El que sabem sobre la religió de les dones de la Pèrsia aquemènida és ben poca cosa, tret del que puguem deduir de notícies genèriques sobre la religió dels Aquemènides o de la iconografia de la glíptica o del tapís de Pazyryk. Hem de suposar, però, que les dones perses serien mazdeistes, és a dir, adoradores del déu Ahura Mazda, però també trobem com a divinitats adorades pels perses a Mitra i Anahita, una deessa guerrera i de les aigües, però també vinculada a la fertilitat. És precisament Anahita la deessa que trobem en alguns segells persepolitans.

 

(El Gran Rei adorant Anahita. Segell, s. IV a. C.)

 

D'altra banda, la iconografia ens mostra dones reunides al voltant d'un encenser, un objecte molt present en tota la iconografia aquemènida i del que sabem que jugava un paper important en la religiositat dels perses. Una notícia de Dinó de Colofó en els seus Persiká (Dinó de Colofó, Persiká, FGrHist. 690 F 27) ens informa també de què les concubines de les reines perses havien de fer obligatòriament la proskynesis a la seva senyora, un gest, el de la genuflexió, amb un significat religiós indiscutible. D'altra banda, l'autor grec utilitza el verb "tractar amb respecte" (θρησκεύεσθαι), que en grec té un significat marcadament religiós.

 

(Tapís de Pazyryk, s. V-IV a. C., Museu de l'Hermitage, Sant Petesburg)

 

(Segell amb dones perses i encenser, Museu del Louvre)

 

És possible que les dones adoressin també d'altres divinitats, i és habitual la troballa d'amulets del déu d'origen egipci Bes, molt estès per tota la Mediterrània, per exemple ha estat trobat en terracottes a Eivissa. Es tracta d'un geni protector relacionat també amb la protecció de les parteres i els nounats.

 

(Placa circular d'or amb cap de Bes. Tresor de l'Oxus, Museu Britànic ANE 123933)

 

(Arracada d'or amb el déu Bes. Suposadament de Síria, Museu del Louvre AO 3171)

 

(Collaret amb penjolls d'or i amb caps de Bes. Pasargada, National Museum of Iran, Teheran 3193)

 

(Segell amb el geni Bes. Museu Britànic, ANE 91895)

 

Un Altre motiu iconogràfic que podria tenir una significació religiosa seria una dona asseguda a una cadira sostenint en una mà una flor de lotus i una corona de flors a l'altra. Les flors de lotus són un motiu iconogràfic molt freqüent al pròxim orient antic i en la religió de Zoroastres estan vinculades a la immortalitat de l'ànima, la fertilitat, el poder i, potser, també el matrimoni.

 

(Anell d'or. Tresor de l'Oxus, Museu Britànic ANE 124004)

 

Un indiscutible significat religiós tenen també les plaques votives del tresor de l'Oxus on trobem dones sostenint també flors de lotus.

 

(Plaques votives. Tresor de l'Oxus, Museu Britànic ANE 123994, 123990 i 123991)