SONS DE XINA

L'ERHU: UN VIOLÍ

L'erhu, més conegut com a violí xinès de dues cordes, és un instrument tradicional, amb un so particular i únic.

El seu arc està fet amb crin de cavall, les dues cordes són de acer i la caixa de resonància és coberta amb pell de serp - generalment pitó. Tot això produeix un so molt especial.T'agradaria sentir-lo?

LA LLENGUA XINESA

És la llengua que té més parlants del món i una de les més antigues. Es parla a Xina (on també es parla mongol, tibetà, miao, tai, uigur i kazajo) al sud-est asiàtic i a d'altres moltes zones amb immigració xinesa.

És una llengua monosil·làbica i tonal (les paraules tenen significats diferents segons el to -alt o baix- o l'entonació -ascendent, mitjana o descendent). Això fa que sigui molt difícil d'entendre i que hi hagi moltes varietats de parla. La majoria de la gent parla el dialecte que nosaltres anomenem mandarí -base de l'actual escriptura- i la pronuncia normativa és la de Pequín.

L'escriptura està constituïda per pictogrames i no és fonètica: assigna un caràcter diferent a cada paraula (per a llegir un diari cal conèixer dos o tres mil caràcters diferents). Hi ha diccionaris amb més de quaranta mil caràcters, ordenats fònica i formalment.

Des de 1958 es fa servir un sistema d'escriptura més senzill amb 58 símbols (grafia "pinyin") a les escoles primàries, als telegrames i a les comunicacions de l'Agència Internacional de Noticies.

Mira com és un text escrit en aquesta llengua. Pots veure la traducció

Weiyuan (1r ESO) ha escrit en xinès

y ha grabat aquesta salutació per a nosaltres "Saludem als joves de tot el món"