Gastrulació
En el cas més senzill, la blàstula experimenta un procés d'invaginació i es converteix en una gàstrula.
Aquesta estructura té la forma d'un sac amb una nova cavitat interior (arquènteron) que comunica amb l'exterior per una obertura superior (blastòpor) que, en uns casos, donarà lloc a la boca de l'animal (animals protòstoms) i, en d'altres, a l'anus (animals deuterostoms).
 |
 |
Figura 34.- Imatge i esquema de la gastrula d'un equinoderm.
Fotografia
de Wim
van Egmond. La utilització d'aquesta fotografia està
prohibida sense l'autorització expressa de l'autor.
La capa de cèl.lules externes, encara poc diferenciades i sense recobriment, rep el nom d'ectoderma i constitueix el primer dels dos o tres teixits embrionaris (és a dir, sense diferenciació funcional). Posteriorment, d'aquest teixit es diferenciaran altres teixits de l'adult: teixits epidèrmics (recobriment extern) i, en alguns casos, també donarà lloc al sistema nerviós.
La capa de cèl.lules que s'ha invaginat i que ha quedat a l'interior rep el nom d'endoderma. Com en el cas de l'ectoderma, tampoc no està diferenciat i posteriorment donarà lloc, per diferenciació en l'adult, al tub o cavitat digestiva i altres òrgans digestius.
Alguns animals primitius, com ara les esponges i els cnidaris, no arriben
a formar el tercer full embrionari malgrat que poden continuar el seu
desenvolupament normalment. Per tant, els teixits de l'adult s'originen
només per diferenciació d'aquests dos (ectoderma i endoderma).
Aquests animals s'anomenen diblàstics i mostren una simetria
radial: són les esponges
i els cnidaris.
Formació del mesoderma
Aquesta nova capa de cèl.lules omple el blastocel i es disposa de manera similar a una pila de tres pneumàtics, tot deixant en el seu interior una nova cavitat anomenada celoma. Aquesta nova cavitat delimitada pel mesoderma es pot originar a partir de dos processos diferents:
|
Procés
|
Característiques
|
Esquema
|
| Esquisocèlia |
Les cèl·lules del mesoderma proliferen a partir de cèl·lules situades a la regió del blastòpor, en el punt de separació entre ectoderma i endoderma. Es característica dels protostoms i vertebrats. |
 |
| Enterocèlia |
Les cèl·lules del mesoderma s'originen a partir d'evaginacions de l'endoderma, a nivell de l'arquènteron. Es característica dels deuterostoms, excepte els vertebrats. |
 |
Aquesta nova cavitat inicialment també està plena d'un líquid de composició similar a l'aigua de mar (líquid celomàtic) que pot actuar com a esquelet hisdrostàtic, així com a sistema de transport de qualsevol substància per dintre del cos de l'animal (sistema circulatori), per a l'eliminació de productes residuals (sistema excretor) o per al moviment dels gàmetes cap a l'exterior.
En tots els grups animals, aquesta cavitat serà utilitzada evolutivament per contenir els diferents òrgans que es vagin necessitant, sense que això impliqui un augment de grandària corporal. Com que l'evolució és complicativa (additiva generalment), a mesura que es van moblant aquests espais celomàtics, va desapareixent l'espai lliure inicial (el celoma) i queden, finalment, unes petites cavitats molt ben localitzades a l'adult que poden variar segons els grups animals.
Aquests animals sempre presenten simetria bilateral i es poden classificar en tres grups segons el grau de desenvolupament de les seves cavitats internes:
|
Grup
|
Característiques
|
Exemple
|
|
Acelomats
|
El cos és compacte i sense cavitats (Platihelmints)
Planària
(Platihelmint) |
Fotografia d'Erling Svensen |
|
Pseudocelomats
|
Hi ha cavitat interna però són les restes del blastocel, i per tant, no està delimitada pel mesoderma. (Nematodes, rotífers, entre altres) Rotífers
|
Fotografia de Bioimages |
|
Celomats
|
La cavitat interna del cos és un veritable celoma, delimitat pel mesoderma (anèl.lids, artròpodes, mol.luscs, equinoderms, cordats). Aquesta cavitat celomàtica pot ser única o bé, i és el més freqüent, quedar dividida en forma de diverses cavitats. Anèl·lid
poliquet |
Fotografia d'Erling Svensen |
