Seguint la pista a Saccharomyces

Observació dels resultats:
  • Reproducció sexual
    1. Primerament tenim els llevats haploides de les dues soques:
    Mat α
    Mat a

Beatriu Escudero

  1. A continuació, però, en ser exposades al factor d’aparellament produït per cèl·lules de llevat veïnes, emeten una protuberància o prolongació i aleshores reben el nom d’shmoo:

Beatriu Escudero

      1. Dos shmoo de signe diferent (signe a α) s’atreuen i per això es fusionen:

Beatriu Escudero

      1. Aleshores, podem observar amb claredat el zigot diploide (que ha estat format a partir de la unió de dues cèl·lules haploides amb factor d’aparellament diferent):

Beatriu Escudero


Beatriu Escudero


  • Reproducció asexual: gemmació
      1. La cèl·lula mare emet una gemma que inicialment és força petita:

Beatriu Escudero

      1. Aquesta gemma, però, va creixent progressivament a mesura que es prové dels elements de la cèl·lula mare.

Beatriu Escudero

  1. Quan ja ha adoptat un tamany considerable, la gemma s’estrangula i es separa de la cèl·lula mare.

Beatriu Escudero

Caldria destacar, però, que en el cas que les gemmacions es produïssin a la colònia blanca i rugosa, les gemmes o cèl·lules filles no se separaven de la cèl·lula mare.

Aquest fet es pot explicar per la presència de determinades proteïnes a la seva superfície de manera que, com que es mantenien unides, formaven pseudomicelis i a causa d’això, donaven el caràcter rugós a la colònia Mat α.

Beatriu Escudero

Com a visió general d’aquesta fase del cicle vital de Saccharomyces cerevisiae, a continuació, es poden observar algunes fotografies realitzades passades 3 hores després d’haver ajuntat les dues soques haploides i passades 24 hores.

  • Passades 3 hores des que s’han barrejat les dues soques haploides:

Beatriu Escudero

Fotografia 1.- Zigots diploides producte de la reproducció sexual entre les dues soques haploides.

Amb un cercle vermell estan marcats els zigots, amb un cercle blau els shmoos i amb un cercle verd algunes gemmacions o reproducció asexual.

  • Passades 24 hores des que s’han barrejat les dues soques haploides:

Beatriu Escudero

Fotografia 2.- Zigots diploides producte de la reproducció sexual entre les dues soques haploides.

Amb un cercle vermell estan marcats els zigots, amb un cercle blau els shmoos i amb un cercle verd algunes gemmacions o reproducció asexual amb un cercle violeta els bacteris contaminats i amb un cercle marró els llevats haploides de la colònia blanca rugosa.

 

Beatriu Escudero

Fotografia 3.- Zigots diploides producte de la reproducció sexual entre les dues soques haploides.

Amb un cercle vermell estan marcats els zigots, amb un cercle blau els shmoos i amb un cercle verd algunes gemmacions o reproducció asexual amb un cercle violeta els bacteris contaminats i amb un cercle marró els llevats haploides de la colònia blanca rugosa.

Beatriu Escudero

Fotografia 4.- Zigots diploides producte de la reproducció sexual entre les dues soques haploides.

AAmb un cercle vermell estan marcats els zigots, amb un cercle blau els shmoos i amb un cercle verd algunes gemmacions o reproducció asexual amb un cercle violeta els bacteris contaminats.

Tot i que aquests bacteris també eren presents només passades 3 hores - com es pot observar en fotografies anteriors -, s’han marcat només aquí perquè eren més abundants, segurament perquè havia passat més temps (24 hores) de manera que s’havien pogut alimentar i reproduir més.

 
  • Durant aquest procés, també es pot observar la primera generació filial (F1)diploide (producte de la unió de les dues colònies haploides la blanca rugosa i la vermella llisa -, de manera que aquesta és diploide) en contrast amb les dues haploides. El fenotip d’aquestes colònies (F1) és blanc i llis:


Beatriu Escudero

Fotografia 1.- Es pot observar, d’esquerra a dreta, la colònia blanca i rugosa (haploide), la colònia blanca i llisa, amb forma d’esfera ( i és diploide com a resultat de la mescla de les dues colònies haploides) i la colònia vermella i llisa (haploide).

Beatriu Escudero

Fotografia 2.- D’esquerra a dreta, hi apareixenla colònia haploide blanca i rugosa, la colònia haploide vermella i llisa i la colònia diploide blanca i llisa.

En aquesta imatge destaquen molt, tot i la proximitat de les colònies, les diferents textures i colors entre aquestes.

Beatriu Escudero

Fotografia 3.- D’esquerra a dreta, hi apareixen la colònia haploide blanca i rugosa, la colònia haploide vermella i llisa i la colònia diploide blanca i llisa.


  • Esporulació

 

Beatriu Escudero

Fotografia 2.- Zigots diploides en forma de gespa esporul·lant

En les fotos següents es poden observar clarament les 4 espores dintre de l'asc.

Beatriu Escudero

Fotografia 3.- Zigots diploides esporul·lant.

Marcats amb un cercle vermell es poden observar els ascs que contenen les 4 espores més o menys visibles.

 

Beatriu Escudero

Fotografia 5.- Zigots diploides esporulant.

Marcats amb un cercle vermell es poden observar els ascs que contenen les 4 espores més o menys visibles.


Treball de recerca: Beatriu Escudero Tutora del treball i pàgina web: Mercè del Barrio

 

 

inici introducció plantejaments disseny experimental observació dels resultats conclusions