La respiració és el lligam principal entre la ment, les emocions i el cos físic. Actua sobre totes les cèl·lules del cos i, en particular sobre les cèl·lules del cervell. La respiració les aireja i n’evacua els detritus gasosos:
- Malauradament, en general no sabem respirar.
- És important que dediquem un temps a observar la nostra respiració.
- Generalment la nostra respiració és massa ràpida, així doncs poc profunda.
- Sovint tenim la caixa toràcica massa comprimida degut a les males actituds.
a) Inspiració:
Els pulmons s’omplen d’aire. De fet, la majoria de nosaltres només els omplim una dècima part de les possibilitats. Generalment, en els nostres pulmons penetra mig litre d’aire, quan la capacitat total en un adult és de cinc litres!
Fer entrar cinc litres d’aire és gairebé impossible, però sí que podríem prendre mig litre més. Podríem triplicar el nostre aliment en oxigen.
Quan inspirem oxigenem totes les cèl·lules del nostre cos per mitjà de la sang.
b) Expiració:
Els pulmons es buiden d’aire. El gas carbònic, detrit gasós de les nostres cèl·lules, és evacuat cap a l’exterior. En realitat, una gran part d’aire viciat (carregat de gas carbònic) queda a l’interior dels pulmons perquè no hem respirat correctament.
Sovint només n’expulsem mig litre, amb una mica d’entrenament seríem capaços d’expirar-ne tres o quatre vegades més! És per això que el gas carbònic estancat dins nostre ens causa cansament i nerviosisme.
a) Respiració inferior o abdominal
La inspiració comença al baix ventre, només l’abdomen s’infla cap endavant, les costelles no es mouen. En l’expiració es buida tot l’aire i l’abdomen s’enfonsa formant un buit. Per controlar aquest vaivé de la paret abdominal es poden posar les mans a la zona del melic.
b) La respiració mitjana o toràcica
La inspiració es fa obrint al màxim la caixa toràcica. No obstant això, les espatlles no han de pujar ni un centímetre. Si apugem perpendicularment els colzes donem més amplitud a les costelles. L’abdomen pràcticament no es mou, només es fica lleugerament endins.
En expirar es tanca al màxim la caixa toràcica.
c) La respiració superior o clavicular
A partir de la respiració mitjana, cal fer pujar l’aire més amunt cap a la part superior dels pulmons sota les clavícules. Quan no es té pràctica es pot fer ajudant-se amb els colzes que s’aixequen cap a les orelles.
d) La respiració completa
És la realització dels tres tipus esmentats l’un a continuació de l’altre. És com una ona que puja des de baix fins a dalt.
Una respiració lenta i profunda, reposa el cor. Una respiració ràpida activa el cor. El control de la respiració permet actuar sobre aquest òrgan, alentint o accelerant els seus batecs. L’activitat del cor i de la circulació sanguínia depenen doncs de la respiració.
- En el conjunt de les cèl·lules:
Una respiració incorrecta provoca una manca de calor i d’energia. La respiració, per la seva aportació d’oxigen, activa el metabolisme de totes les cèl·lules del cos que aleshores poden cremar els detrits. Aquesta combustió no es pot fer sense oxigen. Si es fa una mala respiració, hi ha una manca d’oxigen i per tant es fa una combustió a mitges. Cal que aprenguem a airejar-nos perquè el nostre cos no sigui una paperera sinó un temple ben net.
El control respiratori permet eliminar parcialment el dolor físic. Tan sols el fet d’enfocar l’atenció cap a la respiració ja es desvia la ment del dolor.
El ritme respiratori sofreix profundes modificacions davant d’un esdeveniment important.
Les persones que pateixen ansietat respiren ràpidament i superficial. No poden expulsar el seu neguit cap a l’exterior perquè circula una quantitat molt petita d’aire en els seus pulmons. Les angoixes han immobilitzat la respiració.
Si acabem de dir que les emocions influeixen sobre la respiració, també cal dir que : és possible utilitzar la respiració per controlar les emocions. Només cal respirar conscientment i profunda per impedir que l’emoció pertorbi la respiració.
El cervell necessita tres vegades més oxigen que els altres òrgans. Quan no en rep prou, els processos mentals (reflexió, memorització, imaginació...) es veuen afectats. A més, sense oxigen les cèl·lules del cervell moren en uns minuts.
Un pensament profund està lligat a una respiració àmplia i tranquil·la. Es pot dir que hi ha correspondència entre els ritmes del pensament i la respiració. El pensament concorda amb la respiració.
Un/a alumne/a que arribi corrents del pati difícilment podrà resoldre un problema matemàtic abans d’haver calmat la seva respiració.
Per això, el temps d’esbarjo hauria d’anar seguit d’un exercici respiratori que seria una excel·lent transició entre la turbulència dels/de les alumnes al pati i la calma necessària per al treball.
És impossible de concentrar-se sense haver, prèviament, amplificat el ritme respiratori.
El nas és un dels òrgans respiratoris. Té una doble funció:
- Filtrar l’aire. L’interior de les fosses nasals està entapissat de mucoses que eliminen les impureses i maten les bactèries.
- L’aire que passa pel nas fa un recorregut més llarg que si entra per la boca. Així té temps d’escalfar-se a la temperatura del cos.
- Respirar pel nas salvaguarda l’estat dels pulmons.
Podem remarcar que tan sols pel fet de pensar en la respiració, aquesta s’amplifica. El volum d’aire que entra es duplica o es triplica.
Evidentment no és possible pensar en la respiració durant tot el dia, però sí que seria convenient pensar-hi de tant en tant.
És convenient aprofitar moment de respir com quan s’espera l’autobús o es mira la televisió, per prendre consciència de la respiració. Pel simple fet de recordar que es respira, ja es respira millor.
Tot en la natura obeeix a un ritme (les estacions de l’any, el dia i la nit...). La respiració ha de trobar també el seu ritme.
Una respiració desordenada, arítmica, provoca un desequilibri mental i emocional. I, al contrari, el ritme permet controlar la ment i el físic. Afavoreix la concentració i l’oxigenació de les cèl·lules.
(Jacques de Coulon)
|
