 |
Hume
1711-1776
|
| |
|
Teoria del
coneixement
1. Introducció al "Tractat de la
naturalesa humana"
1.1 Rebuig dels sistemes filosòfics del passat (=Descartes,
Kant):
" Principis assumits confiadament, conseqüències
deduïdes defectuosament d'aquests principis, falta de coherència
en les parts i de deficiència en el tot : això
és el que es troba arreu en els sistemes dels filòsofs
més eminents; això és, també, el
que sembla haver arrossegat cap al descrèdit la filosofia
mateixa.
És impossible predir quins canvis i progressos podríem
fer en les ciències si coneguéssim per dintre
l'extensió i la força de l'enteniment humà,
i si poguéssim explicar la natura de les idees que fem
servir, així com la de les operacions que fem en argumentar.
"
Hume. Tractat de la naturalesa humana
1.2 Totes les ciències estan relacionades amb la ciència
humana, per això aquesta és la més important
de totes. En aquests moments Hume és molt optimista.
" En vez de conquistar de cuando en cuando un castillo
o una aldea en la frontera, marchemos directamente hacia la
capital o centro de estas ciencias: hacia la naturaleza humana
misma; ya que, una vez dueños de ésta, podremos
esperar una fácil victoria en todas partes."
" ... podremos esperar establecer sobre ellos una ciencia
que no será inferior en certeza, y que será muy
superior en utilidad, a cualquier otra que caiga bajo la comprensión
del hombre."
1.3 Mostra la seva por a equivocar-se. Ens garanteix precaució:
confessarà francament la seva pròpia ignorància
i no ens imposarà les seves pròpies conjectures
i hipòtesis com si fossin els mes certs principis.
2. Distincions entre percepcions:
2.1 Pel que fa a la seva vivacitat: Impressions i idees.
- Impressions: les percepcions més vives.
- Idees: representacions o còpies de les impressions. Són més dèbils, menys vives.
9.1 Hume: Les idees i les impressions
2.2 Pel que fa a la seva estructura: simples i complexes.
- Les idees i impressions simples no es poden descompondre, les
complexes estan formades per combinacions d'idees o impressions
simples: (=Newton)
"Las percepciones simples (impresiones o ideas) son tales
que no admiten distinción ni separación."
- Les idees i impressions complexes són el resultat de la unió de diverses percepcions simples per part de l'enteniment.
2.3 Pel que fa a la seva procedència: sensació i reflexió
- Les percepcions de sensació són les que provenen dels nostres sentits (colors, olors, etc.).
- Les percepcions de reflexió són les que fan referència a estats interns de la ment, com són les passions, emocions, etc.
3. Relacions entre els elements
de la nostra ment:
3.1 Principi de la "copia": "todas nuestras
ideas simples, en su primera aparición, se derivan de impresiones
simples a las que corresponden y representan exactamente." Crítica a les idees innates.
3.2 El principi de còpia no actua entre les idees i les impressions complexes: "...muchas de nuestras ideas complejas no tuvieron nunca
impresiones que les correspondieran, así como que muchas
de nuestras impresiones complejas no están nunca exactamente
copiadas por ideas."
3.3 Connexió i associació d'idees: entre
les idees hi ha " una especie de atracción, que tiene
en el mundo mental efectos tan extraordinarios como en el natural,
aunque sus causas sean en gran parte desconocidas". Aquesta
"atracció" és "como una fuerza suave
que normalmente prevalece" (=Newton). Tres lleis: semblança (origen dels universals: nominalisme),
contigüitat i causa-efecte.
4. Criteri de veritat:
"I quan sospita que un terme filosòfic no té
cap idea a ell annexa -cosa molt freqüent- pregunta sempre:
de quina impressió deriva aquesta idea? I en cas de no
poder-s'hi adduir cap impressió, conclou que el terme és
del tot irrellevant. Així és com examina les idees
de substància i essència, i fora desitjable que
aquest mètode rigorós, fos més practicat
en tots els debats filosòfics." Hume. Abstract
5. Aplicació del criteri de veritat:
5.1 Crítica a la idea de causalitat necessària:
6.1.1 La importància de la idea de causalitat necessària
en la filosofia (Aristòtil, filosofia escolàstica,
Descartes, Locke, Berkeley...) i en la nova ciència (possibilitava
la predicció).
 |
5.1.2 Crítica: no tenim una impressió que correspongui
aquesta idea de connexió necessària entre dos
fenòmens.
"La verdadera cuestión es si todo objeto que empieza
a existir tiene que deber su existencia a una causa; y yo afirmo
que esto no es intuitiva ni demostrativamente cierto" |
Atlas de
filosofia. Peter
Kunzmann i altres. Alianza Atlas
5.1.3 "Las causas y los efectos no pueden descubrirse
por la razón, sino únicamente por la experiencia"
(Invest., 4). La connexió és fruït de la
imaginació, només és justificable per l'hàbit
i el costum.
9.2 Hume: L'exemple
de les boles de billar
9.3 Hume: Moltes
de les qüestions de fet estan basades en una relació
causal
9.4 Hume: La
inducció no ens dóna seguretat absoluta
5.2. Crítica a la idea de l'existència independent
de les coses sensibles (món):
5.2.1 No és possible utilitzar la causalitat (com va
fer Locke)
5.2.2 Crítica: no tenim impressió de l'"objecte
real".
9.5 No podem demostrar l'existència del món
5.2.3 Per la coherència i la constància de les
nostres impressions imaginem l'existència d'un món
independent de la nostra ment:
"...esta coherencia en los cambios es una de las características
de los objetos externos, igual que lo es la constancia."
9.6 Hume:
Estem obligats a imaginar un món independent de la nostra
ment
5.3 Crítica a la idea de jo (identitat personal):
5.3.1 Crítica: no existeix la impressió que origina
la idea de jo:
9.7 Hume:
La idea de jo no té significat
5.3.2 La imaginació ens obliga a configurar un substrat
invariable en el qual es recullen les impressions i idees:
"...sea cual sea la inclinación natural que nos
lleve a imaginar esa simplicidad e identidad. La comparación
del teatro no debe confundirnos: son solamente las percepciones
las que constituyen la mente, de modo que no tenemos ni la
noción más remota del lugar en que se representan
esas escenas,..."
Jesús Palomar ha fet una recreació animada d'un fragment del "Tractat sobre la naturalesa humana" i un muntatge humorístic de l'Shrek comparant el Jo amb una ceba: Hume, Shrek i les cebes.
5.4 Crítica a la idea de Déu:
5.4.1 No és possible utilitzar la causalitat (com havia
fet Descartes, Locke i Berkeley)
5.4.2 Crítica: no tenim impressió de Déu
9.8 Hume: Crítica
a la demostració de Déu
6. Conclusió al "Tractat
de la naturalesa humana":
6.1 Desesperació: escepticisme (#escepticisme pirrònic)
6.2 La força de la naturalesa (imaginació) contrasta
amb l'escepticisme filosòfic (filosofia/vida quotidiana):
"Puedo aceptar, es más, debo aceptar la corriente
de la naturaleza, y someter a ella mis sentidos i mi entendimiento"
6.3 La utilitat de la filosofia:
6.3.1 La producció de plaer (=art)
"Siento crecer en mí la ambición de contribuir a la instrucción de la humanidad, y de ganar renombre por mis invenciones y descubrimientos. Estos sentimientos surgen en mí de un modo natural en mi disposición presente, y si tratara de disiparlos cosa, siendo que me perdería un placer: y esté es el origen de mi filosofía." Pàgina 424.
6.3.2 Antídot contra el dogmatisme que és sempre perillós
(supersticions, fanatisme religiós...).
"[...] me atrevo a recomendar la filosofía, y no tengo reparo alguno en preferirla a la superstición de cualquier clase o denominación. [...] si la filosofía es correcta, puede ofrecernos únicamente sentimientos serenos y moderados. [...] Hablando en general, los errores en materia de religión son peligrosos; los de la filosofía, solamente ridículos." Pàgina 424-425
7. Relacions d'idees i qüestions de fet:
9.9
Relacions d'idees i qüestions de fet
9.10 El reduccionisme
del coneixement
Ètica
9.11 La moral
té com a finalitat última la felicitat de la humanitat
9.12 Els
judicis morals no són ni qüestions de fet ni relacions
d'idees
9.13 La bellesa
no és el resultat d'una deducció del nostre enteniment
Documental "La Aventura del Pensamiento" (Canal Encuentro): Fernando Savater
|