CALENDARI D'EN PATUFET
Altres revistes infantils van anar traient calendaris, però el d'"En Patufet" va ser el que va sortir més anys i un dels més complets. La publicació no tenia cap secret, es tractava de dedicar unes quantes pàgines als 365 dies de l'any amb els sants corresponents, més algunes altres amb imatges i textos (sonets en molts exemplars) al·lusius a les estacions; i la resta consistia en contes, il·lustracions, historietes gràfiques, etc., dels col·laboradors habituals del setmanari o d'escriptors famosos, fins a omplir prop de cinquanta pàgines en el Calendari de 1905 i gairebé dues-centes en els darrers. En primer lloc podreu veure la portada del primer calendari publicat, a dues tintes i amb un disseny modest. Costava un ral. En aquest número es pot llegir la primera col·laboració de J. M. Folch i Torres a "En Patufet", un conte de dues pàgines titulat "Lo nen perdut". Fins al 1913 no fou reempresa l'edició del calendari. Més avall podeu veure la portada del Calendari de 1936, amb una presentació més elaborada, una mida més gran, i quadruplicant el nombre de pàgines inicials. Res no feia pensar (o potser sant Jordi i el drac?) a partir del contingut que aquest mateix any esclataria la guerra civil . Malgrat que el setmanari continuaria fins a 1938, el calendari ja no es publicà en els dos anys següents. A destacar el fet que en aquesta edició va aparèixer el darrer escrit de J. M. Folch en la publicació: es tractava d'una narració llarga titulada "La darrera novel·la de Cecília".
L'any 1923, Clovis Eimeric, col·laborador d'"En Patufet" i un dels escriptors més interessants, prolífics i oblidats de la literatura infantil de l'època, presentava aquest sonet en les pàgines a què al·ludíem més amunt sobre les estacions.
Portada de 1936, amb l'avi català aliè la desfeta de la guerra civil, que sant Jordi no podrà aturar.
Veieu ara la pàgina sobre l'estiu del calendari anterior. Una de les quatre magnífiques il·lustracions de Llaverias sobre l'estiu, amb un sonet de Lluís Tintoré.
Senzill, previsible, tendre, "Lo nen perdut", el primer conte de Josep Maria Folch i Torres al "Calendari d'En Patufet" l'any 1905:
LO NEN PERDUT
Tot d'una s'agombolà la gentada al voltant del
nen que plorava vivament, amb gran desconsol, guaitant ansiós
a dreta i esquerra cercant amb els seus ulls esverats aquella mare
carinyosa que el petit Jordiet es creia que no veuria ja mai més.
Pobrissó! |