3. Una identitat personal? Descartes i Hume |
"Però què sóc, doncs? Una cosa que pensa. Què és una cosa que pensa? És una cosa que dubta, que entén, que concep, que afirma, que nega, que vol, que no vol, que també imagina, i que sent." Descartes: Meditacions metafísiques "... vaig conèixer, amb això, que jo era una substància tota l'essència o la natura de la qual no es més que pensar, i que no necessita, per a ésser, de cap lloc ni depèn de cap cosa material; de manera que aquest jo, és a dir, l'ànima, per la qual jo sóc allò que sóc, és enterament distinta del cos i àdhuc més fàcil de conèixer que no aquest, i que encara que aquest no fos, l'ànima no deixaria d'ésser tot allò que és." Descartes: Discurs del mètode |
"Pel que fa a mi, quan aprofundeixo més en el que anomeno jo mateix, vaig ensopegant amb alguna determinada percepció o altra, de calor o fred, de llum o ombra, d'amor o odi, de dolor o plaer. Mai no puc atrapar el jo sense una percepció, i mai no puc observar alguna cosa que no sigui la percepció. Quan elimino una estona les meves percepcions, perquè, per exemple, dormo com una soca, mentre ho faig, poc m'adono del jo i puc dir ben bé que no existeixo. (...) [Deixant de banda certs metafísics que pretenen percebre una cosa simple i contínua a la qual anomenen el seu jo,] tots els altres éssers humans no són sinó un feix o col·lecció de percepcions diferents, que es succeeixen entre si amb rapidesa inconcebible i es mouen i flueixen perpètuament. (...) La ment és una espècie de teatre en el qual distintes percepcions es presenten una darrera l'altra; passen, tornen a passar, s'esvaeixen i es barregen en una varietat infinita de postures i situacions."
Hume: Tractat de la natura humana |
Primera aproximació: Què et fa tu?
(Adaptat de Lipman Recerca filosòfica) |
Segona aproximació: Descartes entén la identitat personal (res cogitans) com una realitat indiscutible, evident, una realitat substancial. Hume, altrament, no capta impressions que justifiquin parlar d'aquesta identitat, només està justificat parlar de percepcions que van i vénen, com escenes teatrals. ¿Quina de les dues concepcions consideres que és més defensable, la substancialista de Descartes o la del "feix de percepcions" de Hume? |
Debat Obert Pots llegir reflexions d'altres sobre el tema i posar-hi la teva. |