Memòries de Narcís Oller i J. M. de Sagarra

Només dos brevíssims fragments per confirmar les primeres lectures dels escriptors que van iniciar-se literàriament amb revistes de la seva època que no els estaven especialment dedicades. El text de Narcís Oller fa possiblement referència, si ens fixem en les publicacions que esmenta, a la dècada dels 60, quan feia un temps que ell havia deixat enrere la infantesa i encara no hi havia cap publicació dedicada als joves (veieu més avall un pàgina del setmanari "Lo noy de la mare", que pertany al número de juliol de 1866 i que té força elements en comú amb el fragment de Robert Robert que podeu llegir en la pàgina dedicada al costumisme. Aquest setmanari fou dirigit, i sembla que integrament escrit, per Conrad Roure, que en els seus articles s'acosta més a les propostes realistes que a les romàntiques, en aquell moment més populars). Sagarra parla de quan tenia tot just vuit anys i destaca la revista "¡Cu-Cut!", acabada d'aparèixer aquell mateix any. Dos anys més tard sortiria "En Patufet".

"Esclau ja, així, d'eixa passió avassalladora, esdevingué la circumstància, probablement fatal, que un cosinet meu, en Josep Yxart, més criatura que jo, quan tingué ús de raó fou presa d'igual deler. Com és natural, aquesta afinitat de dèria havia d'unir-nos estretament: així succeí que de llavors ençà ja no hi hagué qui pogués mai separar-nos durant les tan gruades vacances de l'estiu. Començava per venir-se'n ell, que vivia a Tarragona, a Valls, i a Valls ens passàvem els dies reclosos a la saleta que ens era destinada "ad hoc" i que nosaltres ens miràvem amb gran il·lusió com una redacció de periòdic, anc que no haguéssim vista mai cap. A més dels llibres amb què cadascú preferia de per si embriagar-se, ens llegíem en comú "Lo tros de paper", "Lo noi de la mare" i "El pájaro verde", que ens arribaven de Barcelona setmanalment i que mereixien especial predilecció del meu cosí, més donat que jo al ram humorístic."

Narcís Oller. Memòries literàries.

"Després de l'enterrament, una cosa que avui dia té una importància tan relativa com es vulgui ocupà aleshores poderosament tot el primer pla de la meva existència. aquesta cosa fou el número extraordinari que dedicà el Cu-Cut! a la memòria de mossèn Cinto. Ja he dit que aquell setmanari venia a ser el meu evangeli polític i social. Tot el que sabia de la política i la vida d'aleshores, m'ho donava fet el Cu-Cut!; jo només ho havia d'adaptar a la meva visió del món."

J. M. de Sagarra. El meu Verdaguer.