Pandora, el portal de la dona a l'antiguitat és un web elaborat per Manel Garcia Sánchez, catedràtic de Filosofia de l'IES Montserrat Roig de Terrassa; professor associat del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la UB i consultor de la UOC.

Pandora és el resultat d'una lenta i pausada maduració a partir de la meva experiència com a professor, investigador i divulgador de la cultura clàssica i, en especial, de la història de la dona a l'antiguitat, tant des de l'àmbit de l'educació secundària obligatòria i postobligatòria com des de l'àmbit universitari.

Des de la meva especialització, la filosofia i la història, he descobert la importància cardinal dels valors com a eix transversal, i a partir de la meva experiència docent he descobert la necessitat de treballar interdisciplinarment valors com la igualtat de sexes, entre d’altres, per pal·liar les enormes mancances i vèncer els prejudicis que bona part de l'alumnat, però de la gent en general, ha adquirit d'un entorn en el qual roman, massa viva, una tradició patriarcal i misògina que arranca de l'antiguitat grecoromana -i d'abans- i que amb la complicitat del cristianisme va esdevenir un mal de llarga durada.

Amb Pandora, el nom de la primera dona creada per Zeus, i la seva capsa que contenia tots els mals va néixer la misogínia occidental, i la pràctica educativa diària com a professional de l'ensenyament m'ha fet palès que la llavor que es va conrear aquell dia llunyà ha germinat amb força al llarg dels segles i, en bona mesura, la desigualtat de sexes, les imposicions de gènere o la mateixa violència de gènere posen de manifest, per desgràcia, que encara gaudeix d'una saludable vitalitat.

Objectiu proposat

L'objectiu proposat en aquest projecte consisteix en l’elaboració d'una pàgina web d'història de la dona a l'antiguitat que inclogui materials (fitxes, textos, el poder de les imatges, eixos temàtics, ...) aplicables interdisciplinarment i transversal en el sistema educatiu des de les àrees de Ciències socials, Ciències de la naturalesa, Matemàtiques, Llengües (Llatí, grec, literatura universal), Educació física, Visual i plàstica, Música i Tecnologia, i alhora aprofitables també per a l'ensenyament universitari i la sensibilització de les persones que es puguin interessar.

El contingut d'aquests materials posarà de manifest com la desigualtat entre sexes i la subordinació del sexe femení al masculí va dur-se a terme a l'antiguitat i com encara avui dia és necessari un currículum -també un nou currículum ocult- que venci prejudicis tan fermament arrelats en tants i tants àmbits de la nostra cultura i societat, per la qual cosa la finalitat d'aquest web consisteix en, mitjançant bones pràctiques coeducatives, treballar el valor de la igualtat de sexes precisament a través de la presa de consciència de les conductes a evitar i dels disvalors a foragitar. Mitjançant aquest treball coeducatiu podem contribuir també a evitar les barreres entre especialitats i a fomentar la transversalitat dels valors.

Pandora cerca els objectius següents:

- Incorporar les noves tecnologies a les bones pràctiques coeducatives, des de la transversalitat i l'educació en valors.

- Sensibilitzar l'alumnat i el professorat sobre la necessitat d'estudiar la condició de la dona a l'antiguitat com a mecanisme potenciador dels valors en general i, en especial, de la coeducació i de la igualtat sexual entre els joves i adults dels instituts i d'àmbit universitari.

- Fer accessibles a través d'Internet una bona part de materials coeducatius d'aplicabilitat transversal.

- Proporcionar eines multimèdia vinculades a l'estudi de la història de la dona a l'antiguitat.

- Oferir a través de la xarxa un espai coeducatiu de debat, reflexió, idees i experiències coeducatives en l'àmbit de la història antiga i la llarga durada fins al nostre present.

- Contribuir a la necessària renovació de la didàctica per mitjà de les noves tecnologies i a través de materials coeducatius.

- Fer veure la pervivència i actualitat del llegat misogin deixat per Grècia i Roma a Europa i al món actual.

- Proporcionar eines per reflexionar sobre les causes de la creació de la misogínia occidental a partir de la seva contextualització en la tradició cultural occidental. Descobrir la quantitat ingent de material sobre la dona a l'antiguitat a professorat que no pertanyi específicament a les àrees de ciències socials i de llengua (llatí o grec), i potenciar d'aquesta manera l'estudi de la situació de la dona a l'antiguitat com a eix transversal que podria ser estudiat des d'àrees com ciències de la naturalesa, matemàtiques, tecnologia i visual o plàstica.

- Oferir un enfocament interdisciplinari per superar les barreres i la incomunicació entre especialitats (ciències socials, ciències de la naturalesa, tecnologia, matemàtiques, ...).

- Divulgar a través de la xarxa les arrels comunes d'Europa en el món antic i denunciar la raó patriarcal que s'ha reproduït al llarg dels segles, essent el món grecoromà un passat molt proper.

- Partir de l'entorn de la civilització grecoromana per visualitzar els orígens de la misogínia occidental i de la diferència sexual, i ensenyar bones pràctiques coeducatives que fomentin la igualtat i el respecte a la diversitat.

- Seleccionar i oferir un link d'adreces de pàgines web comentades per ampliar coneixements.

- Oferir un portal sobre la dona a l'antiguitat que normalitzi l'ús de la llengua catalana en un àmbit on aquesta hi és molt poc representada.

Explicació del treball previ personal

La meva experiència com a professor associat del Departament d'Història de l'Antiguitat i de la Cultura escrita de la Universitat de València durant els cursos 2001-2002 i 2003-2004, i en concret com a professor de l'assignatura "Història de la dona a l'antiguitat", adreçada a alumnat de 2n curs de la llicenciatura d'Història i oberta com a crèdit de lliure elecció a alumnat de qualsevol altra llicenciatura, m’ha fet pensar en l'aplicabilitat a l'àmbit de l’ensenyament d'un conjunt de materials estudiats en els darrers anys i inscriure'ls en aquest nou context a través de la temàtica de l'escola inclusiva i, particularment, de la coeducació.

Paral·lelament a la meva tasca docent, he dut a terme investigacions sobre història de la dona que s'han vist concretades en algunes publicacions, en la participació activa en l'organització d'un Seminari anual sobre història de la dona adreçat a estudiants universitaris, en la coedició d'una de les actes d'aquestes jornades i, finalment, en la impartició d'un taller titulat “Eternes menors: dones i educació a la Grècia i la Roma antigues”, en l'àmbit de les I Jornades coeducatives, organitzades per la Federació d’Ensenyament de CCOO i celebrades a Terrassa el 17 i 18 de març del 2006, i d'on vaig rebre l’encoratjament definitiu per decidir-me per l'elaboració d'un material adreçat a l’alumnat d'ensenyament secundari i universitari.

Tot seguit detallo les meves publicacions sobre història de la dona, així com la meva participació a diversos esdeveniments relacionats amb l'estudi de la condició de la dona a l'antiguitat:

¨ Manel Garcia Sánchez, "El matrimoni en Homer", Auriga, 1995, 13, pp. 14-17 (Premi Àgora d'Assaig).

¨ Manel Garcia Sánchez, “El matriarcado fallido: las madres homéricas”, dins Carmen Alfaro Giner i Marta Tirado Pascual (eds.), Actas del Segundo Seminario de Estudios sobre La Mujer en la Antigüedad (Valencia, 26-28 de Marzo, 1998), València, Sema, 2000, pp. 39-64.

¨ Manel Garcia Sánchez, “Miradas helenas de la alteridad: la mujer persa”, dins Carmen Alfaro Giner, Manel Garcia Sánchez i Mónica Alamar Laparra (eds.), Actas del Tercer y Cuarto Seminarios de Estudios sobre La Mujer en la Antigüedad (Valencia, 28-30 de Abril, 1999 y 12-14 de Abril, 2000), València, Sema, 2002, pp. 45-76.

¨ Manel Garcia Sánchez, “Mujer, trabajo y economía en el imperio aqueménida”, dins Carmen Alfaro Giner (coord.) Más allá de la Labor Matronalis: Aspectos del Trabajo Profesional Femenino en el Mundo Antiguo, Saitabi 49 (1999), pp. 289-311.

¨ Manel Garcia Sánchez,Las mujeres de Homero, València, Monografia del SEMA, I, 1999.

¨ Carmen Alfaro Giner, Manel Garcia Sánchez y Mónica Alamar Laparra (eds.), Actas del Tercer y Cuarto Seminarios de Estudios sobre La Mujer en la Antigüedad (Valencia, 28-30 de Abril, 1999 y 12-14 de abril, 2000), València, Sema, 2002.

Bona part d'aquestes publicacions s'inscriuen en el projecte del Seminario de Estudios sobre la Mujer en la Antigüedad (SEMA), del qual sóc membre des del 1998 i on jo mateix he participat com a coordinador de jornades i coeditor de les actes del Tercer i Quart Seminari d'Estudis sobre la dona a l'Antiguitat.

El meu interès per estudiar i divulgar la condició de la dona a l'antiguitat no s'ha centrat únicament en la civilització grecoromana, sinó que he anat més enllà i m'he endinsat en l'estudi de la condició de la dona en el món persa de l'antiguitat. Una mostra del que dic és la inclusió a la meva tesi doctoral d'un capítol titulat "La conxorxa de l'harem: les dones i els eunucs del Gran rei persa", i la inclusió també en una de les jornades del curs que vaig impartir sobre el "Món de la antiga Pèrsia", en el si dels "Matins d'art" (del 2 al 30 de maig de 2006) de l'exposició "L'imperi oblidat. El món de l'antiga Pèrsia", organitzada del 8 de març a l'11 de juny de 206 per la Fundació La Caixa, el Museu Britànic, el Museu del Louvre i el Museu Nacional de Teheran, d'una xerrada amb el títol "La conxorxa de l'harem: dones perses i decadència aquemènida". D'altra banda, en la meva tesi doctoral he estudiat, sota el títol O MEGAS BASILEUS. Formes de representació de l'alteritat persa a l'imaginari grec un altre tema d'interès capdal en l'àmbit de l’educació en valors, és a dir, la invenció del racisme a través de la creació del concepte de bàrbar i vinculat molt sovint a la submissió dels perses als capricis de les seves dones.

La voluntat d'aprofitar el volum d'informació amb que comptem sobre la dona a l'antiguitat, més enllà del meu primer treball sobre Homer, no va prendre cos fins que vaig integrar-me en el Seminario de Estudios sobre la Mujer en la Antigüedad SEMA, dirigit per la Dra. Carmen Alfaro Giner, del Departament d'Història de l’Antiguitat i de la Cultura escrita de la Universitat de València.

Des del SEMA (Seminario de Estudios sobre la Mujer en la Antigüedad) hem convidat a l'alumnat de segon i tercer cicle de les llicenciatures d'Història, Filosofia i Filologia Clàssica de la Universitat de València i d'altres universitats de l'estat espanyol a presentar estudis sobre història de la dona a l'antiguitat, comunicacions que després han estat recollides en les successives publicacions de les actes. Així mateix, mai no s'ha desatès el contacte amb l'educació secundària i s'ha estimulat la participació de professorat de secundària en cadascun dels seminaris, expectatives que s'han vist satisfetes amb escreix i que han donat cos fins i tot a la creació d'un grup de teatre que en les successives jornades ha portat a escena obres dels clàssics grecoromans vinculades amb l'univers femení. A partir d'aquestes experiències s'ha constituït un seminari permanent i obert, format per professorat universitari, professorat de secundària i alumnat que té com a objectiu i il·lusió la difusió de la condició de la dona a l'antiguitat com una mostra de les males pràctiques culturals que cal encara corregir. Volem agrair, doncs, la tasca de supervisió d'aquest web duta a terme per la Dra. Carmen Alfaro i Giner, professora titular d'Història antiga de la Universitat de València.

Justificació de la necessitat del material

Des del meu punt de vista, la justificació de la necessitat d'aquest material rau en el fet de què comptem amb un enorme cabdal d'informació sobre la condició de la dona a l'antiguitat que ens permet, des de la transversalitat i la interdisciplinarietat, treballar amb una mostra privilegiada de com en una època històrica, des de tots els àmbits socials, es va construir un arquetip sobre la dona que s'ha anat reproduint al llarg dels segles. El motiu de triar l'antiguitat, més enllà de la meva trajectòria investigadora, les meves llicenciatures de Filosofia, Història i el primer cicle de Filologia clàssica, o la meva tesi doctoral, es deu a la circumstància que és des la prehistòria i la història antiga que l'alumnat de primer cicle de l'ESO o d'universitat s'endinsa en l'estudi de la història universal, o com l'alumnat de segon cicle d'ESO s'endinsa en l'estudi de la cultura clàssica. L'èxit de la posada a prova d'aquest projecte podria exportar l'experiència a d'altres nivells, penso, per exemple, en la filosofia de Batxillerat i on autors com Plató o Aristòtil van contribuir, i molt, a crear unes filosofies de gènere on la dona simbolitzava la matèria i l'home l'esperit, o com des de la biologia es va explicar el rol de la dona en la concepció com a merament passiu o com se la va presentar sempre com una malalta del sexe i una neuròtica i inestable emocional. Així mateix, i per posar d'altres exemples, des de l'àmbit de la tecnologia, es van fixar una sèrie d'oficis típicament femenins i on la vinculació al teler i el teixit (un àmbit molt present a la ciutat on visc i treballo, a Terrassa es troba el Museu tèxtil) va ser imperativa per les dones i es va arribar a convertir en un valor per a les dones el llatí casta fuit, domum seruauit, lanam fecit...(vaig ser casta, vetllar per la casa i filar llana). Des de l'àrea de Matemàtiques podem estudiar, per exemple, el paper tan destacat de dones com Hipàtia, membre de l'escola d'Alexandria; des de la literatura universal la veu de Safo, plasmada en els seus bells poemes, i que ha esdevingut un símbol dels corrents feministes i dels gays and lesbian studies, tema també aquest, el de l'homosexualitat, que encaixa a la perfecció en un projecte coeducatiu i inclusiu; o, per citar un darrer exemple de transversalitat, les figures de la corporeïtat femenina a l'art antic, present en el currículum de Visual i plàstica o en les matèries de batxillerat d'Història de l'art o d'Estètica. Així mateix, la nostra pàgina pot resultar molt útil per a les matèries de Llatí o Grec.

L'antiguitat grecoromana i el món de l'Orient Proper Antic ens han proporcionat una gran quantitat de materials que poden ésser un excel·lent punt de partida per treballar temes de coeducació i, alhora, estudiar com la injusta situació de discriminació sexual del present arrenca d'una banda del nostre vincle cultural amb el llegat del món clàssic i la seva cruïlla amb el cristianisme. Atenes, Roma i Jerusalem van crear un poderós marc ideològic i conceptual que ha estat utilitzat segle rere segle perquè la diferència sexual romangui amb una salut de ferro. Ha arribat el moment de treballar per destruir aquest estereotip de llarga durada, i és a l'antiguitat on cal cercar els orígens de la misogínia occidental, tant des de la vessant pagana com des del triomf del cristianisme. El nostre propòsit és crear un material didàctic que no és concebut com un fi en ell mateix, sinó que pretén esdevenir un model per a l'elaboració de nous materials que, a partir de la història, puguin denunciar la situació de discriminació de la qual ha estat víctima la dona, i, a la vegada, ajudar en la transformació de valors culturals o mals hàbits de pensament que tossudament i interessada continuen negant a la meitat de la humanitat un dret tan fonamental, per a tots, com és el de la igualtat. D'altra banda, creiem que l'abundor de materials provinents del món antic ens permet establir contínues analogies amb el nostre present i veure com la misogínia o la discriminació sexual arrenquen de lluny, arrosseguen sobre les seves espatlles una tradició mil·lenària, la qual cosa obliga a un gran esforç de reestructuració cognitiva que finiquiti definitivament un discurs androcèntric que nega a les dones una veu pròpia o que assigna rols o gèneres fal·laciosament femenins.

Pandora ha de ser molt més que un nom de ressonància mítica que ens ubica en aquell dia llunyà quan els déus crearen la primera dona i li donaren una capsa que contenia tots els mals. Ens explica el mite que un cop aquesta va ser oberta i sortiren tots foragitadament, va romandre en el fons l'esperança, l'esperança d'aquesta nova capsa de Pandora que proposem, el nostre portal sobre la dona a l'antiguitat, en ser oberta ha de permetre trobar en el seu fons un conjunt de bones pràctiques educatives que contribueixin a posar fi a la discriminació sexual o l'assignació de rols. Treballar en xarxa permet, a més a més, oferir recorreguts alternatius, obrir tantes capses d'eines com àmbits de l'activitat humana existeixen i, descobrir que en tots ells, sense excepció, és possible la igualtat.

Malgrat que el meu portal va adreçat fonamentalment a la comunitat educativa, creiem que posa a disposició de tots tipus d'usuaris i usuàries interessat i interessades un conjunt considerable d'informació a la xarxa sobre la dona a l'antiguitat, lliurament disponible i en llengua catalana.

Web en construcció permanent