Debat Obert:

3. Una identitat personal? Descartes i Hume

L'Eduard, en data 19 de juny de 1997, comenta:
Evidentment hi ha una identitat personal immutable desde el primer moment que tenim ˙s de raˇ.

La identitat personal Ús com el tronc d`un arbre. Mai Ús igual que l`any anterior, doncs s`ha anat curtint i aixamplant; evolucionant com diu la Joana. No obstant quan talles aquest tronc observes que perdura aquell primer anell que l`identifica com al jove arbre que un bon dia va esdevenir, per˛ que amb el temps ha anat canviant.....ha anat vivint.

Eduard
E-mail: x046829803@abonados.cplus.es

Reconstrucció d'un debat a classe; febrer de 1997
La Mariona no està d'acord amb Descartes:
- I quan dormim, que passa amb el meu jo conscient? Podem afirmar que no existeix: 'si no penso, no existeixo'. Sembla, doncs, que no és correcte parlar d'una constància o permanència del meu jo; ara realitzo activitat conscient, ara no: són una realitat intermitent.

L'Albert critica a la Mariona:
- Mariona, mira-t'ho des d'una perspectiva actual. El meu cos, millor, el meu cervell és semblant al maquinari o hardware informàtic; el meu jo és semblant al programari o software. Malgrat l'ordinador pugui estar apagat -dormit-, tot es recupera i segueix igual quan es tornes a connectar: es manté la identitat personal.

Intervé en Lluís a favor de Descartes:
- Albert, fas trampes! El símil de l'ordinador no val! El cervell no està mai desconnectat o desendollat; què passa si es desendolla? doncs, que no el pots tornar a posar-lo en funcionament! I recorda, tal com deia Freud, que hi ha molta activitat inconscient. El meu jo sempre treballa, conscientment o inconscientment. Hi ha, doncs, una identitat personal.

L'Anna recolza a Hume:
- Jo no em sento pas la mateixa persona ara i ara fa cinc anys. A la vida tens experiències que et transformen i sembla que siguis una altra persona la que va fer això o allò. I, fins i tot ara mateix, sembla que jo sigui varis "jos": ara em decideixo per aquest camí, però immediatament vaig per l'altre. No veig en mi cap identitat.

La Joana vol conciliar:
- No potser que ambdós tinguin raó o part de raó? Jo em sento sempre jo mateixa, no obstant això, també és veritat que estic en constant evolució.


Per si vols pasar la teva reflexió?