Els mascles i les femelles poden presentar el mateix aspecte o aspectes diferents (dimorfisme sexual):
- Els dos individus són iguals. Normalment són espècies amb fecundació externa, de vida curta i de poblacions nombroses, sense capacitat ni necessitat per distingir detalls diferenciadors, per la qual cosa no cal cap mena de reconeixement especial entre individus de sexe diferent.
|
Figura
26.- Les estrelles de mar són un bon exemple d'absència
de dimorfisme sexual. Fotografia
d'Erling Svensen
|
 |
En altres casos, poden ser individus amb fecundació interna (fins i tot la major part dels mamífers) però amb mecanismes d'identificació basats en l'olfacte. Cada un dels dos sexes, especialment les femelles, emeten unes substàncies extremadament volàtils (perceptibles des de lluny) anomenades feromones que identifiquen l'espècie, el sexe i l'estat més o menys avançat de maduració sexual. La mateixa substància provoca en cada un dels dos sexes diferents programes de comportament que finalitzaran amb la selecció del mascle i la fecundació.
- Els dos individus són diferents:
|
Diferència de talla: Les femelles acostumen a ser una mica més grans a causa del seu major volum abdominal per contenir els òvuls, els ous o els embrions. En molts mamífers, en canvi, el mascle acostuma a ser més gran que la femella la qual no precisa d'un gran abdomen ja que el nombre de cries és petit. En canvi el mascle necessita més musculatura per defensar el territori, cuidar de les femelles i les cries,... Imatge
d'una parella de macaques |
Fotografia de Sawaguchi Lab, Neurobiology |
|
Són diferents només durant un període de temps, que coincideix amb l'època d'aparellament. Les diferències són habitualment de coloració (es fabriquen uns pigments només quan són necessaris). És el dimorfisme més econòmic. Se'n diuen estructures nupcials i són pròpies de peixos, rèptils i certes aus.
Imatge
d'un tritó mascle amb la coloració i la cresta característiques
de l'època d'aparellament |
Fotografia d'Amphibians and Reptils of Europe |
|
Són sempre diferents. Les diferències en aquest cas són anatòmiques: presència d'estructures diferents que apareixen al final de la fase juvenil o larvària i que es mantenen durant tota la vida. Són típiques de molts insectes (la cuca de llum) i de la major part de les aus (cresta i papada dels galls) i els mamífers (cabellera del lleó). En molts casos a les diferències anatòmiques se'ls afegeixen diferències en el comportament (diferències socials). Per exemple, els mascles defensen el territori mentre que les femelles tenen cura de les cries (insectes, cefalòpodes, alguns peixos, rèptils, aus i mamífers). |
Imatge d'una parella de lleons Fotografia de Bob Atkins |
Les gònades masculina i femenina no són gaire diferents i això permet que en moltes espècies animals es pugui donar fàcilment el canvi de sexe en els individus: un mascle es pot convertir en femella i una femella en mascle.
Això permet mantenir la sex-ratio (proporció mascle/femella) en cada població. Aquesta proporció té una importància vital ja que només les femelles produeixen realment nous individus. El tamany de cada població ha d'estar en equilibri amb:
- l'oferta d'aliments, i
- l'oferta d'espai.
Així, si la proporció de femelles fos massa alta, la població creixeria per damunt de les seves possibilitats d'alimentació i acabaria desapareixent. Contràriament, un nombre escàs de femelles donaria tan pocs descendents que no compensaria les morts naturals per depredació i provocaria el mateix final.
Normalment, la proporció mascle/femella es va regulant a partir dels naixements i les morts que contínuament es produeixen, però es tracta d'un mètode molt lent (cal una generació sencera per corregir una petita desproporció). El canvi de sexe permet ajustar aquests valors en un temps màxim d'algunes setmanes i, per tant, és molt més eficaç en aquest sentit. Ara bé, les espècies que poden canviar de sexe, per contra, no el poden tenir gaire diferenciat i, en conseqüència, els seus mecanismes de selecció són pobres, els caràcters sexuals secundaris són quasi inexistents i les seves capacitats d'adaptació depenen més de l'atzar i de la sort.
Els canvis de sexe es produeixen preferentment en la direcció:
