Nèmesis és una de les filles de
la Nit (Nýx), és considerada
alhora una divinitat i una abstracció:
com a abstracció, personifica la "venjança
divina" i s'encarrega de regular qualsevol mena de
"desmesura", com, per exemple, l'excés
de felicitat dels mortals o bé l'orgull dels reis.
Com a divinitat, Zeus volia posseir-la, però ella
s'escapava de les seves abraçades, adaptant mil
formes diferents, i va acabar metamorfosejant-se en oca.
Però Zeus es va transformar en cigne i es va unir
a ella.
|
Aquest és el nom que dóna
la tradició a l'autor de la Biblioteca de relats
mitològics, pero no es tenen dades sobre la
biografia o el context històric en què aquest
va viure.
|
Hèlena és filla de Zeus
i de Leda. La seva extraordinària bellesa
va comportar un gran nombre de dificultats al seu pare
humà, Tindàreu, que a l'hora de casar-la,
es va trobar amb un munt de pretendents. Per això,
el rei va comprometre a tots ells, per jurament, que acatarien
la decisió d'Hèlena a l'hora d'escollir
marit, i que l'ajudarien en el cas que l'esposa li fos
arravatada. Per això, després del rapte
d'Hèlena per part de Paris, Menelau, el seu marit,
va demanar a tots els companys ajut, i així es
va iniciar la guerra de Troia.
|
Polideuces (Pòl·lux)
i Càstor, també anomenats Diòscurs
(fills de Zeus), són bessons i germans de Clitemnestra
i d'Hèlena. L'un és immortal (Pòl·lux)
perquè és fill engendrat per Zeus; l'altre
és mortal, ja que ha estat engendrat pel rei Tindàreu.
Ambdós van ser catasteritzats en la constel·lació
de Bessons.
|
Tindàreu és un heroi lacedemoni
que va ser expulsat del reialme d'Esparta pel seu germà
Hipocoont . Buscant refugi, va ser acollit pel rei d'Etòlia.
Allí va conèixer Leda, la seva filla,
que va esdevenir la seva esposa. Més tard, vençut
Hipocoont per Hèracles, Tindàreu va recuperar
el reialme d'Esparta.
|
Leda era filla del rei d'Etòlia.
Es va unir en matrimoni a Tindàreu, rei
d'Esparta, quan, en ser expulsat aquest del seu regne,
va trobar refugi a la cort del pare de Leda.
|
|
Zeus,
transformat en cigne, es va unir amb Leda,
i aquella mateixa nit ho va fer Tindàreu.
Zeus engendrà Polideuces
i Hèlena,
i Tindàreu, Càstor
i Clitemnestra.
Tanmateix,
alguns conten que Hèlena era filla de Nèmesis
i de Zeus i que ella, esquivant la unió amb Zeus, es convertí
en una oca, però Zeus la posseí transformat en un
cigne. Aquesta va pondre un ou fruit d'aquesta unió, el
qual, trobat al bosc per un pastor, fou lliurat a Leda. Ella,
posant-lo en una arca, el vigilava i, quan al cap d'un temps naixé
Hèlena, la crià com si fos una filla pròpia.
|
|
APOL·LODOR,
Biblioteca de relats mitològics. Traducció
d'Àngela Carramiñana i Pérez. Editorial Irina.
Hospitalet de Llobregat, 1991
|
Nota: si vols llegir el text
en grec (Chapter III; sections 126-127), el pots cercar al Thesaurus
Linguae Graecae. |
|
|
|
|
|
CAESARE DA SESTO, Leda i el cigne. Còpia d'un original perdut de Leonardo da Vinci. Wilton House. Salisbury. |
|
|