PresóEls totalitarismes del segle XX: estan ben morts?

  

1. Què és el totalitarisme?

Totalitarisme és el sistema polític en el qual totes les activitats, tots els aspectes de la vida, siguin d'ordre social, polític, econòmic, intel·lectual, cultural o espiritual, estan subordinats als interessos i ideologia dels governants. En aquest règim, drets i llibertats no mereixen cap consideració: pertorben els propòsits del líder.

Qualsevol mena d'oposició o crítica a l'Estat i a la ideologia dels governants és reprimida i titllada de traïció. En els totalitarismes, res es pot posar en dubte; la veu de l'argumentació i de la crítica queda anul·lada davant el poder mediàtic de l'organització totalitària.

El totalitarisme del segle XX es diferencia d'altres formes autocràtiques com el despotisme, l'absolutisme, la tirania o la dictadura. En aquestes, pagant el preu d'abstenir-se de política, és generalment factible viure i treballar amb certa autonomia. Però en el totalitarisme modern aquesta parcel·la d'autonomia o independència no és possible; l'organització fa que tothom depengui completament dels desitjos i obsessions del partit polític i del seu líder.

Els totalitarismes menyspreen i s'oposen a les concepcions liberals i democràtiques de la vida política. És el líder i el partit qui organitza directament tant la vida privada com la vida pública. Tota la societat està subjecta a una organització jeràrquica en la qual, fins i tot els membres del partit que ocupen lloc amb un determinat poder, estan sotmesos a la imprevisible «voluntat del líder».

1. Lleialtat total al líder

«Els moviments totalitaris són organitzacions de masses d'individus atomitzats i aïllats. En comparació amb els altres partits i moviments, la seva característica externa més manifesta és l'exigència d'una lleialtat total, sense restricció, incondicional i inalterable del membre individual. Aquesta exigència és formulada pels dirigents dels moviments totalitaris fins i tot abans de l'arribada al poder.»

Hannah Arendt Los orígenes del totalitarismo, cap. X, Madrid, Taurus, 1999

Hannah Arendt: Los orígenes del totalitarismo

El control de tots els mitjans de comunicació és fonamental per l'establiment del règim totalitari; amb aquest control, la informació esdevé propaganda i adoctrinament. Per altra banda, es disposa d'una eficient policia secreta que espia i horroritza tota la població, inclosos els que ocupen llocs alts en la jerarquia totalitària. Aquesta policia prova i avalua la fidelitat dels individus: els camps de concentració són la seva imprescindible institució.

2. Propaganda 'científica'

«La propaganda comunista amenaçava al poble amb perdre el tren de la Història, amb seguir desesperadament endarrerit respecte al seu temps, amb gastar les seves vides inútilment; de la mateixa manera que el poble era amenaçat pels nazis amb viure contra les lleis eternes de la natura i de la vida, amb una irreparable i misteriosa deterioració de la seva sang. El fort èmfasi de la propaganda totalitària en la naturalesa 'científica' de les seves afirmacions ha estat comparat amb certes tècniques publicitàries que també es dirigeixen a les masses».

Hannah Arendt Los orígenes del totalitarismo, cap. XI, Madrid, Taurus, 1999


  

2. Els dos totalitarismes del segle XX

Els dos totalitarismes que més profundament han marcat el segle XX han estat el nazisme i el comunisme. Després de la Gran Guerra o Primera Guerra Mundial (1914/18), les democràcies liberals mostraven una forta pèrdua de credibilitat. Moviments extremistes d'extrema dreta i d'extrema esquerra menyspreaven i debilitaven les democràcies liberals, parlamentaries i pluralistes.

Adolf Hitler

En aquest context, el moviment nazi, arrelant en la crisi social i econòmica del moment, anà creixent fins obtenir majoria de vots; així, el 1933, Adolf Hitler i el seu partit, el «Partit Obrer Nacionalsocialista Alemany» (NSDAP), van aconseguir, per via democràtica, el govern d'Alemanya: les disposicions totalitàries previstes en el llibre de Hitler Mein Kampf no es feren esperar. Però no fou fins el 1939, amb l'esclat de la Guerra, quan el totalitarisme es mostrà en tota la seva dominació.

A Rússia, la Revolució d'Octubre de 1917, liderada per Lenin, obrí camí a la instauració del comunisme; el 1922, es transformava en URSS. Amb la mort de Lenin, el 1924, Joseph Stalin inicià el procés de liquidació de tota oposició convertint-se en dictador absolut. El seu comunisme estava ben allunyat de l'ideal comunista somniat per Marx i Engels. Des de 1936 fins al 1953, any de la mort del líder, l'URSS sofrirà el més gran totalitarisme comunista.

Joseph Stalin

Els dos sistemes totalitaris es desafiaren mutualment lluitant per l'hegemonia a Europa. Ara bé, Berlín i Moscou mostraven una inquietant «identitat cultural». Què compartien ambdós sistemes totalitaris? En què es diferenciaven? Responem aquestes preguntes de la mà de Jorge Semprun (Conferència Huizinga, 17 de desembre de 1999).

Semblances

  1. Des d'un punt de vista formal, els dos sistemes estan construïts damunt premisses idèntiques: liquidació del pluralisme, partit únic i ideologia oficial de l'Estat; rigorisme moral i rebuig de l'art modern, qualificat de 'decadent'; culte al líder i obediència cega, evitant tota dissidència o desviació ideològica.

  2. Des d'un punt de vista quantitatiu, els dos sistemes són igualment comparables: llur terrorisme d'Estat ha produït milions de víctimes. Si es pogués disposar d'estadístiques fiables, probablement l'Unió Soviètica de Stalin tindria una sinistra avantatge numèrica respecte a l'Alemanya de Hitler, però aquesta destacaria pel seu odi absolut.

Diferències

  1. Però els dos sistemes totalitaris tenen fortes diferències quant als seu orígens ideològics i quant als seus objectius proclamats. El nazisme s'origina i s'organitza entorn del concepte d'exclusió, de rebuig de l'altre i proclama obertament la superioritat de la raça ària; conseqüentment, tot es reorganitzarà a favor dels considerats superiors i es procedirà a l'extermini dels jueus i de totes els «altres». El comunisme s'origina entorn del concepte d'emancipació humana universal; proclama que el proletariat té la missió històrica d'alliberar la societat de les seves classes; però la pràctica comunista ha portat a una societat estratificada en la qual els privilegis i la separació en castes s'ha refermat.

  2. El comunisme destruí la burgesia en tant que classe social i amb ella el que avui es coneix com a societat civil, liquidà la propietat privada dels mitjans de producció i amb ella tota activitat econòmica autònoma, és a dir, el que es coneix com a mercat. Per tot això, en aquesta societat és tan difícil avui restaurar la democràcia. El nazisme no aspirava destruir el mercat, aspirava exterminar un poble, uns pobles als quals se'ls negava el dret a existir. Malauradament, hem de reconèixer que tota la història de la humanitat està poblada d'infinitat de cruels matances, però l'extermini dels jueus a Europa (l'Holocaust o la Shoah, és a dir, la «catàstrofe»), és una singularitat mai coneguda: pel sol fet d'existir, unes persones eren perilloses i odiades. La «solució final», practicada seguint el més eficient sistema científic de producció, qüestiona el valor de la cultura occidental que l'ha fet possible.

  

3. Actituds que fomenten el totalitarisme

Avui el totalitarisme no és la forma de govern del nostre entorn, però actituds totalitàries sovint rebroten com si les llavors d'aquest perduressin ben arrelades en la nostra societat. Quines actituds totalitàries? Podem preguntar-nos en quina mesura tendeixen al totalitarisme les següents:

  1. Por a la diferència. Els moviments totalitaris no accepten les diferències; els que en manifesten són considerats intrusos que cal marginar o eliminar. La diferència no és entesa com a signe positiu i enriquidor de diversitat. Per què, en determinades circumstàncies, rebrota el racisme?

  2. Rebuig dels desacords. Els desacords són titllats de traïcions: desviacions que s'han d'evitar. Però els desacords, en una societat democràtica, són noves perspectives que poden conduir a noves solucions. Forçar acords no tolerant desacords, és una actitud que fomenta el totalitarisme?

  3. Sospita davant la cultura. S'atribueix a Goebbels, el gran propagandista nazi, la declaració: «Quan sento la paraula cultura, trec el meu revòlver». La cultura, quan comporta una actitud crítica, sempre serà sospitosa pels totalitarismes.

  4. Lèxic pobre i gramàtica elemental. Els textos escolars nazis es construïen amb un lèxic ben pobre i una gramàtica elemental amb l'objecte de limitar els instruments del raonament complex i de la crítica aguda. Quan empobrim el nostre llenguatge, debilitem els recursos que ens poden protegir.

  5. Dubte respecte a la legitimitat dels parlaments. Cercant l'aclamació popular, no el debat, els totalitarismes ben aviat fan desaparèixer tota mena d'institucions parlamentàries.
Nuremberg

[Guia]