Bibliografia sobre la dona persa aquemènida

Janick Auberger, "Ctésias et les femmes", DHA 19 (1993), pp. 253-272.

Janine Bakker, "The Lady and the Lotus: Representations of Women in the Achaemenid Empire", IA 42 (2007), pp. 207-220.

Maria Brosius, Women in Ancient Persia (559-331 BC), Nova York, Clarendon Press, 1996 i 1998.

Aurelie Daems, "The Iconography of Pre-Islamic Woman in Iran", IA XXXVI (2001), pp. 1-150.

Manel García Sánchez, “Mujer, trabajo y economía en el imperio aqueménida”, a Carmen Alfaro (ed.), Más allá de la ‘labor matronalis’: aspectos del trabajo profesional femenino en el mundo antiguo, Saitabi 49 (1999), pp. 289-311.

_, “Miradas helenas de la alteridad: la mujer persa”, a Carmen Alfaro Giner - Manel García Sánchez - Mónica AlamarLaparra (eds.), Actas del Tercer y Cuarto Seminarios de Estudios sobre La Mujer en la Antigüedad (Valencia, 28-30 de Abril, 1999 y 12-14 de Abril, 2000), València, Sema, 2002, pp. 45-76.

Bernard Goldman, "Women's Robe: The Achaemenid Era", BAI 5 (1991), pp. 83-103.

Wouther Henkelman, “Ressenya a M. Brosius, Women in Ancient Persia, 559-331 a.C., Oxford, Clarendon Press, 1996)”, Mnemosyne 53/4 (2000), pp. 497-504.

Heleen Sancisi-Weerdenburg, "Exit Atossa: Images of Women in Greek Historiography on Persia", a Averil Cameron i Amélie Kuhrt (eds.), Images of Women in Antiquity, Londres i Sidney, Croom Helm, 1983, pp. 20-33.

Bibliografia bàsica sobre el món aquemènida 

Fonts i estudis

Avesta, El Avesta. Textos relativos al Mazdeísmo o Zoroastrismo, primera de las grandes religiones. Traducció i notes de Juan B. Bergua, Madrid, Ediciones Ibéricas, 1992 (en castellà).

Pierre Lecoq, Les inscriptions de la Perse achéménide, París, Éditions Gallimard, 1997.

Arrià, Anábasis de Alejandro Magno (India). Introducció d'Antonio Bravo García. Traducció i notes d'Antonio Guzmán Guerra, Madrid, Editorial Gredos, BCG 49-50, 1982 (en castellà).

Caritó d'Afrodísias, Quéreas y Calírroe. Introducció de Carlos García Gual. Traducció i notes de Julia Mendoza, Madrid, Editorial Gredos, BCG 16, 1979 (en castellà).

Ctèsias, Ctésias. Histoires de l’Orient. Traduït i comentat per Janick Auberger, París, Les Belles Lettres, 1991.

Èsquil, Els perses. Traducció de Manuel Balasch, Barcelona, Edicions 62, 1986.

Heròdot, Història. Introducció, traducció i notes de Rubén J. Muntanyés, Barcelona, Edicions de La Magrana, 2002-2003.

Xenofont, L'expedició dels deu mil . Text revisat i traducció de Francesc J. Cuartero, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1984.

_, Ciropèdia. Text revisat i traducció de Núria Albafull, Barcelona, Editorial Alfa, 1965.

Plutarc, Vides paral·leles. Text revisat i traducció de Carles Riba, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1926-1946 (en especial Vides d'Artaxerxes i Alexandre).

Pseudo-Cal·lístenes, Vida y hazañas de Alejandro de Macedonia. Traducció, pròleg i notes de Carlos García Gual, Madrid, Editorial Gredos, BCG 1, 1988 (en castellà).

Quint Curci Rufus, Història d'Alexandre el Gran. Text revisat i traducció de Manuel de Montoliu, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1925-35.

Lindsay Allen,The persian empire. A history, Londres, The British Museum Press, 2006.

Pierre Briant, Darius, les Perses et l'Empire, París, Gallimard, 1992.

-, Histoire de l'Empire Perse. De Cyrus à Alexandre, París, Fayard, 1996.

-, Darius dans l’ombre d’Alexandre, París, Fayard, 2003.

Maria Brosius, The Persians. An introduction, Londres i Nova York, Routledge, 2006.

John Curtis i Nigel Tallis (eds.), L'imperi oblidat. El món de l'antiga Pèrsia. Catàleg de l'exposició, Barcelona, Fundació La Caixa, 2006.

Vesta Sarkhosh Curtis, Mitos persas, Madrid, Ediciones Akal, 1996.

Manel García Sánchez, “La figura del sucesor del Gran Rey en la Persia aqueménida”, a Víctor Alonso Troncoso (ed.), ΔΙΑΔΟΧΟΣ ΤΗΣ ΒΑΣΙΛΕΙΑΣ. La figura del sucesor en las monarquías de época helenística. Actas del Simposio Internacional sobre La figura del príncipe heredero en época helenística (A Coruña-Ferrol 11 y 12 de septiembre del 2003), Madrid, Gerión Anejos IX (2005), pp. 223-239 i a http://www.achemenet.com/ressources/souspresse/annonces/annonces.htm, 19 de juliol de 2004.

_, "La representación del Gran Rey aqueménida en la novela histórica contemporánea", Historiae 2 (2005), pp. 91-113; i a http://www.achemenet.com/ressources/souspresse/annonces/El...Gran...Rey...en...la...novela.pdf, 17 de juny de 2005.

Philip Huyse, La perse antique, París, Les Belles Lettres, 2005.

Josef Wiesehöfer, Das antike Persien. Von 550 v. Chr. bis 650 n. Chr., Zürich y Münich, Artemis & Winkler Verlag, 1993 (hi ha traducció anglesa, Nova York, 1996, 2001).

_, Antigua Persia. Historia de un imperio de la antigüedad, Madrid, Acento Editorial, 2003 (Munich, 1999).

Novel·la històrica

Gisbert Haefs, Alejandro Magno, Barcelona, Editorial Edhasa, 1994, (en castellà).

Harold Lamb, Ciro el Grande, Barcelona, Editorial Edhasa (1960), (en castellà).

Valerio Massimo Manfredi, Aléxandros, Barcelona, Editorial Columna, 1999.

Guy Rachet, Ciro, el Sol de Persia, Barcelona, Editorial Edaf,1988 (en castellà).

Mary Renault, El noi persa, Barcelona, Editorial Columna, 2002.

Gore Vidal, Creación, Barcelona, Editorial Edhasa, 1992 (en castellà).

Òperes

Thomas Arne, Artaserse, 1762.

Francesco Cavalli, Statira, Principessa di Persia, 1655.

Xerse, 1654.

G. F. Händel, Serse, 1737-8.

Jean-Philippe Rameau, Zoroastre, 1756.

Antonio Vivaldi, La incoronazione di Dario, 1717.

Web en construcció permanent