Gastrulació |
||||||||||||
La
gastrulació es produeix per una reorganització de les
cèl·lules de la blàstula.
En el cas més senzill, la blàstula experimenta un procés d'invaginació i es converteix en una gàstrula. |
||||||||||||
Figura
33.- Procés de gastrulació en l'eriçó de mar.
Fotografia de Manual
Práctico de Embriología, Universidad de Oviedo.
|
||||||||||||
Aquesta estructura té la forma d'un sac amb una nova cavitat interior (arquènteron) que comunica amb l'exterior per una obertura superior (blastòpor) que, en uns casos, donarà lloc a la boca de l'animal (animals protòstoms) i, en d'altres, a l'anus (animals deuterostoms). |
||||||||||||
|
||||||||||||
Figura 34.- Imatge i esquema de la gastrula d'un equinoderm. Fotografia
de Wim
van Egmond. La utilització d'aquesta fotografia està
prohibida sense l'autorització expressa de l'autor. |
||||||||||||
La capa de cèl.lules externes, encara poc diferenciades i sense recobriment, rep el nom d'ectoderma i constitueix el primer dels dos o tres teixits embrionaris (és a dir, sense diferenciació funcional). Posteriorment, d'aquest teixit es diferenciaran altres teixits de l'adult: teixits epidèrmics (recobriment extern) i, en alguns casos, també donarà lloc al sistema nerviós. La capa de cèl.lules que s'ha invaginat i que ha quedat a l'interior rep el nom d'endoderma. Com en el cas de l'ectoderma, tampoc no està diferenciat i posteriorment donarà lloc, per diferenciació en l'adult, al tub o cavitat digestiva i altres òrgans digestius.
Formació del mesoderma |
||||||||||||
Entre
la resta d'animals (triblàstics) la gàstrula continua
el seu desenvolupament amb l'aparició d'un tercer grup de cèl.lules
(mesoderma) que se situa entre l'endoderma i l'ectoderma.
Aquesta nova capa de cèl.lules omple el blastocel i es disposa de manera similar a una pila de tres pneumàtics, tot deixant en el seu interior una nova cavitat anomenada celoma. Aquesta nova cavitat delimitada pel mesoderma es pot originar a partir de dos processos diferents: |
||||||||||||
|
||||||||||||
Aquesta nova cavitat inicialment també està plena d'un líquid de composició similar a l'aigua de mar (líquid celomàtic) que pot actuar com a esquelet hisdrostàtic, així com a sistema de transport de qualsevol substància per dintre del cos de l'animal (sistema circulatori), per a l'eliminació de productes residuals (sistema excretor) o per al moviment dels gàmetes cap a l'exterior. En tots els grups animals, aquesta cavitat serà utilitzada evolutivament per contenir els diferents òrgans que es vagin necessitant, sense que això impliqui un augment de grandària corporal. Com que l'evolució és complicativa (additiva generalment), a mesura que es van moblant aquests espais celomàtics, va desapareixent l'espai lliure inicial (el celoma) i queden, finalment, unes petites cavitats molt ben localitzades a l'adult que poden variar segons els grups animals. Aquests animals sempre presenten simetria bilateral i es poden classificar en tres grups segons el grau de desenvolupament de les seves cavitats internes: |
||||||||||||
|
||||||||||||
|
||||||||||||
|
||||||||||||