Les màquines UNIX normalment utilitzen l'estàndard NFS (Network File System, sistema de fitxers en xarxa) per poder servir o accedir a directoris via xarxa.

Dins una xarxa homogènia amb equips UNIX, aquest mètode permet als usuaris tenir accés a qualsevol directori del servidor, des de les màquines que tinguin permís concedit, aprofitant al màxim els recursos.

Quan van començar a créixer les dotacions de PC com estacions de treball a les Universitats, les xarxes es van transformar en heterogènies, coexistint equips Windows amb el potent sistema UNIX existent.

Així doncs, en un principi calia afegir als PC la facilitat de treballar amb l'NFS si es volien veure fitxers del servidor UNIX, sense descarregar-los via FTP, però això tenia unes funcionalitats molt limitades.

Per facilitar l'accés als recursos del servidor i simplificar l'administració d'aquestes xarxes heterogènies van aparèixer el conjunt d'aplicacions Samba (Samba suite), dotant d'eines per accedir des dels PC al sistema UNIX i viceversa, compartint impressores, usuaris, etc.

La utilitat més comuna és la de donar accés a l'alumnat des dels PC a un espai personal de disc del servidor, de manera que el seu treball queda deslligat de l'estació Windows, amb un disc dur molt més fràgil i susceptible d'avaries i virus informàtics. Aquests fitxers personals, dins el servidor, queden molt més protegits, se'n pot fer còpia de seguretat i la seva disponibilitat augmenta considerablement, fins al punt de poder-los recollir/enviar via Internet amb l'FTP, per exemple.