Terminologia

 

Gynaikerástria (γυναικεράστρια): amant de dones (Papir d'Oxirrinc 1800 Fr. 1, col. I, 16 s. = Safo, fr. 252).

 

Homosexualitat femenina

 

Homoerotisme femení

 

Homofília femenina

 

Invertida (ἑταιρίστρια): en el lèxic d'Hesiquius (s. V) apareix també διεταρίστρια (s. v.), definit com dones que busquen les prostitutes per al coit, com els homes; igual que les tríbades.

 

Lesbianisme/Lèsbia: tot i que segurament va influir la fama de Safo en relacionar Lesbos i l'homosexualitat femenina, cal esperar al segle IX-X (escoli del filòleg bizantí Aretas al Pedagog de Clement d'Alexandria -Clem. Al., Paed. III, 21.3 -) per trobar la primera utilització del gentilici lèsbia amb el sentit d'homosexualitat femenina, tal com l'entenem avui dia. Tan eloqüent és el passatge de Clement, com l'escoli d'Aretas. En el primer llegim, en referència a la decadència dels costums de la seva època (segona meitat s. II): els homes es deixen fer allò de les dones i les dones es comporten com homes, deixant-se posseir contra natura i posseint dones. El comentari d'Aretas: es refereix a les infames tríbades (τριβάδας), les que anomenen també invertides (ἑταιριστρίας)i lesbianes (Λεσβίας) .

 

Lesbízein/lesbiázein (λεσβίζειν/λεσβιάζειν): la fama de les dones de Lesbos estava lligada a la pràctica del sexe oral, d'on el terme significaria fel·lació. El comediògraf Ferècrates (frag. 149) qualifica les lèsbies com practicants de la fel·lació (λαικάστριαι/fellatrices). El terme té un origen despectiu, que potser es va fixar durant les guerres entre Atenes i Mitilene al segle VI a. C., de fet en castellà la fel·lació s'anomena "un francés", i no és l'únic cas en la llengua grega, ja que el cunnilingus, el llepar conys (cunnum lingere), l'anomenaven φοινικίζειν "fer el fenici".

Ólisbos (ὄλισβος): penis de cuir o consolador.

(Copa d'Epictet, ca. 500 a. C., Ermitage, Sant Petersburg)

Safisme: construcció a partir del nom de la poetessa Safo.

 

Tribadisme: denominació derivada de l'antic terme grec τριβάς (de τρίβειν, fregar) . Existeix en Tertul·lià (ca. 160-ca. 225) el calc llatí frictrix (La ressurrecció de la carn 16 = Migne, PL 2: 815 A i Sobre el mantell dels filòsofs 4 = Migne, PL 2: 1044B; cf. Marcial, XI, 29, 8: fricare).