UN TROS DE PAPER. ROBERT ROBERT
"Un tros de paper" es publicà des del 16 d'abril de 1865 al 16 de setembre de 1866 editada per Innocenci López. La idea de la creació de la revista partí d'Albert Llanas, que firmà els seus articles amb el pseudònim de Robert Sanall (Llanas al revès), i hi col·laboraren Robert Robert, Frederic Soler, Conrad Roure (crític teatral "Pau Bunyegas"), Josep Feliu i Codina ("Josep Serra") i Eduard Vidal i Valenciano ("Blai Màrfegas"); Tomàs Padró s'encarregava de les il·lustracions. L'èxit de la revista permeté que la publicació passés de quinzenal ("sortirà cada vegada que serà ple") a setmanal ( a partir del 15 de juny de 1865). Problemes entre Padró i Llanas van fer que el primer deixés la publicació i juntament amb Conrad Roure iniciés "Lo noy de la mare" el 10 de juny de 1866. "Un tros de paper" aparegué posteriorment com a fulletó (1926-1927) a "La Campana de Gràcia".
Robert Robert començà a publicar a la revista en el número 2, es tractava d'un article en castellà titulat "1864 y 1865. Revista cómico-lírico-fantástica", que signava simplement com a X, com en tots els altres articles que escriví (27 en total, a no ser que fes servir un altre pseudònim no identificat). Al número següent (14 de maig) aparegué el seu primer article en català, titulat "Al mitj del carrer". Més avall podeu llegir sencer en edició facsímil "Lo diumenge... ¡a fora!", l'article que encapçalava el número 13 de la revista (diumenge, 13 d'agost de 1865) (la segona part la trobareu a la pàgina següent).
El tipus de lletra era molt petit, de manera que podeu tenir algunes dificultats de lectura. Després de la primera part de l'article de Robert Robert, podeu llegir els dos textos inicials de la revista: "Un suscriptor i jo" i "Advertencia", que en clau d'humor presenten el periòdic als seus lectors.
 |
| Suscriptor -Home! Quan surt això del tros de paper? Jo -De seguida que serà ple. S. -I quan serà ple? J. - Quan vessarà. S. -Això no té cap gràcia. Jo tenint confiança en vostè, me'n vaig gastar la pesseta i ja fa d'això prop d'un mes i encara no he vist res. J. -Vostè tot ho troba pla: se pensa que per fer un periòdic no hi ha més que anar a casa l'impressor i ja està. S. -En un mes se poden fer moltes coses. J. -Si tot ho hagués hagut de fer jo, santo i bueno; però entre el governador civil, l'alcalde corregidor, el dibuixant, el gravador, i el litógraf, no he pogut enllestir fins avui. S. -I cada vegada succeirà el mateix? J. -No, home, no. Això no passa més que al primer número; un cop encarrilat, no hi ha res més fàcil. S. -Amb tot això, encara no m'ha dit quan sortirà. J. -Demà mateix, si no hi ha res de nou. S. -Que l'enviarà a casa? J. -Si senyor, el rebrà per correu, però vostè no ha de pagar res. S. -I quan valdrà aqueix número? J. -Un ral. S. -Em sembla que és car. J. -Si no l'ha vist, com pot dir si és car o barat. Hi ha sis gravats i una litografia; una impressió d'allò més bo i un paper que una bala no el forada. S. -Bé, vaja! Ja el veure i li vindré a dir si m'ha agradat o no. J. -Alanta! Mandar! |
| Fa com aquell que diu quatre dies que vàrem publicar el prospecte,
i ja ens han plogut subscriptors d'una pila de parts del món i
fins de Madrid. Ja esperàvem que en un temps en què tothom té mil motius per tirar-se de cap a les parets, seria ben rebuda una publicació que tingués per objecte principal distreure els seus lectors, però no podíem mai preveure el que ens ha succeït. No perdonarem sacrifici, gest ni diligència per correspondre als que tanta confiança han tingut amb nosaltres. El dibuix, impressió i paper d'aqueix primer número, són una prova que no ens entretenim en economia. Tenint tants subscriptors, continuarem amb aqueix luxe asiàtic, perquè a pesar de tot, encara ens queda un bon benefici. No faríem pas altra cosa. Qualsevol se'n vagi a Amèrica a exposar la pell. Podríem omplir el periòdic explicant el que farem i el que deixarem de fer, però som catalans de pare i mare i per tant més amics dels fets que de les paraules. Als periòdics que ocupant-se de nosaltres han contribuït a augmentar les subscripcions, els donem les gràcies. Tots als qui hem enviat prospectes ho han fet, menys un, que encara deu estar cremat per allò de Carnestoltes. Nosaltres som més nobles que ell, no som venjatius i encara que ell no s'hagi ocupat ara de nosaltres, nosaltres de tant en tant ens ocuparem d'ell. |
|
|
 |
 |
