Classe Diplòpodes: Generalitats (1)

Els diplòpodes es coneixen vulgarment com a milpeus. Això es degut a que tenen el cos, igual que en els cent peus, format per un gran nombre de segments però que, a diferència dels anteriors, presenten dos parells d'apèndixs locomotors per segment.

Es mouen lentament mitjançant el moviment en ones successives de les seves potes. Mai no serpentegen com els centpeus.

El cos és de forma més o menys cilíndrica amb un nombre de segments que varia entre 25 i 100. Està diferenciat en dos tagmes:

• El cap, protegit per una càpsula cefàlica i inclinat cap endavant.
• El tronc. format per un nombre variables de segments els quals, excepte els quatre primers, porten dos parells de potes locomotores.

El cos acaba en un telson més o menys punxegut, sense apèndixs, per sota del qual s'obre l'anus envoltat per dues grans valves anals.

Acostumen a viure entre la fullaraca i sota les pedres, escorces i troncs en descomposició, on acostuma a haver-hi molta humitat. Alguns poden viure en les parts més profundes de les coves.

La majoria d'ells són herbívors alimentant-se de matèria vegetal tant fresca com en descomposició. Són bons excavadors i molts d'ells, quan les condicions ambientals no són les òptimes, s'enterren.

És característics dels diplòpodes el defensar-se dels depredadors secretant substàncies repel·lents que alliberen al medi. També utilitzen com a defensa el cargolar-se, bé en forma de bola o en espiral quedant-se immòbils. Excepcionalment, algunes espècies es defensen mitjançant la fugida (especialment es espècies que tenen menys potes).

Entre els més freqüents i coneguts cal destacar els milpeus típics (Júlids) i els glomèrids (a vegades confosos amb isòpodes terrestres).