1. Reproducció

La majoria dels artròpodes són animals de sexes separats, i, generalment, amb dimorfisme sexual (fig. 20). Aquest dimorfisme generalment fa referència a la grandària ja que les femelles acostumen a ser més grans que els mascles. Es poden trobar alguns casos d'hermafroditisme especilment en alguns crustacis.

La fecundació és quasi sempre interna encara que en algunes formes aquàtiques (xifosurs, picnogònids, alguns crustacis) es pot produir una fecundació externa. En la fecundació interna, l'esperma pot ser introduït en les vies genitals de la femella:

  • de manera activa per part del mascle, a través d'òrgans copuladors (generalment apèndixs modificats) o bé,
  • el mascle diposita el seu esperma en algun lloc (lliures o adherits a alguna superfície) i després la femella se'ls introdueix ella mateixa en les vies genitals.

Figura 20.- Copula entre dos insectes coleopter. S'aprecia el dimorfisme sexual amb el mascle més petit que la femella. Fotografia d'Eduardo Sabal

En general són ovípars però n'hi alguns d'ovovivípars (escorpins) o fins i tot vivípars (alguns insectes).

Els ous són dipositats en alguns casos directament sobre el substrat, sense cap protecció però en altres la femella construeix algun tipus de "niu" on hi diposita la posta. Altres vegades és la mateixa femella la que té cura de la posta o, com en molts crustacis, la femella pot transportar amb els apèndixs la posta fins a l'eclosió de les cries. En els picnogònids (aranyes de mar) és el mascle l'encarregat de la protecció i transport dels ous fins a l'eclosió.

Els artròpodes mostren una gran diversitat d'instints, a vegades molt complexos, relacionats amb la funció reproductora (aparellament, postes d'ous, cura dels ous).

Partenogènesi

Un tipus especial de reproducció és la partenogenesi. És un tipus de reproducció en la qual només intervenen les femelles i que es dona especialment en insectes fitòfags, alguns crustacis i més esporàdicament en alguns miriàpodes.

Les femelles, en lloc de ser fecundades, posen un ous que provenen d'òvuls no fecundats dels que naixeran les cries que posteriorment es transformaran en femelles adultes (partenogenètiques).

En alguns casos aquest tipus de reproducció pot combinar-se amb la reproducció típicament sexual en determinades èpoques de l'any. En altres, en canvi els mascles són poc freqüents i la partenogènesi és gairebé obligada. Exemples d'artròpodes que presenten la partenogènesi serien els xinxes del mal temps (tisanòptes), alguns pugons i les abelles.

Depenent de cada grup en qüestió, dels òvuls no fecundats poden sortir mascles i femelles, només mascles o només femelles.