la immortalitat del que es mou per si mateix, no se n'avergonyirà el qui digui que aquí hi ha l'essència i la raó de l'ànima. Perquè qualsevol cosa que tingui fora d'ella el moure's és inanimada, però el cos al qual el moure's li ve de dins i ho té a dins és animat, perquè aquesta és la naturalesa de l'ànima. I si la cosa és així, que allò que es mou a si mateix no és altra cosa que l'ànima, necessàriament l'ànima és immortal i sense origen.

SÈRIE 6 (Tribunal ordinari. Setembre'2000)

OPCIÓ A

La meva proposta es basa en la asimetria entre la verificabilitat i la falsabilitat, asimetria que es desprèn de la forma lògica dels enunciats universals. Aquests mai no són deduïbles d'enunciats singulars, però sí que poden ser desmentits per aquests últims. Consegüentment, és possible —per mitjà d'inferències purament deductives (i amb l'ajut del modus tollens de la lògica clàssica)— d'argüir la falsedat d'enunciats universals a partir de la veritat d'enunciats singulars. Tal argument a favor de la falsedat d'enunciats universals és l'únic tipus estrictament deductiu d'inferència que va, per dir-ho així, en la «direcció inductiva», és a dir, d'enunciats singulars a universals.

1. Exposeu -amb paraules vostres i sense comentaris personals- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [1,5 punts]

2. Poseu títol al text. [1 punt]

3. Comenteu el text, és a dir, relacioneu-lo amb el pensament de l'autor i de la seva època, tenint en compte les principals influències que l'autor hagi pogut rebre. (Recordeu que no es demana que desenvolupeu un tema, sinó que comenteu el text.) [3,5 punts]

4. Compareu l'epistemologia popperiana amb la de qualsevol altre autor. [2,5 punts]

5. Creieu que el pensament crític i la ciència estan relacionats? Expliqueu la resposta. [1,5 punts]

OPCIÓ B

Tot efecte és un fet distint de la seva causa. No el podem descobrir, dones, en la causa i inventar-lo o concebre'l per primera vegada, a prior¡, no pot ser sinó una cosa totalment arbitraria. Fins i tot, segons el que he suggerit, la conjunció de l'efecte amb la causa no pot sembrar sinó una cosa igualment arbitraria, perquè sempre hi ha molts altres efectes que a la raó han de semblar absolutament consistents i naturals. En va, per tant, pretendrem determinar ni un sol fet concret, o inferir una sola causa o efecte, sense que hàgim de recórrer a l'observació i a l'experiència.

1. Exposeu -amb paraules vostres i sense comentaris personals- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [1,5 punts]

2. Poseu títol al text. [1 punt]

3. Comenteu el text, és a dir, relacioneu-lo amb el pensament de l'autor i de la seva època, tenint en compte les principals influències que l'autor hagi pogut rebre. (Recordeu que no es demana que desenvolupeu un tema, sinó que comenteu el text.) [3,5 punts]

4. Compareu la concepció de la causalitat en Hume amb la d'algun altre autor. [2,5 punts]

5. Creieu que l'investigador i el científic han de ser escèptics? En quin sentit o fins a quin punt? Expliqueu bé la resposta. [1,5 punts]