Paradoxa de Protàgores. Lògica

Marta R., advocat, en data 22 de febrer de 1997, ens escriu:: Hola!

El meu company, que navega molt per Internet, m'ha portat a visitar aquest "paratge" titulat "Baralles d'advocats". M'ha encantat! No pensava trobar coses així dins d'aquest món que en diuen Internet. Durant l'hora de sopar hem passat una bona estona discutint la paradoxa. Hem sembla que l'hem solucionat:

Es fa un primer judici que el guanyaria l'estudiant, ja que no s'havien acomplert la condició pactada. Després, en un segon judici, i és possible realitzar-lo pel fet que hi ha un element nou: l'estudiant ha guanyat un primer plet, guanya Protàgores ja que l'estudiant ha acomplert el requisit necessari per haver de pagar.

M'agradaria que altres "navegants" expressessin el seu parer.

Salutacions,
M.R.
E-mail: llor@grn.es

En Jordi i la Raquel, físics, en data 3 de març de 1997, ens escriuen:: Hola! Som el Jordi i la Raquel.

Hem llegit la "solució" de la Marta R. i no hi estem d'acord. Aquesta paradoxa, com la majoria de les que s'acostumen a proposar, no deixa de ser una paradoxa, és a dir, no té solució ja que les premises són lògicament incompatibles. Abans de resoldre un problema (pensem en un de matemàtiques, per exemple) cal que aquest estigui ben definit; és a dir, les dades han de ser autoconsistents i suficients. El llenguatge ens permet proposar tota mena de problemes aparentment raonables però lògicament inconsistents. Per exemple: què passa quan una força imponderable actua sobre una pared indestructible? Els dos conceptes són autoexcloents, i per tant el problema està mal plantejat.

En fi, aquest és el punt de vista de dos físics.

Salutacions,
Raquel i Jordi
E-mail: raquel@ulises.uab.es

Bernat Elias, 14 de març de 1997, estudiant de 2on de BUP, afirma:: Hola!

Estic d'acord amb el parell de físics, però no és just solucionar una paradoxa amb el raonament de qu és una paradoxa.

Jo crec, i és només un opinió, que les dues parts implicades surten guanyant o perdent passi el que passi, si un guanya l'altre també si l'altre perd el primer també, per tant sóc partidari de no fer el judici i solucionar-ho amb l resultat d'un judici en què l'advocat exercís. Si perd que no pagui si guanya que pagui, però apareix el problema de que, segurament, l'advocat no serà just i deixarà vèncer el seu possible contricant per tal de no haver de pagar.

Deixo aquí la meva opinió.

Gràcies per l'atenció.

Bernat E-mail: jgarriga@tsai.es

Josep Carbó, en data 16 d'abril de 1997, escriu:: Hola!
Em dic Josep M. Carbó i aquesta és la meva opinió sobre el cas de Protàgores i Euatle.

Penso que no és una paradoxa, sinó un problema mal definit. És ambigu, al meu entendre. Jo crec que per tal de que el jutge digui que algú té raó, ha de saber què és el que argumenta. (El que al·lega)

Si Protàgores diu que Euatle li ha de pagar les classes perquè la justícia està per sobre del que havien pactat, i el jutge li dóna la raó, Euatle haurà de pagar. Euatle no podrà adduir que no s'ha complert el tracte perquè ja es dona per entès que la decisió del jutge està per sobre del pacte (Si no, per què hi van al jutge?). Si el jutge però diu que Euatle no ha de pagar les classes, això és el que s'ha de fer i Protàgores no podrà al·legar altre cop el pacte, ("paga'm perquè has guanyat en plet") perquè ja hem quedat en que la decisió del jutge està per sobre del pacte.

Suposo que hi ha més matisos i que es pot veure des d'altres perspectives. És la meva opinió.

Salutacions
Josep Carbó
E-mail: jcarbo1@pie.xtec.es