La religió

La religió sempre ha estat un àmbit molt lligat a les dones i són molts els cultes femenins de la Roma antiga. Les dones, no obstant, van restar excloses del sacrifici cruent.

El culte femení més destacat fou el de les Vestals, o sacerdotesses del temple de Vesta. En nombre de sis, eren seleccionades a sort pel Pontifex Maximus entre les nenes d'edats compreses entre sis i deu anys i pertanyents a les famílies més distingides. Havien de ser verges (uirgines uestales) i havien de servir-hi durant trenta anys: deu de preparació, deu de servei i deu consagrats a la instrucció de les noves vestals. Les seves funcions consistien en mantenir el foc de l'altar públic del santuari de Vesta, guardar els sacra o objectes sagrats provinents de Troia (palladium o estàtua de fusta d'Atena Pal·las), celebrar el fascinus, o genital masculí per propiciar la fertilitat, i fabricar la mola salsa o farina salada o midó que s'utilitzava en els sacrificis. Si violaven algunes de les seves obligacions, en especial la castedat, el delicte s'anomenava incestum i la pena era la mort, ja que la seva conducta impia alterava la pax deorum. Gaudien d'alguns privilegis, com el de quedar lliures de la patria potestas i la tutela (tot i que sotmeses al poder del Pontifex Maximus), seure a la tribuna imperial de l'amfiteatre durant els espectacles i podien jugar algun paper en la política, en especial, en qualitat d'intèrprets d'omina o presagis.

També coneixem la figura de la regina sacrorum, que sacrificava un porc a Juno a les calendes de cada mes, però la figura de la qual és mal coneguda.

Finalment, i per citar un darrer exemple, el culte a la divinitat oriental Isis va comptar des de mitjans del segle I a. C. amb moltes adeptes entre les dones romanes, en especial perquè aquesta divinitat era a la vegada mare i esposa. Com, a més a més, es donava la circumstància que Isis havia estat prostituïda a Tir durant deu anys, era un culte que admetia també les prostitutes.

Els romans, però, van tenir sempre una certa propensió o costum a atribuir les desgràcies públiques als mals costums de les dones. Així, l'any 295 a. C., algunes matrones romanes van ser condemnades per stuprum (relacions sexuals fora del matrimoni o del concubinat); i el 125 a. C. tres Vestals van ser condemnades a mort i sepultades vives per no haver respectat el vot de castedat (incestum) de trenta anys.

 

Algunes litúrgies romanes relacionades amb divinitats femenines

Nones Caprotines	Juno	7 de juliol	fecunditat femenina
Matronàlia	Juno	1 de març	fecunditat femenina
Matràlia	Mater Matuta	11 de juny	fecunditat
Venus Verticòrdia	Venus	1 d'abril	unió sexual delsesposos i virtut de les dones
Fortuna Virilis	Venus	1 d'abril	prostitutes
Fortuna Muliebris	Fortuna M.	6 de juny	uniuirae
Pudicitia		?	castitat matronal uniuirae
Bona Dea		1 de maig 3-4 desembre	abstinència sexual
Súpliques	Juno	Ludi saeculares (lectisternia et sellisternia) (puellae et carmen)	demanda protecció
Ludi Megalenses	Cíbele	4-10 abril	mare dels déus
Cereàlia	Ceres	12-19 abril	fertilitat
	* Bacanals (186 a. C.)
	* Sibila: llibres sibilins
	* Isis

 

 

Bibliografia

Linda Fierz-David, La Villa de los Misterios de Pompeya, Madrid, Ediciones Atalanta, 2007.

Jean Gagé, Matronalia, Essai sur les dévotions et les organisations cultuelles des femmes dans l'ancienne Rome, Brussel·les, Latomus, 1963.

Santiago Montero, Diosas y adivinas. Mujer y adivinación en la Roma antigua, Madrid, Editorial Trotta, 1994.

Paul Veyne, François Lissarrague, Françoise Frontisi-Ducreoux, Los misterios del gineceo, Madrid, Ediciones AKal, 2003.