El naixement i la infància de Zeus: el text clàssic
 

 
Llegeix la versió que ofereix Apol·lodor sobre el naixement de Zeus, la infància del déu i el destronament de Cronos, i respon el qüestionari que acompanya el text. :
Reconeixes aquests germans de Zeus?
La infantesa de Zeus a la història de l'art
Vols llegir més?
 
 
 
Rea lliura una pedra embolcallada a Cronos, perquè l'engoleixi. Baixrelleu d'època hel·lenística.
Aquest els encadenà de nou i els tancà al Tàrtar, prengué per muller la seva germana Rea i, com que Gea i Úranos li havien profetitzat que seria desposseït del tron per un fill, s'engolia els nadons tan bon punt naixien. S'empassà Hèstia, que naixé en primer lloc, tot seguit Demèter i Hera, després Plutó i Posidó. Rea, irritada per tot això, es retirà cap a Creta quan estava embarassada de Zeus i infantà el déu a la cova de Dicte. El lliurà als Curetes i a les nimfes Adrastea i Ida, filles de Melisseu, perquè el criessin. Així doncs, elles nodrien l'infant amb la llet d'Amaltea, i els Curetes, armats, guardaven la criatura a la cova tot copejant els escuts perquè Cronos no sentís la veu del nen. Rea embolcallà una pedra i l'oferí a Cronos perquè se l'empassés com si fos el nadó tot just nascut.

Quan Zeus fou adult, prengué Metis, filla d'Ocèan, com a col·laboradora, la qual oferí a Cronos un fàrmac que el féu vomitar de primer la pedra i, tot seguit, els fills que s'havia engolit. Zeus, juntament amb tots ells, inicià una guerra contra Cronos i els titans. Al cap de deu anys de lluita contra ells, Gea vaticinà a Zeus la victòria si tenia per aliats els qui havien estat precipitats al Tàrtar. Ell matà Campe, la guardiana, i els alliberà de les cadenes. Aleshores, els ciclops donaren a Zeus el tro, el llamp i el llampec; a Plutó, el casc; i a Posidó, el trident. Armats d'aquesta manera derroten els titans, els tanquen al Tàrtar i hi posen com a guardians els Hecatonquirs. Es rifen el poder entre ells, i toca a Zeus el domini del cel, a Posidó el del mar i a Plutó el de l'Hades.

La lluita contra els gegants. Dos detalls del fresc de la Camera dei Giganti del Palau de Te de Mantua (s. XVI). Et recomanem el recorregut que proposa la web del palau.
APOL·LODOR, Biblioteca de relats mitològics, llibre I, cap. 1-2.
Traducció d'Àngela Carramiñana. Editorial Irina. Barcelona, 1990

Nota: si vols veure el text en grec (Chapter 1;section 4), el pots cercar al Thesaurus Linguae Graecae.