Leda
a la literatura europea
|
|
|
|
|
|
L'episodi de Leda ha inspirat
nombrosos escriptors, atrets per la figura de l'elegant cigne i l'erotisme
de l'escena on Leda s'abandona al gaudi. |
|
Activitat
|
Us proposem un petit
recorregut per algunes poesies elaborades sobre el tema entre el segles
XIX i XX:
|
|
Leda i Josep
Carner |
|
Material blanquinós i molt dur del que
estan fets els ullals dels elefants.
|
El coll corbat com un cabdell.
|
|
LEDA
INNOCENT
Aquell matí, Leda innocent,
besaves
el cigne de vivíssimes clarors
a tu vingut entre les aigües blaves
amb el coll
cabdellat, tot amorós.
Ses ales foren aviat esclaves
de tos braços de vori;
tremolors
dava el frec
de sa ploma, i comparaves
l'ocell vençut, ton braç victoriós.
Tot amagant el cap, ell es fenyia
poc
avinent, amb graciosa por,
inquiet de la teva companyia.
Tu vas perdre una mica la color.
ell, tanmateix, com en el llac solia,
va fer en la teva sina
cabussó.
JOSEP
CARNER, Ofrena.
|
|
Vas ritual ritual de matrimoni que carrega aigua
per a un bany.
|
|
|
|
|
Leda i Rubén
Darío |
|
|
|
Divinidad de aspecto caprino, protectora de bosques
y rebaños, que siente una especial predilección
por los placeres sensuales.
|
Conjunto espeso de ramas y hojas. |
Color rojo que tienen a veces las nubes. Color
parecido al de la cara de una persona.
|
Mirar una cosa, poniéndola entre la luz
y los ojos.
|
Resina endurecida, convertida en fósil,
de color amarillo transparente.
|
|
|
|
CORREGGIO, Leda i les nimfes. Gemäldegalerie.
Berlín. Imatge extreta de ArteHistoria |
|
El
cisne en la sombra parece de nieve;
su pico es de àmbar,
del alba al trasluz;
el suave crepúsculo que pasa tan breve
las cándidas alas sonrosa de luz.
Y luego, en las ondas del lago azulado,
después que la aurora perdió su arrebol,
las alas tendidas y el cuello
enarcado,
el cisne es de plata, bañado de sol.
Tal es, cuando esponja las plumas
de seda,
olímpico pájaro herido de amor,
y viola en las linfas
sonoras a Leda,
buscando su pico los labios en flor.
Suspira la bella desnuda y vencida,
Y en tanto que al aire sus quejas se van,
Del fondo verdoso de fronda
tupida
Chispean turbados los ojos de Pan.
RUBÉN
DARÍO, Leda.1882
|
|
|
|
Activitat:
Comparem els dos poemes?
-
Al poema de Rubén Darío el cigne
és descrit com un ésser majestuós,
masculí i possessiu. Busca els versos del poema
on se'ns recorda que l'animal és una metamorfosi de
Zeus i que, malgrat la seva aparença, és qui
domina l'acció en el poema.
-
El cigne de Rubén Darío és
descrit amb colors molt diversos, segons el moment
del dia en què es troba. Quin color presenta el cigne
a l'aurora, a plena llum del dia, al capvespre?
-
A un dels dos poemes apareix Pan, que
es mira l'escena del bosc estant. Busca
informació sobre aquest ésser mitològic
i justifica la seva presència al poema.
|
|
|
|
|
|
|
Vols llegir més? Leda i el poeta Yeats
Si el motiu de Leda t'ha resultat suggeridor, et
proposem la lectura d'un sonet del poeta William
Butler Yeats (1865-1939), inspirat en el mateix tema. Yeats
va escriure Leda i el cigne el mateix any que rebia el
Premi Nobel de Literatura, i ell mateix va confessar que aquest
era un dels seus poemes més acomplerts. Certament, el poeta
explica que, a partir d'un simple esdeveniment, es poden desencadenar
tota una sèrie de fets que acaben en un desastre, com la
fi de la civilització grega antiga.
Trobaràs la composició en versió
original i en traducció de Gustavo Negrín a
la revista electrònica Saltana,
dedicada a la difusió de la literatura i de la traducció.
|
|
|