3. El mètode socràtic: El diàleg ( l'educació no prové
de fora, com pensaven els sofistes, sinó que ve de dins).
El diàleg com pensament interio, el pensament es va teixint amb un diàleg amb nosaltres mateixos. Però, el diàleg és també pensament que es crea amb el contacte entre persones, com a resultat d’enfrontament d’opinions i d’una recerca compartida. L’objectiu que comparteixen els dialogants és el coneixement de la veritat, però el diàleg no condueix mai a una conclusió definitiva, és provisional, sempre és revocable i discutible. És un mètode radicalment diferent de l’utilitzat pels sofistes, el llarg discurs retòric havia de ser escoltat en una actitud passiva, demanava ser acatat i tenia com a objectiu la persuasió.
“...que quien pretende ser orador no necesita aprender qué es, de verdad, justo, sino lo que opine la gente que es la que te va a juzgar; ni lo que es moderadamente bueno o hermoso, sino sólo lo que lo parece. Pues es de las apariencias de donde viene la persuasión, y no de la verdad” Platón. Fedro 259e-260a
Dos moments del diàleg:
La refutació (ironia): Preguntes perquè l'interlocutor
reconegui la seva ignorància.
Fragment doblat a l'espanyol de la pel·lícula "Sòcrates" de Rossellini on Sòcrates utilitza la ironia. (Publicat a http://jesuspalomar.bubok.com/):
La maièutica: L'interlocutor descobreix la veritat que es
troba dins de la seva ànima.
4. A través de la maièutica busca la veritat de totes
les coses en els conceptes. (#relativisme dels sofistes). Mètode
inductiu: analitzant una sèrie de casos particulars l'home
pot arribar a l'essència de la realitat.
" se preocupa solamente por las cosas morales, no interesándose
en la naturaleza; y en las cosas morales buscaba lo universal,
siendo el primero que tomó como objeto de su pensamiento
las definiciones" Aristòtil. Metafísica,
7, IV, 987.
"Estaba acertado en buscar las esencias (lo que cada cosa
es), pues su preocupación era la de razonar, y el principio
del razonamiento lo constituye la esencia de las cosas."
Aristòtil. Metafísica, XIII, IV,
1078
5. Intel·lectualisme moral: Ningú fa el mal sabent-ho;
qui fa el mal, ho fa per desconeixement i ignorància. El
savi és un home virtuós i feliç (saviesa =virtut
=felicitat)
