Hipàcia d'Alexandria va ser una màrtir pagana que va morir lapidada per uns fanàtics cristians l'any 415. El seu delicte fou ser matemàtica, filòsofa, pagana i dona, una perillosa combinació per a ser tolerada per qualsevol integrisme. Filla del matemàtic i astrònom Teó d'Alexandria, va rebre del seu pare una formació científica i acadèmica insòlita per a una dona d'aquella època.

Els corrents feministes han vist en ella una figura emblemàtica a través de la qual reivindicar la igualtat o la diferència, tot i que en la seva mort van influir d'altres variables més enllà de l'ésser dona, i cal cercar l'explicació del seu tràgic final en les convulsions d'aquella època d'angoixa que va ser la de la polèmica entre cristians i pagans fins a la fi de l'antiguitat tardana. Ascètica i neoplatònica, va defensar la idea que el cos era la presó de l'ànima i aquesta filosofia de renúncia a la vida encaixa malament amb la insistència d'alguns corrents feministes que han volgut fer d'ella, també per la seva bellesa proverbial, el símbol de l'alliberament sexual.

Per saber-ne més, algunes recomenacions:

Un excel·lent estudi acadèmic: Maria Dzielska, Hipatia de Alejandría, Madrid, Ediciones Siruela, 2004.

Una introducció útil: Amalia González Suárez, Hipatia (¿?-415), Madrid, Ediciones del Orto, 2002.

Una biografia novel·lada: Pedro Gálvez, Hypatia. La mujer que amó la ciencia, Barcelona, Editorial Lumen, 2004.

Una revista de filosofia feminista: Hypatia.

Hipàcia (Charles William Mitchell, 1885; Laing Art Gallery, Newcastle upon Tyne)

Web en construcció permanent