El rapte de Ganimedes i Salvador Espriu

  
 

L'any 1981 Salvador Espriu publicava el seu darrer llibre de relats, Les roques, el mar i el blau. Es tracta d'un recull de cent narracions breus, inspirades en episodis de la mitologia grecorromana, els protagonistes de les quals esdevenen la caricatura del comportament humà.

Llegeix uns fragments del relat Ganimedes, on Espriu ens proposa una interessant interpretació del rapte del jove troià i respon a les preguntes de l'activitat de comprensió lectora:

EL RAPTE DE GANIMEDES
El text clàssic
Ganimedes i Salvador Espriu
El rapte de Ganimedes a les arts
Prepara una exposició!
 
 
 
Zeus i Ganimedes. Decoració de paret. Imatge extreta de Greek Mythology Link

Feia dies, des d'un remot dilluns, que el vell senyor, ullerós i pàl·lid, rondava pel moll, tot al llarg dels podrits, abandonats vivers de musclos i de les barques ancorades, ran del tuf de l'aigua atapeïda de rebuigs i de la fam de vol curt de les gavines. El brivall l'havia clissat d'ençà de l'aparició de l'altre i esperava que es decidís a abordar-lo. (...)

A la fi, a les dotze en punt d'un xafogós diumenge, el vell senyor se li atansava. "Noi", li va dir amb veu tremolosa. "Hola", va saludar, esquerp, el bordegàs. "Com suportes d'estar aquí totes les hores, les setmanes senceres, pràcticament nu, enmig de la immundícia?" "Em banyo i després prenc el sol", va contestar el xicot. "I no et fastigueja capbussar-te en les deixalles?", s'estranyava el senyor. "Per què?", va respondre amb un bri d'insolència, el trinxeraire. "La vida ens ben acostuma a tots a menjar d'escombreries." (...) "I el teu pare, i la teva mare, la família, t'ho comporten?", s'escandalitzava el laboriós i metòdic senyor. "Mulós", badallava, lapidari, el gambaire. (...)

"Vine amb mi, criatura. Algú ha de vetllar per tu, fins que siguis un home. Un home de debó, instruït, respectable, digne". "Considera que et resultaré murnó", avisava, amb una reminiscència d'honradesa, el corromput orfe. El vell senyor, bregat en tota llei d'afers, el va comprendre aquest cop sense esforç, amb una llum meridiana. "El preu no importa, les despeses no compten. Alça't, segueix-me, apressa't. Viatjarem en un avió de model moderníssim, un avió que plana, magnífic, quan convé, com una àguila. I pujarem molt amunt", enllepollia i ordenava, amb torbació i transtorn, el vell. I ja trascamava. "Ep, arrossega't. Ascendirem fins al xaró?", preguntava, encuriosit, el xaval. "Sí, fins al propi xaró, jo en sóc l'amo", li assegurava el vell. "I et prometo que allí no feinejaràs. Sols hauràs de servir a mi i als meus convidats, quan n'hi hagi, algun glop de beguda, una beguda que t'és i et serà altrament, sense excuses, interdita"...

SALVADOR ESPRIU, Les roques, el mar i el blau.
Fragments del relat Ganimedes.
Col·lecció "El Cangur". Edicions 62. Barcelona, 1984.

 

Has entès el text?

  • En quin escenari es troben els protagonistes del relat d'Espriu? Marca les paraules i les locucions del text que et permeten fer aquesta identificació. Com ja has llegit en una pàgina anterior, Ganimedes, segons el mite clàssic, era un pastor. ¿Per què creus que Espriu ha renunciat a ubicar el seu relat en un ambient de camp i ha triat aquest nou escenari?
  • Quins elements ens permeten identificar el text d'Espriu amb el rapte de Ganimedes? Un cop els hagis localitzat, analitza com han estat manipulats per l'escriptor, per fer-los més versemblants al nostre temps.
  • Busca els adjectius i substantius que defineixen l'ancià i el jove i decideix quins trets caracteritzen cada personatge. En què s'assemblen i es diferencien del Zeus i del Ganimedes de la mitologia clàssica? Justifica la teva resposta.
  • Com ja has pogut comprovar, els fragments que acabes de llegir suggereixen un rapte de Ganimedes molt diferent al relat tradicional. Si t'agrada dibuixar, pots recrear amb una composició plàstica el relat d'Espriu. No oblidis d'incorporar-hi tots aquells elements iconogràfics que ens permeten reconèixer el mite, tal i com ens els ha transformat l'escriptor.