|
El naixement i la infància de Zeus: el text clàssic
|
|
|
|
 Llegeix
la versió que ofereix Apol·lodor
sobre el naixement de Zeus, la infància del déu i el destronament
de Cronos, i respon el qüestionari que acompanya
el text. : |
| EL NAIXEMENT I LA INFÀNCIA
DE ZEUS |
|
|
| |
|
|
| |
 |
|
| El Tàrtar és un lloc de
l'inframón més profund que l'Hades. És
un pou humit i fred, enfonsat en una tenebrosa foscor. Va ser un
dels objectes primordials que van sorgir de l'Univers, com, Caos,
la Terra i Eros. El Tàrtar ha estat la presó
de titans i monstres, i és el lloc on es reben els càstigs
corresponents als crims comesos. |
| Cronos va encadenar els seus germans, els
titans, que l'havien ajudat a vèncer el seu pare, Urà. |
| Cronos, el tità fill d'Urà
i de Rea. |
| Amaltea és la cabra que
va fer de dida de Zeus a Creta. |
| Els curetes són sacerdots del culte
de Rea. |
| És evident el vincle entre el nom de Melisseu i
la mel que va nodrir Zeus. |
| Aquest és el nom que dóna
la tradició a l'autor de la Biblioteca de relats mitològics,
pero no es tenen dades sobre la biografia o el context històric
en què Apol·lodor va viure. |
| Aquest era el nom que rebia lloc més profund de
l'Hades. Allí van ser empresonats els Titans, i
era el lloc dels inferns on les ànimes dels morts podien
patir els càstigs més terribles. |
|
| |
 |
| Rea lliura una pedra embolcallada a Cronos,
perquè l'engoleixi. Baixrelleu
d'època hel·lenística. |
|
 Aquest
els encadenà
de nou i els tancà al Tàrtar,
prengué per muller la seva germana Rea i, com que Gea i Úranos
li havien profetitzat que seria desposseït del tron per un fill,
s'engolia els nadons tan bon punt naixien. S'empassà Hèstia,
que naixé en primer lloc, tot seguit Demèter i Hera,
després Plutó i Posidó.
Rea, irritada per tot això, es retirà cap a Creta quan
estava embarassada de Zeus i infantà el déu a la cova
de Dicte. El lliurà als Curetes i a les nimfes Adrastea i Ida,
filles de Melisseu, perquè el criessin. Així doncs,
elles nodrien l'infant amb la llet d'Amaltea,
i els Curetes,
armats, guardaven la criatura a la cova tot copejant els escuts perquè
Cronos no sentís la veu del nen. Rea embolcallà una
pedra i l'oferí a Cronos perquè se l'empassés
com si fos el nadó tot just nascut.
| Els titans són fills d'Urà
i de Gea. Són dotze: Ocèan, Ceos, Crios,
Hiperíon, Jàpet, Tia, Rea, Temis, Mnemòsine,
Febe, Tetis i Cronos. |
| Filla d'Ocèan i de Tetis, Metis
personifica la prudència. Va ser la primera
esposa de Zeus. |
| Els Hecatonquirs eren monstres
de cent braços i cinquanta caps, fills d'Urà
i de Gea. |
| Campe és un ésser
monstruós, de sexe femení. Cronos li havia
encomanat la custòdia dels ciclops i dels Hecatonquirs,
empresonats a l'Hades. |
| Els ciclops són gegants
amb un sol ull enmig del front. Són fills d'Urà
i de Gea. |
|
|
|
Quan Zeus fou adult, prengué Metis,
filla d'Ocèan, com a col·laboradora, la qual oferí
a Cronos un fàrmac que el féu vomitar de primer la pedra
i, tot seguit, els fills que s'havia engolit. Zeus, juntament amb tots
ells, inicià una guerra contra Cronos i els titans.
Al cap de deu anys de lluita contra ells, Gea vaticinà a Zeus la
victòria si tenia per aliats els qui havien estat precipitats al
Tàrtar. Ell matà Campe,
la guardiana, i els alliberà de les cadenes. Aleshores, els ciclops
donaren a Zeus el tro, el llamp i el llampec; a Plutó, el casc;
i a Posidó, el trident. Armats d'aquesta manera derroten els titans,
els tanquen al Tàrtar i hi posen com a guardians els Hecatonquirs.
Es rifen el poder entre ells, i toca a Zeus el domini del cel, a Posidó
el del mar i a Plutó el de l'Hades.
|
|
|
Aquest és el nom que dóna la tradició a
l'autor de la Biblioteca de relats mitològics, pero
no es tenen dades sobre la biografia o el context històric
en què Apol·lodor va viure.
|
APOL·LODOR,
Biblioteca de relats mitològics, llibre I, cap. 1-2. |
| Traducció d'Àngela
Carramiñana. Editorial Irina. Barcelona, 1990 |
|
|
| |
|
