|
Aquest jocs es fa a les criatures quan encara són molt petitetes,
per les persones grans.
Els pares o els avis posen una cama sobre l'altra i asseuen sobre el seu
peu el nen, cama aquí, cama allà, aguantant-lo per les mans,
o la nena, asseguda de costat i agafant-li el braç per no caure
i fent moure el peu imitant el saltiró que fa fer el cavall a qui
hi munta, van cantant:
Arri, arri cavallet
anirem a sant Benet,
comprarem un pa de set
per sopar, per dinar,
per la teta, teta, teta,
per sopar, per dinar,
per la teta no n'hi ha.
També en lloc de dir la teta, s'anomena el nom del nen o nena a
qui es fa el joc i, en acabar se li fa fer un saltiró ben gros.
Aquest joc és molt bonic i distreu a les criatures petites a la
vegada que els dóna una idea de la manera d'anar a cavall, per
això es recomana a les persones de major edat que hi entretinguin
els petits.
Ral ralet
Quan encara són petits que tot just comencen a articular les primeres
paraules, però que tenen comprensió, és bonic entretenir-los
amb el joc que diu:
Ral ralet
para, para dineret
fent-los posar la mà plana i oberta a la qual es fa pessigolles
amb el dit índex mentre se'ls diu la cançó i després
se'ls dóna un cop com si se'ls volgués donar alguna cosa,
amb això s'aconsegueix alhora que un apropiat divertiment, la comprensió
per costum que quan han de rebre quelcom en la mà han de posar
aquesta en posició horitzontal i oberta.
Com que fent aquest joc tan senzill s'obtenen dues coses alhora, això
és, distreure l'infant i donar-li medi de comprensió per
a una acció de la vida, és per això que s'explica
i es recomana que no s'oblidi.
Salta miralta
Un dels divertiments que agraden molt a les criatures que ja caminen
és aquell que diu:
Salta miralta,
trenca una galta,
Nostre Senyor
te'n darà una altra
de mellor
i que es fa pujant la criatura sobre una cadira, taula o qualsevol altre
lloc que sigui un poc alt, i la persona que fa el joc l'agafa per les
dues manetes, ben fort perquè en saltar no pugui caure, i a l'acabar
l'últim vers, els fa fer un salt fins a terra des del punt on estan
enfilats.
És un joc verament higiènic, puix els desenrotlla les forces
físiques sense fatigar-se la criatura i l'acostuma a fer un moviment
dels més perillosos quan no es té la força física
suficient; per això és convenient acostumar-los-hi, però
tenint-los ben agafats. També es fa aquest joc dient:
Una, dos, tres,
salta pagès.
Les campanes de Salom
Quan encara són petitets però ja comencen a tenir un xic
de comprensió, és molt bonic fer-los el joc de "Les
campanes de Salom".
Es fa asseure la criatura a la falda, posat quasi a la punta del genoll,
de cara a qui fa el joc, agafant-lo fort per les manetes perquè
no caigui i llavors se li fa fer un moviment de cap endarrera en què
el cap quasi li arriba a terra i després se'l torna a fer pujar
bo i balancejant-lo no massa de pressa i cantant:
Bim, bom,
les campanes de Salom,
toquen a festa
i fan bim, bom.
Aquest joc, que desenrotlla els músculs dels braços, és
molt agradós a les criatures, com també, no li és
gens perjudicial i al mateix temps se li dóna idea de quin és
el moviment de la campana per a que soni.
Escarbat bum,bum
Es reuneixen una colla d'amiguets o amiguetes, i un cop convingut fer
aquest joc es fan a veure qui amaga, dient:
Pom, pom d'or de la virolança,
mon marit n'ha vingut de França,
n'ha portat un gambirot
que em fa dur sabates d'or,
pedra forcada,
sabata batejada,
mocador de flors,
fora, fora en sigueu vós.
Al qui li toca s'agenolla i, posant el cap a la falda d'un altre que està
assegut, que ha de procurar tapar-li els ulls perquè no hi vegi
gens, els altres s'agenollen al seu voltant i canten mentre fan giravoltar
els braços per davant del seu pit:
Escarbat bum, bum,
posa-hi oli, posa-hi oli,
escarbat bum, bum,
posa-hi oli en el llum.
En acabar, el que està assegut fa senya a un dels que juguen, que
s'avança i pega un cop amb la mà a l'esquena del que amaga,
procurant que no pugui ser conegut. Una vegada ha donat el cop, torna
a son lloc i el que seu diu:
-Bernat, endevina qui t'ha tocat. Aquest llavors s'aixeca i agafa el que
li sembla que ha sigut el que li ha pegat, se'l carrega a coll i el porta
davant del que està assegut, i aquest li diu:
-Què portes aquí?
Respon l'altre:
-Un sac d'ossos.
Si ha endevinat que era aquell el que li havia pegat, el que seu li contesta:
-Deixa'ls aquí que són nostres.
I llavors, aquest amaga, i torna a començar el joc, mes si no l'ha
encertat, li contesta:
-Torna'ls allí que no són nostres; havent de posar-se altra
vegada a lloc per amagar fins que ho endevina.
També a vegades, en lloc d'avisar-se als que juguen mitjançant
un senyal, com he dit, es posen noms que sols ells se saben com, per exemple,
clavell, estovalla, pedra foguera, etc., i qui porta el joc crida que
vingui estovalla, i el que té aquest nom és qui dóna
el cop a l'esquena del que amaga.
Aquest és un joc que cap mal pot fer-vos, i, al contrari, és
higiènic.
Ball de la trampolina
Joc per a noietes
En Patufet m'ha dit:
- Noi, llueix-t'hi i fes una explicació ben rexinxolada-; i jo,
que de ganes me'n moro, li he contestat: -Deixa'm fer a mi, ja veuràs
com et faré quedar bé.
Reunides algunes noietes i convingut entre elles fer aquest joc, es posen
fent rotllo i primer, sense agafar-se de les mans, canten:
Quan jo em posava la camiseta,
jo en feia així,
jo en feia així.
En dir aquestes paraules, fan l'acció de posar-se
la camisa, i quan repeteixen la cançó diuen fent el mateix
la mitjeta, la sabateta, la cotilleta, la faldilleta, etc., i després,
agafant-se de les mans, giravolten bo i fent la sardana i continuant:
Tots són gent de la trampolina
la trina, la trina,
la trina, tro.
El barret d'aquell senyor,
que ara passa pel cantó,
tan bonic i tan bufó,
tira buixó, tira buixó!
En dir tira buixó!, es deixen anar, posant-se les mans a la vora
dels polsos, estirant el dit índex de cada una, fent-les anar avant
i enrere, allargant i arronsant els braços.
El joc dura fins que han anomenat tota la roba de vestir, i us vull fer
fixar en el bonic que és, ja que no tan sols serveix d'entreteniment,
sinó que també és instructiu, particularment per
a les noietes petites, perquè en certa manera aprenen com s'han
de vestir, cosa que és molt escaient que sàpiguen fer per
elles soles.
Així doncs, les grandetes que procurin ensenyar-lo a les que no
ho siguin tant, i totes sabreu ser endreçades i curioses com desitja
que sigueu en
SET CIENCIAS
Molts han preguntat: Que s'ha mort en Setciencias? Que s'ha
despedit a la francesa? No -dic jo- , però com fóra llarg
el motiu de contar el motiu d'haver tardat tant a escriure, feu-me franca
la explicació i anant al cas, veus aquí que en tornar a
parlar-vos de les meves aficions, vull fer-ho demostrant que la bona pensada
D'EN PATUFET a fer aquest periòdic que porta el seu nom és
d'aquelles que de cada cent se'n troba una i sinó, veieu l'afició
que els ha entrat a la canalla d'escriure i fer ninots, com podeu veure
en la secció de "Col·laboració infantil",
però això no és tot encara, puix heu de saber que
la seva crida dirigida a sos llegidors al començament de l'estiu
passat, encomanant-los que fessin recull folklòric, si ho digué
al sord, no va dir-ho al mandrós, i vet aquí que l'entusiasta
col·laborador Ernest Batlle, que estiueja a la comarca de l'Alt
Empordà, va recollir una col·lecció de jocs populars
de Figueres que EN PATUFET m'ha fet a mans perquè us en doni trasllat
i us els faci conèixer; amb això, avui explicaré
el del
Carbassot
Aquest joc és de nens o nenes indistintament, i es fa asseient-se
un, que és qui porta el joc; a la seva falda hi acota el cap un
altre procurant que no hi vegi que és el que amaga, i per tant
fa de Carbassot; els altres, fent rotllo, es posen al seu voltant.
El que està assegut comença dient:
-Carbassot-; i aquest contesta:
-Què mana, mare?
-On tens els bous?
-A la llaurada.
-Què mengen?
-Civada.
-Què beuen?
-Bon vi.
-Venta culada i fuig d'aquí.
Llavors tots els del voltant d'un en un li donen un cop pel darrere, topant
per les anques, i fugen corrents a amagar-se.
Llavors, el que està assegut crida:
-Xiu, xiu, conillets, esteu ben amagadets?
I els altres contesten sí o no, segons. Si diuen no, torna a fer
la pregunta fins que tots diuen sí, i s'aixeca el Carbassot a veure
si pot agafar-ne algun, i si ho aconsegueix, li toca amagar a aquell,
fent de Carbassot, i si no n'agafa cap, hi torna el mateix, i comença
el joc una altra vegada.
No crec que calgui recomanar-vos aquest joc, ja que no sols és
sanitós, tant com entretingut i divertit, però sí
que me'l cal recomanar: imiteu l'eixerit col·laborador que ha portat
el seu esforç i bona voluntat en pro del folklore català,
en la branca del qual, com és la dels jocs populars, vosaltres,
els nens i nenes que sou espigadets, per saber transcriure aquets senzills
i útils entreteniments propis de la vostra edat, podeu fer-hi molt
de profitós, com us demostrarà un altre dia el vostre veritable
amic.
|
