En Massagran

Aventures extraordinàries d'en Massagran és el llibre més conegut i reeixit de la literatura infantil de Josep Maria Folch i Torres. Va ser publicat en forma de fulletó a "En Patufet" l'any 1910 amb dibuixos de Junceda (número 9 de la "Biblioteca Patufet", que va continuar al número 10: Noves aventures d'en Massagran) i es va convertir en un gran èxit, que de fet encara perdura, ja que ha donat origen a una sèrie publicada en forma de còmic i també en format televisiu.
En l'obra s'explica com en Massagran, fill d'un empleat de duanes, ja de molt petit sent especial atracció per la mar, fins que arriba un moment que, malgrat els consells en contra de la família, s'embarca amb la intenció de veure nous països i costums. A partir d'aquell moment tenen lloc un seguit de peripècies que el duran a l'Àfrica des d'on, després de variades aventures i amb nous amics, tornarà a Catalunya. Llegiu un petit fragment d'aquesta obra (de la segona part). Mentre aneu llegint, observeu la "modernitat" del llenguatge: aquest ús de la k que potser alguns pensaven que és un invent dels moviments anarquistes o "okupes"; fixeu-vos també en els Karpantes, que més tard inspiraran un famosíssim protagonista d'historietes de còmic, en Carpanta, del dibuixant Escobar, que col·laborà a "En Patufet", però creà el seu personatge a "Pulgarcito" (no cal pensar gaire per veure l'origen del nom d'aquesta publicació en castellà); no deixeu d'observar com l'autor aconsegueix crear una sensació d'exotisme i de proximitat alhora a través del llenguatge que inventa per als africans. En fi, aquest fragment us pot fer adonar com encara avui les imaginatives aventures del protagonista i els seus amics poden ser seguides i gaudides pels més joves.

Vosaltres, estimats lectors no sabíeu, ni jo tampoc, ni tampoc en Massagran, que a la regió muntanyosa del país en el qual passen totes aquestes coses, hi habitava la terrible tribu dels Karpantes, una raça ferotge i antropòfaga, o sia, aficionada a menjar carn humana.
Aquests salvatges antropòfags eren el flagell del país. Res no estava en seguretat a prop seu. Es menjaven una cama de persona amb la mateixa facilitat que nosaltres mengem un ou ferrat.
Doncs van ésser aquests salvatges els qui una nit es van situar a cosa d'un centenar de metres de la tribu d'en Penkamuska, cridant com si fossin folls i encenent fogueres tot al seu voltant.
En Massagran va ésser el qui se'n va adonar. Després de sopar, s'estava a fora de la seva barraca prenent la fresca, quan tot d'una va sentir la cridòria.
-Què hi deu haver? -va pensar. I, alçant-se per mirar en quina direcció es sentia la cridòria, va quedar molt sorprès en veure les fogueres-. Potser és la revetlla de Sant Joan -va dir-se el nostre heroi. I en aquesta creença, se n'anà a la barraca d'en Penkamuska per a dir-li si volia anar amb ell a fer gresca i a saltar els focs.
-Kètam patollas! -li va dir en Penkamuska.
-No t'ho creus? Doncs vine i veuràs els focs i sentiràs la broma que fan.
En Penkamuska va sortir de la seva barraca, i encara no va veure els focs, va quedar més sorprès que si veiés visions, i de segur que, si no hagués estat negre s'hauria tornat groc.
-Uh, uh! -va exclamar en Penkamuska-. Són els Karpantes!
-I qui són aquests senyors, si es pot saber?
-Kaníbals!
-I què vol dir això?
-Kruspí karndome!
-Què dius, ara, Penkamuska! -va exclamar en Massagran horroritzat.
-Elkesents.
-Doncs, com ho farem, Verge Santíssima?
-Kompo drem. Tuets el general.
-Ja tornem a ser amb el general. Ja veuràs, Penkamuska; jo dimiteixo. Et creus que vull que se'm cruspeixin?
-Kinre mei tekeda.
-Bé, noi; jo amb gent d'aquesta mena no hi vull tractes, saps? Amb tipus ordinaris no m'hi vull fer; amb això ja us apanyareu.
-Kaomeka! -va dir-li en Penkamuska, agafant-lo pel braç-. Lokas defer eskridar als Kukamuskes ikomensar apre par arte.
-En Massagran va protestar, però tot va ésser inútil. En Penkamuska se'l va emportar cap al mig del poblat i allí va posar-se a cridar:
-Uh, uh, uh!
En sentir això tots els negres es van llevar a correcuita i sortiren de les barraques, preguntant:
-Kèyà, kèyà, kèpassa?
En Penkamuska va reunir-los tots, i enfilat a les espatlles d'un negre, a fi de dominar les masses, els va donar la nova sensacional que els Karpantes eren allí a cent gambades.
Els negres, atemorits, van guardar un silenci profund.
"Aquests també tenen por" -va pensar en Massagran.
En Penkamusca va acabar el seu discurs dient que el general Kukablanka, o sigui en Massagran, s'enfilaria a les espatlles d'un altre negre per donar les ordres convenients, a fi de preparar-se per a la batalla. En Massagran, així compromès, no va tenir més remei que enfilar-se a Sant Cristòfol nano, i fer el seu discurs:
-Kukamuskes! -els va dir-. Estem davant d'un perill imminent. Els Karpantes ens bloquegen, i si tot va com em penso, demà a aquesta hora més d'un bocí de la nostra carnadura s'haurà de treure amb escuradents d'entre els queixals d'aquests massa tips.
En Massagran, veient que tots l'escoltaven amb molta atenció, i comprenent que tots plegats tenien més por que goig, va aprofitar-ho per a exposar una idea lluminosa que se li havia acudit.
"Aquí el que convé és fer l'home" - va pensar en Massagran.
I, acte seguit, continuà el seu discurs en tons tan valents, que els Kukamuskes es miraven els uns als altres dient:
-Kesva lent aket!
I és que en Massagran tenia una idea, una d'aquelles bones idees que de tant en tant se li acudien i que de tants mals passos li havien fet sortir.

J. M. Folch i Torres. Aventures extraordinàries d'En Massagran. 1910.

El llibre va ser traduït al castellà (feu un clic a la portada per llegir el fragment anterior) i també a l'italià... i potser a altres llengües. Veieu-ne les portades i fixeu-vos en els diversos canvis que s'han produït:

Anys després en Massagran aparegué en forma de còmic, amb guió de R. Folch i Camarasa i dibuixos de J. M. Madorell (1923-2004). També TV3 va emetre els 14 còmics en capítols de 30 minuts durant l'any 2003.

Aprofitant que aquest any se celebra el 75è aniversari de la creació de "Tintín", podeu recordar com cap a l'any 1984 va aparèixer un còmic pirata (Tintin a Barcelona) on aquest personatge venia a Barcelona invitat per en Massagran.

Altres pàgines sobre l'obra de J. M. Folch i Torres:

Biblioteca Gentil

Col·lecció Mon tresor

Biblioteca Maria Rosa

Novel·les durant la postguerra