Apunts sobre ARISTÒTIL
(Les pàgines indicades per ampliar dades són del llibre de text d'Editorial EDEBË)

Aristòtil, viu al segle IV a. C.. Deixeble de Plató. Mestre d'Alexandre el Gran. Fundador del Liceu, una gran escola filosòfica que perdurà durant segles. El filòsof més influent durant tota l'Edat Mitjana.

PROBLEMA ANTROPOLÒGIC: pg. 74, b, c, d, e pg. 75 QUADRE
La resposta d'Aristòtil a la pregunta Què és l'home? o Tenim esperit i cos, o tan sols cos?
Aristòtil creu en el dualisme antropològic, tenim cos i ànima. La diferència amb Plató és que per Aristòtil ànima i cos formen una sola cosa, i no pas dos elements diferents, que s'oposen. L'ésser humà és un compost i només es poden separar en teoria.
Ànima per ell és sinònim de VIDA, resideix en un cos i cada espècie animal té la seva ànima específica. L'ànima humana fa tres funcions: vegetativa, sensitiva, intel·lectiva. La vegetativa és la pròpia de les plantes, la sensitiva dels animals irracionals i la intel·lectiva de l'ésser humà.

pg. 74, nº 12

PROBLEMA ÈTIC pg. 77 d, e
La resposta a la pregunta Com poder viure bé? Com ser una persona?
Per Aristòtil l'ètica és un saber que l'home aprèn per aconseguir la felicitat.
La teoria d'Aristòtil consisteix a ensenyar a cercar la moderació, i això és la virtut. "La virtut es troba al punt mig" entre dos extrems. Ni covard, ni temerari, valent.

pg. 80, lectura, estructura d'idees, títol, vocabulari essencial

PROBLEMA DEL CONEIXEMENT pg. 71 a,b,e,
La resposta a la pregunta Com aprenem les coses? Com funciona el pensament humà?
Aristòtil és empirista perquè creu que els sentits ocupen un lloc més important que el raonament al moment d'adquirir coneixement. En canvi Plató era racionalista perquè desconfiava dels sentits.
Per Aristòtil el coneixement s'inicia amb els sentits, coneixement sensible. I després es produeix una abstracció per obtenir les qualitats abstractes o coneixement intel·lectual, que és on intervé la raó. Així és com obtenim els conceptes o idees. Plató creia que les idees es trobaven fora de nosaltres i Aristòtil afirma que les elaborem dins el nostre intel·lecte.
La lògica d'Aristòtil és la part més coneguda del seu pensament. Per ell la lògica és l'instrument del coneixement i es basa en el llenguatge.
Estableix dos tipus de raonaments: inducció i deducció.
El raonament per deducció el practica amb sil·logismes, dues proposicions certes de les que es dedueix una conclusió.

PROBLEMA DE LA CIÈNCIA pg 68 a,b
Respon a la pregunta Podem fer prediccions segures ? o Hi ha un coneixement segur?
Aristòtil afirma que hi ha un saber teòric, semblant al que ara diem ciència. El saber teòric consisteix a conèixer les 4 causes de les coses: causa material, causa formal, causa eficient, causa final.
La tesi d'Aristòtil és que "la natura no fa res en va", i això s'anomena teleologisme, que significa que tot el que passa acompleix una finalitat, com si la naturalesa fos sàvia. El teleologisme es basa en el concepte de naturalesa. Cada espècie vivent actua segons la seva naturalesa i si la coneixes bé ja pots predir com actuarà. Ex: Per què roben els lladres? perquè tenen naturalesa de lladre.(¡¡¡)
El teleologisme es va abandonar a l'Època Moderna, però encara dóna alguns fruits en la ciència actual.

PROBLEMA DE LA REALITAT pg. 66 i 67 TOT
Respon a la pregunta Què és real i què és aparent? o Sóc alguna cosa, o sempre canvio?
La tesi o teoria d'Aristòtil sobre la realitat es diu hilemorfisme i afirma que cada ésser és un compost de matèria i forma. A l'ésser concret li diu substància primera, i a la forma de ser d'una espècie li diu substància segona, que es correspon al que Plató n'hi diu idea.
El problema del canvi el resol amb la tesi següent: tot ésser te un ser en potència i un ser en acte. El canvi no és més que el pas de la potència a l'acte, i és un canvi relatiu. Una llavor és un arbre en potència. Una noia és una àvia en potència. Per tant tu ets tu però "actualizant" les teves potències.

APORTACIONS de NIETZSCHE

1.- Ens aporta la filosofia vitalista, lligada al romanticisme del seu temps, segons la qual només arribem a la comprensió profunda de l'ésser humà mitjançant l'art, més que no amb la conceptualització metafísica o científica. Per ell la tragèdia grega i la música de Wagner mostren l'autèntica realitat de l'ésser humà.

2.- Investiga a fons la filosofia dels valors morals. Quan s'estableix que tal cosa és bona o dolenta? . - Afirma que la religió jueva i la cristiana van capgirar els valors del món grec clàssic. Recomana a Així parlà Zaratrustra una creació de nous valors que portin al superhome. Estableix dos grans codis de valors morals: la moral dels esclaus i la moral dels senyors.

3.- Descriu la filosofia nihilista amb la metàfora de la mort de Déu. Explica com s'ha arribat a una desorientació de l'home per causa de l'esgotament dels valors en què ha cregut. I predica el vitalisme i la creació del superhome per sortir del nihilisme.

4.- Estableix una nova antropologia dialèctica influïda per Heràclit, definint l'home com un ésser que té com a motivació bàsica la voluntat de poder, la lluita contra tots i també contra sí mateix, la superació constant. Influències de Darwin en la teoria de la supervivència dels més forts. Proposa recuperar l'ideal de l'heroi, ideal de l'home superior.

5.- Defensa la un concepte cíclic del temps, amb la teoria de l'etern retorn.

APORTACIONS DE FREUD

1.- Teoria de la psicoanàlisi per explicar una forma nova de curació dels trastorns mentals. Descoberta de la motivació sexual, com a força primària del nostre inconscient i dels seus problemes.

2.- Teoria psicoanalítica de la personalitat humana, basada en unes estructures (o parts) dinàmiques (que actuen entre elles): l'allò, el jo, el superjò.

3.- Teoria de la cultura, basada en la hipòtesi que la cultura del seu temps no pot fer feliç l'ésser humà ja que constantment reprimeix els seus impulsos naturals, especialment l'impuls de plaer i el d'agressió.

4.- Ens aporta un mètode de treball rigorós i científic, derivat de la seva professió mèdica, basat en l'observació a fons dels fets i anotació de dades (com es veu a l'estudi de la interpretació dels somnis). Aquest mètode ve influït per la filosofia positivista del segle XIX.

5.- Estableix de forma científica l'existència de l'inconscient i escriu l'obra fonamental per estudiar-lo: La interpretació dels somnis.

Tornar a índex d'apunts