1. Baralla d'advocats: la paradoxa de Protàgores |
L'espavilat Euatle assistí a les lliçons de Protàgores fins acabar la seva formació; després, decidí no dedicar-se a l'advocacia i, conseqüentment, no pagava. Protàgores reclamava els honoraris, però l'estudiant no es veia en l'obligació de pagar: encara no havia guanyat el seu primer cas. Davant l'amenaça d'un plet judicial, el brillant Euatle, que ell mateix volia fer-se càrrec de la defensa, argumentava: Si anem a judici, Protàgores, i jo el guanyo, per aquest manament judicial, no t'hauré de pagar; si el perdo, donat que encara no hauré guanyat el meu primer plet, i aquesta era la nostra condició, tampoc no t'hauré de pagar. Així, doncs, Protàgores, no anem a judici: segur que perdràs. Però Protàgores, expert en veure les dues cares de tot, argumentava: Si anem a judici, Euatle, i jo guanyo, per aquest manament judicial, m'hauràs de pagar; si el perdo, tu hauràs guanyat el teu primer plet i per raó del nostre antic pacte, m'hauràs de pagar. |
Quina és, al teu parer, la solució al cas? |
Debat Obert Pots llegir reflexions d'altres sobre el tema i posar-hi la teva. |