Header image  
UNA ESTRATÈGIA PER A L'APRENENTATGE  
   
 
2.1.4.1 > ELS IOGA-SUTRES DE PATÀNJALI. EL IOGA CLÀSSIC


El gran filòsof Patànjali, que suposadament va viure al segle III a. de C., va recopilar i sistematitzar les ensenyances sorgides de l’experiència dels savis (rishis) al llarg de la història, el resultat va ser la redacció dels “Ioga-Sutres”. Amb aquest tractat, el ioga adquireix la categoria de Darshana. Les Darshanas són els sis sistemes filosòfics de la Índia que accepten l’autoritat dels “Veda”. Les sis escoles són: Mimansa, Vaisheshika, Nyaya, Vedanta, Samkhya i Ioga.

Els “Ioga-Sutres” estan fonamentats en la filosofia Samkhya, que és anterior al Budisme. A diferència del Samkhya i el Budisme, Patànjali incorpora el concepte de Déu com un suport o model útil per a aquells que tinguin una inclinació a la devoció (bhakti).

El text dels “Ioga-Sutres” consta de cent noranta-sis aforismes (sutras) distribuïts en quatre capítols:

  • 1r capítol: Samadhi-Pada (la Superconsciència). Cinquanta-un aforismes.
  • 2n capítol: Sadhana-Pada (la pràctica). Cinquanta-cinc aforismes.
  • 3r capítol: Vibhuti-Pada (els poders psíquics). Cinquanta-sis aforismes.
  • 4t capítol: Kaivalya-Pada (l’alliberament) Trenta-quatre aforismes.

 En el primer llibre dels “Ioga-sutres” ens ofereix una introducció general de l’obra

  • Què són els ioga-sutres?  -  Abans que res, un mirall 
    • No és una obra.
    • No és un llibre de lectura.
    • No conté veritats uniformes a tots.
    • És un text obert.
    • Constantment et fa mirar cap a tu mateix.
    • Patànjali intenta convèncer o provar alguna cosa.
    • Patànjali et proposa seguir la via de la teva experiència.
    • El sànscrit reflecteix aquesta llibertat.
    • Els Ioga-Sutres són material de treball reflexiu.
    • Sutra vol dir fil conductor
    • Patànjali segueix l’autèntica tradició. Mostra el camí, proposa mitjans i ... deixa llibertat per a triar-los.
    • Et  fa el responsable de triar els mitjans.
    • El fil conductor és precís i rigorós.
    • Els sutres es renoven a cada transmissió i s’adapten a totes les condicions.
    • Aquest és el seu caràcter universal. Revela la pròpia capacitat de ser.
    • Els Ioga-Sutres afinen l’estat de consciència desperta.
    • El Ioga és un estat de consciència, de ser.
    • No és un saber o una forma.
    • Un estat és una experiència, no una reflexió.
    • El fil conductor passa per una experiència concreta, és la pràctica.
    • Només cal una estora, un coixí per sentir el propi cos, i resseguir-lo mitjançat la respiració. Així es pot arribar a un estat de meditació.
    • A partir d’aquesta experiència d’estat comença el Ioga, i els Ioga-Sutres el reflecteixen.
    • Aquest estat de consciència només pot existir a partir d’una causa, que és la vida, i ha d’estar-hi lligat.
    • Els Ioga-Sutres són una guia per comprendre aquest sentit, amb l’única condició de presentar-nos davant d’ells lliurament, sense idees preconcebudes.
    • No són una guia de butxaca per a la il·luminació ràpida.
    • La seva integració és lenta i pausada.

És un text d’una perfecció admirable. En els capítols segon i tercer s’exposa l’estructura tècnica per assolir l’estat de Ioga.
Aquesta estructura està composada per vuit graus o membres que es coneixen com el Ashtanga Ioga. El practicant ha de perfeccionar cadascun dels vuit passos per arribar finalment a l’alliberament.

Aquests vuit  graus són:

  1. Yama: Codi social, abstinències
  2. Niyama: Codi personal, normes
  3. Asana: Postura
  4. Pranayama: Control de l’energia (prana). Regulació de la respiració.
  5. Pratyahara: Aïllament sensorial o interiorització.
  6. Dharana: Concentració.
  7. Dhyana: Meditació o contemplació
  8. Samadhi: Superconsciència

Els cinc primers graus es coneixen com ioga extern (bahiranga ioga) i els tres últims com samyama o ioga  intern (antaranga ioga). El recorregut gradual i sistemàtic pels vuit graus és la clau per assolir l’estat de samadhi o Consciència Còsmica.

YAMA. Codi de la conducta social.

Les actituds que harmonitzen la interrelació social són cinc:

  1. Ahimsa: actitud de no violència cap a tots els éssers vius, en particular els més innocents, els que estan en conflicte o en una situació pitjor que la nostra.
  2. Satya: dir i defensar sempre la veritat, però no utilitzar-la per ferir altres persones.
  3. Asteya: honradesa i honestedat. L’abandó de la cobdícia o la capacitat de resistir el desig del que no ens pertany.
  4. Brahmacharya: control de l’energia sexual i moderació en tots els nostres actes.
  5. Aparigraha: no ambicionar ni atresorar. L’abandó de l’avarícia o de la capacitat d’acceptar només allò que és teu.

 NIYAMA. Codi de conducta personal.

  1. Saucha: neteja interna i externa, és a dir, mantenir net i polit el nostre cos i el nostre entorn.
  2. Santocha: cultivar una actitud d'alegria i satisfacció, o la facultat de sentir-se a gust amb tot el que es posseeix i el que no es posseeix.
  3. Tapas: austeritat. Eliminació de les impureses que hi ha en el nostre organisme físic i mental per la pràctica d’hàbits correctes de son, exercici, nutrició, treball, relaxació, etc.
  4. Swadyaya: autoestudi, la necessitat de revisar i avaluar els nostres progressos.
  5. Ishawara Pranidana: rendició o abandó a la voluntat divina. La veneració a una intel·ligència superior o acceptació dels nostres límits davant de Déu, l’Omniscient.

Aquests dos codis: el yama i el niyama harmonitzen tot l’àmbit de l’activitat humana

ASANA. Postura física

És la postura física utilitzada en les pràctiques del Ioga mental. Patànjali la defineix com una posició ferma i confortable. Són postures que equilibren els impulsos nerviosos, les energies internes i les sensacions oposades de calor/fred, plaer/dolor, etc. La postura crea l’estabilitat física i mental necessàries per tenir èxit en les següents etapes del Raja Ioga. L’important és mantenir el cos en la mateixa postura sense esforç. “Qui practica asana haurà d’aplicar un esforç consistent en suprimir els esforços naturals corporals”
En aquest context l’asana no està relacionada amb les nombroses postures i exercicis del “Hatha Ioga” (Ioga físic). Aquí fa referència a postures de meditació com Padmasana (lotus), Siddhasana (perfecta) o Sukhasana (fàcil), etc.

PRANAYAMA. Regulació de la respiració

És la regulació de l’energia vital (prana) per mitjà de la respiració. S’han d’harmonitzar tres moments del procés respiratori:

  • Puraka o  la inspiració (entrada de l’aire).
  • Kumbhaka o la retenció de l’alè, aquesta fase té una importància clau, ja que és en l’estat de respiració suspesa quan es produeix la màxima focalització de la consciència.
  • Rechaka o l’expiració (expulsió de l’aire).

PRATYAHARA . Interiorització

És en procés d’interiorització en el qual es dissocia la consciència respecte de l’entorn extern. La pràctica de l’asana i del pranayama condueixen a una progressiva desconnexió dels estímuls exteriors. Quan aquests han estat neutralitzats, la consciència pot interioritzar-se.  Pratyahara, en un sentit superior, també inclou la desconnexió de la consciència de les sensacions psíquiques internes. L’aïllament de la consciència, dels estímuls sensorials i de l’activitat psíquica, genera un estat mental clar, serè i atent, que permetrà al iogui practicar la concentració i la meditació.

DHARANA. Concentració.

Dharana significa concentració mental. És la paraula que millor defineix el Raja Ioga de Patànjali. Quan la influència dels estímuls externs i de l’activitat psíquica ha estat neutralitzada per mitjà del pratyahara, la ment es fixa en una sola cosa, excloent totes  les altres. Així es produeix la unificació de l’energia mental o concentració.
Per desenvolupar la concentració s’enfoca la ment en un suport (llavor) que pot ser qualsevol cosa: un objecte, un símbol psíquic, una zona del cos, un so místic (mantra), un centre psíquic i energètic (xakra), la imatge del mestre, un paisatge psíquic, la respiració, etc.
El practicant es concentra en el suport fins que la consciència queda absorbida en ell. Quan l’atenció queda totalment fixada en l’objecte, la ment s’immobilitza i brota l’experiència meditativa (dhyana).

DHYANA. Meditació

Dhyana significa meditació i no té res a veure amb el sentit de reflexió intel·lectual amb què identifiquem aquesta paraula a Occident. Sorgeix directament quan es manté el flux continu de l’atenció sobre l’objecte de la concentració. És un procés que no pot ser forçat; únicament pot preparar-se la situació adequada per tal que la meditació succeeixi. El practicant s’estableix en un estat mental lliure de tot condicionament i penetra en l’essència de l’objecte de la meditació. L’estat de Dhyana és l’avantsala de la Consciència Còsmica  o Superconsciència.

SAMADHI. Superconsciència

El Samadhi és la meta de tots els ioguis. Es produeix com a conseqüència d’allargar el procés meditatiu, el qual porta a l’estat de Consciència Còsmica. En aquest nivell la ment i la dualitat han estat completament transcendides.
En el samadhi només existeix l’experiència de la Consciència Pura, de la Realitat Última i d’una inefable benaurança. No hi ha paraules que ho puguin explicar adequadament. En aquest estat, el iogui obté l’experiència màxima elevant-se a la categoria d’home il·luminat o alliberat (Jivanmukta).
L’estat de Samadhi és conegut per moltes branques del Ioga com el despertar de Kundalini, l’energia espiritual de l’ésser humà.