La finalitat de l'avaluació de les necessitats educatives dels infants és un dubte històric i controvertit: avaluar quin és el dèficit que l'alumne té o avaluar les seves necessitats respecte al currículum

La finalitat de l´avaluació per a mi és determinar les necessitats dels alumnes respecte el currículum. És, doncs, un instrument per millorar la pràctica educativa.

En torn de l´avaluació gira tot el treball escolar i condiciona què, com i quan ensenyar i també l´ajust que s´ha d´introduir per atendre la diversitat.

Una altra finalitat, i que fa més referència al mestre o a l'escola, és la de veure fins a quin punt la manera de realitzar el procés d'ensenyament-aprenentatge afavoreix o entorpeix l'aprenentatge dels infants.

Hem de ser més rigorosos en l'avaluació de les NEE, tant en l'avaluació inicial com durant el procés, amb la finalitat d' adequar millor la resposta educativa i el tipus d'ajut que haurien de rebre. El temps és cabdal, és "or" per aquests alumnes

La recollida d´informació, que ens ajudarà a entendre o a elaborar hipòtesis sobre les necessitats educatives dels alumnes, ha de reunir la màxima informació rellevant.

Cal analitzar aquesta informació i
deduir el què cal fer. Prendre decisions en quant els continguts i en quant la metodologia, i establir prioritats, estratègies i accions educatives que cal prendre.

Promoure l´autoregulació dels aprenentatge, tot revisant contínuament la tasca que es fa amb els infants, assignar un valor al que l'alumne ha assimilat en el procés d'ensenyament-aprenentatge i promoure la interacció social a l´aula,

No a tots els alumnes s'ha d'avaluar tot. L'avaluació no és standard.

A l'hora d'avaluar cal tenir en compte el perquè els nens i les nenes saben o no fer quelcom i perquè poden o no fer-ho.Cal també veure en quines circumstàncies troben major dificultats i en quines són capaços de superar les coses plantejades.

Àrees d'aprenentatge o matèries , aspectes procedimentals, habilitats: Que fa, com ho fa i quan ho fa, aspectes normatius, hàbits de treball i aspectes conceptual o de fets: que sap, o coneix i com ho sap i en quines circumstàncies.

Cal també observar l'estil d'ensenyament del mestre; tipus de metodologia, graus d'ajut que dona en general i en els nens amb NEE, tipus de suport que utilitza, recursos que empra per relacionar les seves propostes de treball amb l'alumne. Es important observar també el tipus i graus d'ajut que el mestre dona als infants en general i en els nens amb NEE. en particular.

Observar l'estil d'aprenentatge de l' alumne: estratègies que utilitza, coses que el reforcen, ritme de treball, concepte de si mateix en quant el treball...expectatives que té respecte a la seva capacitat d´aprendre..., hàbits d'autonomia i treball: com s'organitza la feina, iniciativa, necessitat de reforç, esforç per vèncer dificultats..., conductes que perjudiquen el procés: Freqüència en que les fa, quin benefici n'obté, en quines situacions, que les provoca, que s'ha intentat per modificar-les

Avaluació inicial: determinar la situació de cada alumne abans d´iniciar un determinat procés d´ensenyament-aprenentatge per poder adaptar-lo a les seves circumstàncies.
Avaluar el grau d´adquisició dels coneixements sobre l´aprenentatge a fer, de les idees i de les estratègies espontànies d´actuació i de les representacions que es fan dels aprenentatges

Avaluació formativa: té una funció reguladora del procés i pretén detectar quins són els punts dèbils de l´aprenentatge.
Avaluar quines representacions mentals es fan els alumnes, quines estratègies utilitzen per arribar a una resultat
estudiar els errors, per saber el tipus de dificultats tenen. Tot ajuda a entendre millor els obstacles que els alumnes tenen en el moment de la tasca.

Avaluació sumativa estableix balanços fiables dels resultats obtinguts al final d´un procés d´ensenyament-aprenentatge. Té una funció social i formativa en el sentit dels posteriors aprenentatges.

Cal buscar l´equilibri entre la intuïció i la instrumentalització, estratègies didàctiques que facilitin l´autoevaluació

És bo buscar eines avaluatives útils i pràctiques que ens ajudin a veure els avenços dels infants en totes les seves vessants, i alhora que aquestes eines siguin comuns per tots els professionals. Quan més es comparteixi la tasca d'avaluació entre tots, més fàcil serà veure els seus progressos.

La importància de l'observació.
A l'hora d'observar hem de tenir molt clar el perquè ho fem: o sigui, que és el que volem saber i perquè necessitem saber-ho.
Aquesta determinació prèvia es molt útil, doncs molts cops tenim munts de pautes d'observació i de fulls plens d'anotacions sobre aquell infant que no ens serveixen per res, en no saber quin ús fer-ne.
El primer que hem de plantejar-nos és quin tipus de problema té l'alumne sobre el que es realitza l'observació.
Un cop el tenim clar, és necessari que procurem destriar el problema en totes les seves vessants a fi de confirmar o desestimar, mitjançant l'observació, cada una d'elles.

El mateix procés ens anirà conduint vers l'eina o estratègia que hem d'utilitzar per entendre millor aquella dificultat i, per tant, poder actuar de la forma més correcta possible.
Per tant, totes les eines avaluatives que tenim o coneixem poden ser útils si s'utilitzen en el cas adequat en el moment adequat.

Eines a utilitzar
- eines per observar: qüestionaris, jocs..
- anàlisis del treball de classe del alumne
- informacions dels mestres
- programació de la classe
- proves pedagògiques
- sessions d'aprenentatge
- observació a l'aula ordinària