DESENVOLUPAMENT FÍSIC I MOTRIU

Fins aquí el desenvolupament és igual per al nen i per a la nena, però a partir d'ara hi ha una marcada diferència entre tots dos.

El més important d'aquest període és el desenvolupament sexual, desenvolupament determinat per l'augment d'hormones femenines (estrogen i progesterona) en les noies i masculines (testosterona) en els nois, en posar-se en funcionament els ovaris i els testicles respectivament. Aquest canvi permetrà conformar l'aspecte sexual adult del noi i de la noia.

En l'època de la pubertat es produeix una estirada molt considerable, d'uns vuit o deu cm per any (sobretot de les extremitats inferiors), i d'un o dos cm durant l'adolescència, a càrrec del tronc.

Apareix una constitució corporal diferent. Hi ha un creixement molt marcat de la massa muscular en els nois a causa de l'augment de la testosterona, i del greix en les noies a causa dels estrògens. A partir d'ara, el múscul cardíac batega amb una freqüència de vuitanta pulsacions per minut, i la respiració amb una de divuit o vint, també per minut, com en l'adult.

Els nois guanyen en cos a base d'augmentar el perímetre escapular (espatlla), mentre que les noies creixen en perímetre de malucs. És molt important un bon exercici físic i una bona alimentació, ja que en aquesta època hi pot haver problemes de vicis posturals, d'excés de pes, etc.

En les noies, la maduresa sexual és més avançada que no en els nois. S'inicia als deu o dotze anys. Augmenten de talla i arriben en aquest moment a ser més altes que els nois. Hi ha també un augment de les glàndules mamàries (moltes vegades unilateral). Creix el pèl pubià i axil·lar. Apareix la primera regla o menarquia, generalment després de dos anys d'haver-se iniciat els primers signes de maduresa sexual. Tot això ve determinat per una sèrie de factors climàtics, hereditaris, endocrins, ambientals, nutricionals, etc.

En els nois la maduresa sexual s'inicia als dotze o catorze anys. Augmenta la mida dels testicles, de l'escrot i del penis. Creix el pèl púbic, després l'axil·lar, i més tard el facial. Hi ha un canvi en la veu (per raó de l'augment de volum de les cordes vocals). Apareixen pol·lucions nocturnes. En acabar l'adolescència els nois són més alts que no les noies, encara que hagin començat a fer el canvi més tard.

Tots aquests canvis físics tan importants fan que els adolescents tinguin dificultats per considerar el cos com a seu. Caldrà, doncs, donar-los un informació correcta per tal que puguin conèixer, adaptar-s'hi i viure millor els grans canvis que viu el seu cos.