"¡Mecatxo!el senyor Joseph Carner qu'en sab de fer versos; que vos ne sembla d'aquestas poesías qu'ha publicat tituladas Glosas, ¡he! que son molt remacas; donchs heu de saber que las hi tretas d'un llibre que aquestos días ha publicat lo senyor Carner anomenat "Llibre dels poetas" que cregueu val ben bé la pena de comprarlo perque es molt bonich y está d'alló mes ben escrit." D'aquesta manera desvetllava "En Patufet" en el primer número de febrer de 1904 que el col·laborador del setmanari que firmava la secció "Glosas" amb el nom de Pepet C. era Josep Carner, que en aquell moment tenia 20 anys i que aquell mateix any, com heu llegit, acabava de publicar Llibre dels poetes. Més endavant, el mes de maig, des de la revista es tornava a fer publicitat de Carner i de la seva obra amb motiu de l'èxit que tingué als Jocs Florals: "Mes vos haig de dir encara: lo meu amich y colaborador En Pepet Carner de qui vos he fet coneixer les sevas escayentas Glosas, es guanyador enguany del premi Patria, a qui junt a las moltas felicitacions que segurament haurá rebut hi adjunto la meva, que, encara que sia meva que so tan petit me crec regraciará puig mon cor es fet a mida d'home gran y aixís me plau dirli que espero veurerlo aviat proclamat Mestre". I encara el mateix mes, s'estimulava la compra d'un nou llibre de l'escriptor adduint raons econòmiques, literalment i figuradament parlant: "No vos diré res de nou si vos faig a saber que s'ha publicat un llibre anomenat "Deu Rondallas de Jesús Infant" escrites per En Joseph Carner, puig ja fa dies que'l trobareu per tot allá ahont venen llibres. No'm cal dir si vos lo recomano, puig val pochs diners y lo que hi trobareu escrit cregueu que en val molts".Tornem a les col·laboracions a la revista, Carner va glossar -va refer- a "En Patufet" al llarg de cinc mesos nou cançons populars infantils amb un estil en què la tendresa i la ironia s'ajuntaven per crear unes magnífiques composicions que reproduïen perfectament l'esperit d'aquest tipus de poesia, i que reprendria en part de la seva obra posterior (algunes d'aquestes poesies, en la seva versió popular, aparegueren en la secció "Jocs" del setmanari). Aquests poemes foren publicats més tard en una edició bilingüe de l'editorial Boileau, amb música de Josep Cumellas. També a "En Patufet", amb el pseudònim "Magarrinyas", es publicaren altres poemes, relacionats amb els mesos de l'any i, fins i tot, endevinalles seves. Llegiu ara el jove Carner, que durant aquesta època va col·laborar en tantes iniciatives de tipus popular, a mig camí entre el modernisme i el noucentisme.

 

Sol solet,
vine'm a veure que tinc fred!
Se n'ha anat la mare,
m'ha deixat tothom
i només vigilen
mos soldats de plom.
Les gotes de pluja
mullen el terrat;
sento esgarrifances
i tinc por del gat.
La nina malalta
jeu en un racó
i roda per terra
polsim de segó.
Ara que tremolo
sortiran plegats
les ratapinyades
i els escarabats.
Vine, vine, vine,
vine, sol solet,
per una escletxa
del finestronet.
Sol solet,
vine'm a veure que tinc fred!

24 de gener

 

Arri, arri, cavallet,
anirem a Sant Benet.
Sant Benet és un besavi
que afalaga els infantons
i que els omple de joguines,
de joguines i petons.
Sant Benet té grans arrugues
i dos llavis somrients;
Sant Benet amb son gaiato
pega als nens que són dolents.
Fa sa barba pessigolles
quan petona als infantons
i té el cap ple de rondalles
i la bossa de bombons.
Del mantell li du la cua
un dels àngels aprenents
i el cenyeixen tres corones,
tres corones resplendents.
Para't, para't, cavallet,
que s'adorm el teu genet.

31 de gener

 

 

Salta miralta,
trenca una galta,
salta que salta
que saltaràs.

Trepitja roses,
parla amb estrelles,
pren papallones
a cada pas.

Cega't, ubriaga't,
voltat d'aromes;
ta primavera
prou finiràs.

Salta miralta,
trenca una galta,
salta que salta
que saltaràs!

7 de febrer

 

Plou i fa sol
les bruixes se pentinen;
els nuvolots,
serveixen de cadires
i tot sovint
l'escombra fa de pinta;
si un sol cabell
s'han arrencat, ja criden;
quan s'ouen trons
són els seus peus que piquen;
quan passen llamps
és que ses nines brillen.
No tinguis por,
papelloneta mia,
i al quarto fosc
no et fiquis al sentir-les
entre els drapots,
els ferros i les vigues;
ton caparró
s'ha emmascarat a dintre,
ton vestidet
se't taca i se t'esquinça.
Al quarto fosc
els ratolins hi nien
i els escarbats
hi tenen la gorida.

Jo et gronxaré,
papelloneta mia,
contra mon pit
fins que farà bon dia.
Vine, amor meu,
que l'Àngel Sant vigila
i amb sos esguards
que la foscor il·luminen
fugint de por
les bruixes se pentinen!

14 de febrer

 

Si Sant Josep ho vol,
avui farà bon dia;
si Sant Josep ho vol,
avui farà bon sol.

La mare tota roja
estén en el terrat
la roba immaculada
rient a bell esclat.
Estén bolquers minúsculs
i randes de bressol.
Avui farà bon dia,
avui farà bon sol!

Com l'oronel que passa
arran del firmament,
la roba blanca vola
al dolç compàs del vent;
se sent perfum de roses
i alens de ventijol.
Avui farà bon dia,
si Sant Josep ho vol.

Amb sa florida vara
beneirà el casal,
ens fondrà sempre els núvols
i ens lliurarà del mal.

Si Sant Josep ho vol,
tot temps farà bon dia;
si Sant Josep ho vol,
jamai se pondrà el sol!

21 de febrer

Al final podeu llegir una versió anterior manuscrita del poema

 

Ral ralet,
para, para, dineret!
Maneta blanca,
maneta rosa,
per tot camina,
per tot se posa,
tot ho regira
del seu indret.
Ral ralet,
para, para, dineret!
Lluna amb rialles
fresques, sonores,
didal, agulles,
les estisores,
les troques noves,
el coixinet.
Ral ralet,
para, para, dineret!
Mes quan el pare
sobtat s'arbora,
o quan la mare
sospira i plora,
els amenaça
gentil didet.
Dit, didet,
has guanyat el teu ralet!

20 de març

 

Sabem geografia,
sabem sumar i restar,
i ens tanquen unes portes
i no podem passar.

Darrere de les portes
qui sap el que hi haurà,
la merla i el canari,
la rosa i el lilà,
àngels de blanques ales,
fades de dolç mirar.

Que s'obrin eixes portes
que ens fan desesperar!
Obriu, obriu,
obriu que volem entrar!

27 de març

 

Bim, bom
les campanes de Salom!
Heus aquí que un gran monarca,
un monarca de renom,
feu forjar-se unes campanes
per posar-les a Salom.
Tingué un fill de cara rosa;
-Que és gentil- deia tothom,
i al nen esbojarraven,
les campanes de Salom.
Al ser l'hora de la sopa,
era més pesat que el plom,
no en tastava si no oïa
les campanes de Salom.
I cansava el braç del pare
i cansava el de tothom...
Per què plores vida mia?
Tot això va ser a Salom!

17 d'abril

 

Escarbat bum, bum!
trepitjant-lo amb força
la filla del rei
li trenca una pota.
Escarbat bum, bum,
trepitjant-lo airada
la filla del duc
li trenca una banya.
Escarbat bum, bum,
tan ferit al veure'l
li fa un afalac
la pobra pagesa.
I surt tot seguit
de la bestioleta
un rei encantat
que l'ha feta reina.

22 de maig

Els dibuixos són de Paola Blas, Gonzalo Bultó, Lara Correa i Júlia Giordano ©. IES La Sedeta 2004