El dofí és un mamífer
aquàtic que forma part de l'ordre dels cetacis,
juntament amb les balenes i les marsopes. Els cetacis són
els mamífers que millor s'han adaptat a la vida aquàtica.
Tot el seu cicle biològic es desenvolupa en el medi aquàtic..
Els dofins, igual que altres cetacis, són animals d'hàbits
socials. Els dofins viuen gairebé a tots els mars del món,
llevat de les aigües àrtiques i antàrtiques. Pertanyen
a una gran família amb 32 espècies; el més conegut
és el dofí molà, molt popular als espectacles dels
aquaris i zoològics, i el dofí comú, inspirador de
llegendes populars al món mediterrani.
Ambdues espècies són comuns en aigües
obertes; pel contrari, altres espècies viuen en aigües dolces
i als estuaris d'Amèrica del Sud i Àsia, com el boto, que
és el dofí més petit. Altres espècies
dintre dels delfínids són el calderó i l'orca, encara
que no són del mateix gènere que el dofí. Els
calderons pertanyen al gènere Globicephala. Malgrat que es
té la creença que l'orca és una balena no és
així. L'orca (Orcinus orca) té una longitud de 9 metres.
Els dofins eren caçats per extreure l'oli que es trobava en petites quantitats al cap i que s'utilitzaven com a lubricant per als mecanismes dels rellotges. A l'actualitat s'han trobat fonts alternatives i més barates; malgrat això els dofins queden atrapats a les xarxes dels vaixells que es dediquen a la caça de la tonyina. Entre 1958 i 1972 al voltant de 4,8 milions de dofins van morir per aquesta causa.
Els dofins poden menjar en un
sol dia una quantitat d'aliment, sobre tot peixos i calamars, equivalent
a un terç del seu pes. Agafen les preses amb les dents, que
són de forma cònica i esmolats, i té entre 200 i 250
segons l'espècie. Formen grups amb un nombre variable d'individus
quan persegueixen els bancs de peixos.
Respiren mitjançant un únic orifici situat a la part alta del cap (espiracle). Surten a la superfície cada dos minuts, i després de realitzar una curta inspiració per agafar aire abans de submergir-se una altra vegada. Poden estar-se fins a 15 minuts sense sortir a l'exterior. Tenen pulmons molt ben adaptats per solucionar problemes derivats dels canvis de pressió i poden baixar a profunditats de més de 300 m.
L'aleta horitzontal de la cua,
semblant a la d'altres mamífers aquàtics, es mou en sentit
vertical i permet la propulsió de l'animal cap endavant; les dues
aletes laterals actuen com a estabilitzadores, mentre que l'aleta dorsal
fa de timó. La forma dels dofins és hidrodinàmica
i els hi permet mantenir velocitats de 30 km/h, amb puntes de velocitat
que poden arribar als 60 km/h.
Respecte a la reproducció, el dofí molà arriba a la maduresa sexual entre els 5 i els 12 anys, en el cas de les femelles, i entre 9 i 13 anys en el cas dels mascles. L'època de zel és a la primavera i després d'un període de gestació entre 11 i 12 mesos, la femella té una sola cria que és capaç de nedar i respirar en pocs minuts. Una cria de dofí molà té una longitud quan neix de 120 cm. Pren llet de la mare durant 18 mesos i pot seguir la mare sense dificultat, nedant a prop d'ella i aprofitant els avantatges hidrodinàmics de la mare.
Els dofins emeten sons que generen
des d'un mecanisme situat sota l'espiracle, i funciona com si fos un sonar.
Aquest sistema és molt semblant al que tenen els rats penats, i
els hi permet navegar i detectar les preses amb molta facilitat.
Aquests sons també s'utilitzen per comunicar estats d'alarma, excitació
sexual i altres emocions.
Estudis realitzats amb animals
en captivitat, han mostrat que els dofins són capaços d'aprendre,
realitzar tasques amb cert grau de complexitat, comunicar-se entre ells
i, mitjançant ensinistrament, vocalitzar sons semblants a paraules.
Classificació:
Regne- Animal
Filum o Divisió- Cordats
Subfilum: Vertebrats
Classe- Mamífers
Ordre- Cetacis
Subordre- Odontocets
Família- Delfínids
Gènere- Dofí
Espècie- Dofí mular (Tursiops truncatus)
Dofí comú (Delphinus delphis)
Dofí boto (Sotalia fluviatilis)
Dofí llistat del Pacífic Nord (Lagenorhynchus obliquidens)
Dofí llistat del Mediterrani (Stenella coeruleoalba)
Informació i imatges extrets de:
Enciclopedia Encarta 98
Enciclopedia Interactiva Lectos-Vergara
Enciclopedia de la Naturaleza y del Medio Ambiente
Si vols ampliar aquesta informació pots dirigir-te a:
Zoo Virtual del Zoo
de Barcelona
Electronic Zoo
Zoo Animal Sites
Hiperenciclopèdia
Yahoo
Olé