Header image  
UNA ESTRATÈGIA PER A L'APRENENTATGE  
   
 

1.1 > UN ENSENYAMENT DE QUALITAT          

 

Principis per a un ensenyament de qualitat


A continuació exposarem alguns principis que sense tenir res d’excepcional ens  han servit de base per plantejar-nos la introducció del ioga a la classe i creiem que s’haurien de tenir presents a l'hora de desenvolupar qualsevol tipus d’estratègia  metodològica:

  • les capacitats d’aprendre de l’ésser humà són força superiors a les què habitualment es consideren “normals”. Tot aprenentatge ha de tenir en compte l’opinió restrictiva que l’alumne/a té sobre les seves capacitats i l’opinió dels ensenyants respecte de les capacitats dels seus alumnes;
  • aprendre és un procés que posa en funcionament el conjunt de la persona, particularment el conscient i l'inconscient, el cos i les emocions;
  • l’entorn de l’aprenentatge (físic, emocional, social, mental) juga un paper important en la qualitat de l’aprenentatge;
  • no hi ha intel·ligència absoluta que serveixi de referència (a través de tests) per mesurar la intel·ligència de l’ésser humà; podem considerar que la intel·ligència de cada persona està formada per un feix d’intel·ligències que li són pròpies;
  • cada persona té una manera primordial d’aprendre, la qual s’hauria de tenir en compte;
  • s’aprèn millor quan s’està en un estat de distensió atenta;
  • s’aprèn millor quan el què s’aprèn té un sentit i quan s’aprèn amb plaer;
  • les arts i molt particularment la música són vectors d’aprenentatge particularment rics i importants;
  • el moviment és un vector d’aprenentatge important, que sovint pot ser utilitzat en nombroses activitats d’aprenentatge;
  • les emocions juguen un paper essencial en tot aprenentatge, com a font d’energia i de motivació; afavoreixen la memòria a llarg termini;
  • el treball cooperatiu facilita i enriqueix l’aprenentatge;
  • un coneixement millor del funcionament del cervell permet millorar la qualitat d’aprenentatge.

 

Un aprenentatge respectuós amb la persona

Els principis esmentats anteriorment es basen en el respecte a la persona en la seva totalitat:

  • respecte al tipus de funcionament del cervell en l’acte d’aprenentatge;
  • respecte a la manera d’aprendre pròpia de cadascun/a;
  • respecte al cos i a la seva manera de funcionar;
  • respecte a tota la riquesa interior de la persona;
  • respecte de cadascun/a envers ell/a mateix/a i envers els altres.

Tot això pot semblar impossible de portar a terme. Tenint en compte la diversitat de persones que hi ha en un grup classe, com podem trobar la manera d’ensenyar a cadascuna, tot ensenyant al grup?
Creiem que si obrim la caixa d’eines que tenim a la nostra disposició i ens allunyem del sistema lineal i analític habitual, podem aconseguir arribar millor al nostre alumnat.

Respecte per a la manera de funcionar del cervell

Les recerques actuals sobre el funcionament del cervell condueixen a la idea que la major part dels sistemes d’aprenentatge no afavoreixen el funcionament natural i òptim del cervell. Sovint, més aviat s’oposen a aquest funcionament natural perquè estan massa estructurats, massa controlats, són lineals i basats sobre el temor de conseqüències desagradables, si les normes establertes no són respectades. El cervell s’adapta, però al preu d’esforços a vegades inútils i per obtenir resultats sovint decebedors.
A continuació donem pistes per construir un aprenentatge més natural, i millor adaptat a la manera de funcionar del cervell:

Una bona connexió d’algunes zones cerebrals afavoreix l’aprenentatge

  • les teories de Sperry (hemisferi dret/hemisferi esquerre) i de MacLean (cervell triple)  són particularment riques en aplicacions:
  • el cervell funciona millor quan pot crear les seves pròpies estructures mentals;  “protesta” davant d’estructures massa imposades;
  • el cervell funciona millor en paral·lel que en sèrie, és a dir  que prefereix  els enfocaments variats sobre un tema, més  que no pas els lineals;
  • en el conjunt del procés d’aprenentatge, el sistema límbic , lloc privilegiat de les emocions, juga un rol essencial com a control, com a filtre, com a interruptor;
  • sota l’amenaça i la por, el cervell posa en funcionament reaccions de “supervivència” que poden bloquejar el procés d’aprenentatge;
  • el cervell té necessitat de freqüents retorns d’informació (feed-back) per controlar la validesa de l’estructura mental en funcionament.

Respecte per a la manera de funcionar del cos:

Cos i ment estan lligats indissolublement, aquest aspecte és ben conegut, però sovint negligit.
En aquest cas també es poden tenir  en compte les pistes següents que poden ser motiu de desenvolupaments pedagògics:

  • Afavorir un estat de distensió vigilant arran d’un aprenentatge, durant el qual el cos distès ajuda el pensament a concentrar-se. El ioga és una de les vies privilegiades per a això, i altres exercicis simples de relaxació i de visualització poden ser igualment útils.
  • “Traduir” les informacions a aprendre en forma de moviments (implicació del cos en l'aprenentatge).  Un cop s’ha superat la primera sorpresa i la idea ha estat  acceptada per part de l’alumnat. Aquesta forma d’aprenentatge té nombrosos avantatges: permet memoritzar millor, creant un tipus d’imatge mental en tres dimensions. Aquesta forma de representació afavoreix la recerca d’idees noves i originals, tant pel que fa a l’alumnat com al professorat. Permet implicar en la tasca l'alumnat que té una predominança cinestèsica, sovint ignorats en el decurs d’un aprenentatge tradicional.

  • Guardar o retrobar postures naturals que garanteixen un bon equilibri físic i psíquic. També en aquest aspecte el ioga pot ser d’una gran riquesa.

  • Respectar en la mesura del possible els ritmes i necessitats naturals, equilibrant i diversificant les diferents formes d’aprenentatge.

Respecte per a la personalitat

És il·lusori  i, no obstant això, força habitual imaginar que un/a  alumne/a, sigui quina sigui la seva edat, deixi abans d’entrar a classe la seva història personal i els seus sentiments del moment, els seus desitjos i les seves frustracions, el seu nerviosisme o la seva apatia, els seus dubtes i les seves decepcions. Fer com si tot això no existís, com si només el seu intel·lecte travessés la porta, pot crear una enorme pèrdua d’energia en l’aprenentatge. Tenir en compte la riquesa de cada personalitat pot enriquir les relacions humanes a l’interior de la classe i, a la vegada, afavorir  una naturalitat en l’aprenentatge.

També en aquest cas podem extreure aspectes pedagògics a tenir en compte:

  • Crear memòria d’èxit. Petits i grans necessitem el record de “victòries” personals més o menys importants per tal de poder  superar  dificultats. L’art de pares i educadors és el de fer viure i reconèixer aquestes victòries i de fer-les servir de suport per ajudar a progressar. Sovint la tendència és la contrària: es mostren i es sancionen els “errors”, més que els èxits, i així es creen “memòries del fracàs” que sovint són considerablement més riques que les de les victòries. El exercicis de ioga treballen específicament  l’eliminació de toxines i pensaments negatius (niyama).

  • Respectar les emocions i els sentiments. Les emocions i els sentiments formen part integrant de la personalitat, però una “bona educació” sovint considera que han de ser dissimulades. Durant l’acte d’aprenentatge, saber reconèixer l’existència i el valor d’aquestes emocions, saber reconèixer els sentiments dels altres sense jutjar-los és un aprenentatge del respecte envers un mateix i envers els altres i, a la vegada, una gran font d’enriquiment de les relacions humanes. Parlem d’un procés llarg  que demana ajuda i suport. Aquí també la pràctica del ioga pot ser de gran valor, ja que treballa la consciència d’un mateix i de grup (yama).

  • Reconèixer les capacitats i les riqueses pròpies de cadascun/a. Cal tenir present que hi ha les riqueses visibles, les que estan en desenvolupament i les que estan adormides.

  • Reconèixer les capacitats d’un/a alumne/a és simple quan aquestes estan dins el marc del programa escolar: “és el bo en mates”, per exemple. Això és més difícil d’aplicar quan aquestes riqueses no són reconegudes pel sistema. Diversificar les activitats d’aprenentatge, introduint diferents experiències, ajudarà a que cadascun/ a trobi un lloc i sigui reconegut/da dins del grup.