Plantejament I i II
 Soca
CML2-1 Mat α haploide
Soca CML4
Mat a haploide
Zigots
F1
diploide
Esporulació (més...)
F2
haploide
Reproducció sexual
Reproducció asexual
Les
primeres fotografies que es van realitzar
van ser de la soca CML2-1 Mat α, és a dir, dels
individus haploides amb textura rugosa i color blanc.
Fotografies amb lupa:
Beatriu Escudero
Fotografia 1.-
Colònia blanca rugosa
haploide
Aquesta soca de Saccharomyces
cerevisiae no forma micelis sinó que
produeix pseudomicelis. Els pseudomicelis estan constituïts
per cèl·lules mares i les seves cèl·lules
filles sorgides per gemmació que no es desprenen de la cèl·lula
mare sinó que
es desenvolupen unides, presentant-se aleshores com cadenes de
cèl·lules
que s’entrellacen donant la impressió que són
un miceli. El fet que explica que les cèl·lules es
mantinguin unides és la presència d’unes proteïnes
a la seva superfície.
Això produeix que les colònies tinguin aspecte rugós.
Beatriu Escudero
Fotografia 2.- Colònia
blanca rugosa
Fotografies amb microscopi:
Beatriu Escudero
Fotografia 1.- Colònia
blanca rugosa
A
continuació, es pot observar l’altra soca haploide,
la CML4 Mat a, caracteritzada per la seva textura llisa i color
vermell:
Beatriu Escudero
Fotografia
1.- Colònia vermella llisa
Fotografies amb lupa:
S’observa una diferència de creixement entre la colònia
vermella llisa i la blanca i rugosa. Les primeres creixen molt més
lentament degut a que el color vermell és degut a una mutació en
la via metabòlica que fabrica l’adenina, de manera que
aquesta es queda interrompuda en un producte vermell que s’acumula
en la cèl·lula; és una mica tòxic i això és
el que explicaria el creixement més lent constatat en totes
les colònies vermelles llises haploides.
Beatriu Escudero
Fotografia 3.-
Colònia vermella llisa
Cal destacar que aquesta soca primer és blanca i progressivament
es va tornant vermella ja que, com s’ha explicat anteriorment,
el color vermell és producte del metabolisme del llevat, de
manera que és acumulat a les seves cèl·lules:
Fotografies amb microscopi:
Beatriu Escudero
Fotografia 1.-
Colònia vermella llisa
Les cèl·lules estan separades perquè després
de la gemmació, les cèl·lules filles es desprenen
d ela cèl·lula mare. És per això que
aquesta soca, la CML4 Mat a, no forma pseudomiceli. Aquest fet fa
que les colònies vermelles tinguin aspecte llis.
Posteriorment,
es van mesclar ambdues soques haploides per tal que donessin lloc
a zigots diploides.
Fotografies amb lupa:
Beatriu Escudero
Fotografia 1.-
Mescla dels dos tipus de colònies
haploides (blanca rugosa i vermella llisa)
Beatriu Escudero
Fotografia 2.- D’esquerra
a dreta, hi apareixen la colònia haploide blanca i
rugosa,
la colònia diploide blanca i llisa
i la colònia haploide vermella i llisa.
En aquesta imatge destaquen molt, tot
i la proximitat de les colònies,
les diferents textures i colors entre aquestes.
Fotografies amb microscopi:
Al llarg d’aquesta fase del cicle
vital de Saccharomyces
cerevisiae, vam observar tant la seva reproducció sexual
com la reproducció asexual per gemmació.
Com a visió general d’aquesta fase del cicle vital
de Saccharomyces cerevisiae, a continuació, es poden observar
algunes fotografies realitzades passades 3 hores després d’haver
ajuntat les dues soques haploides i passades 24 hores.
- Passades 3 hores des que s’han
barrejat les dues soques haploides:
Beatriu
Escudero
Fotografia 2.-
Zigots diploides per fusió de
les soques haploides.
Amb un cercle vermell estan marcats
els zigots, amb un cercle blau
els shmoos i amb un
cercle verd algunes gemmacions o
reproducció asexual.
- Passades 24 hores des que s’han
barrejat les dues soques haploides:
Beatriu
Escudero
Fotografia
1.- Zigots diploides producte de la reproducció sexual
entre les dues soques haploides.
Amb un cercle vermell
estan marcats els zigots, amb un
cercle blau els shmoos i
amb un cercle verd algunes gemmacions o
reproducció asexual amb un cercle violeta els bacteris
contaminats i
amb un cercle marró els llevats haploides de la colònia
blanca rugosa.
Tot i que aquests bacteris
també eren presents només
passades 3 hores - com es pot observar en fotografies anteriors -,
s’han marcat només aquí perquè eren més
abundants, segurament perquè havia passat més temps
(24 hores) de manera que s’havien pogut alimentar i reproduir
més.
|
