Henry Goddard (1866-1957), l'importador als EUA dels tests d'intel·ligència del francès Alfred Binet i -desgraciadament- el distorsionador dels principis que els inspiraren, defensava que tots aquells individus que no «encaixen» socialment són dèbils mentals. Textualment: «Sabem en què consisteix la debilitat mental, i hem arribat a sospitar que totes aquelles persones que no són capaces d'adaptar-se al seu ambient ni d'ajustar-se a les normes socials o de comportar-se amb sensatesa, sofreixen debilitat mental».

Goddard, director d'un centre per a l'estudi psicològic dels dèbils mentals i ferm defensor que un gen determinat provocava la debilitat mental, traduí els tests de Binet a l'anglès i els aplicà a diferents grups. Són sorprenents i increïbles els resultats que obtingué amb immigrants que arribaven al port de Nova York: el 83% dels jueus, el 80% dels hongaresos, el 79% dels italians i el 87% dels russos eren dèbils mentals. Després de fer importants adaptacions dels tests, els resultats seguien establint elevats percentatges de dèbils mentals entre els no nord-americans.

Qui més lluità per estendre als EUA els tests que mesuraven el nivell d'intel·ligència i la possible debilitat mental fou Lewis M. Terman (1877-1956). Ell marcà el patró de quasi tots els tests de QI (quocient intel·lectual) que es van idear posteriorment. Terman propugnava conviccions decididament racistes, tot afirmant que els dèbils mentals eren criminals en potència. Així, a Califòrnia, el seu Estat, sota la influència de la Fundació per a la millora humana de la qual n'era membre actiu, es van esterilitzar, fins el 1929, 6200 'dèbils mentals'.

Escriu: «Els dèbils mentals, és a dir, les persones socialment incompetents, són per definició més una càrrega que un benefici, i no només des del punt de vista econòmic, sinó sobretot perquè aquests individus tendeixen a convertir-se en delinqüents o criminals. L'única forma eficaç de tractar el dèbil mental incurable consisteix en tenir-lo permanentment vigilat. Les obligacions de l'escola pública es troben més aviat en l'educació del grup més ampli i més prometedor, dels nens que només presenten una inferioritat relativa».

Goddard i Terman van fer un mal ús dels tests que, a França i per encàrrec del ministeri d'educació, havien dissenyat Alfred Binet (1857-1911) i col·laboradors.

Segons Binet, la intel·ligència no és una realitat fixa i heretada, sinó que es desenvolupa amb el suport d'una educació adequada. Binet, advertint dels riscos que els tests comportaven, insistia en tres punts: a) els tests no mesuren la 'intel·ligència' com a realitat innata o permanent, b) l'escala o puntuació és una guia aproximativa per identificar les mancances que l'educació havia de corregir i c) els resultats baixos mai han de prendre's com una etiqueta d'incapacitat innata sinó com una possibilitat de millora.

Goddard i Terman, hereditaristes nord-americans, no respectaren els principis de Binet: els seus prejudicis socials s'imposaren. Amb tot, cal recordar que Goddard, avançada la seva vida i conscient de la tergiversació que havia fet de les idees de Binet, es retractà afirmant que la 'debilitat mental' no és incurable i que els seus portadors no necessiten ser marginats a institucions. Però el camí ja estava traçat: els tests es comercialitzaran, Robert M. Yerkes en farà una adaptació per l'exercit nord-americà, Charles Spearmen elaborarà una teoria bifactorial donant nova justificació al QI, fins i tot, un personatge com Cyril Burt, farà trampes per aconseguir resultats previstos. Una història que Stephen Jay Gould exposa en The Mismeasure of Man: la falsa mesura de l'home

La legislació que permetia avaluar el nivell mental de les persones i prendre mesures 'sanitàries' es recolzava en una pretesa objectivitat científica: prejudicis socials, més que dades objectives o rigorosos càlculs. Un determinisme biològic que es frenà no pels progressos de la genètica, precisament en direcció contrària, sinó per l'escandalós ús dels mateixos arguments per part de Hitler amb l'objectiu de justificar el seu exterminador projecte.