Posició inicial:
Dempeus, si és possible millor que es posin en cercle. En qualsevol cas, la mirada i el pensament estan centrats en un punt, dins el cercle o davant de cadascú/una.

Desenvolupament

1. Tot expirant, aixequeu els braços estesos en paral·lel davant vostre, el dors de les mans l’un contra l’altre.
2. Inspireu i obriu els braços portant-los a la vertical, flexioneu els colzes i obriu-los en forma de canelobre, les mans ben obertes, els dits ben oberts i estirats, tanqueu els punys.
3. Tot aguantant l’aire, recolliu creuant els avantbraços sobre el pit i baixeu el cap, la barbeta en direcció al pit.
4. Expireu i desplegueu els braços davant vostre, en direcció (al punt o objecte indicat a l’inici) els palmells miren amunt. ( Aquest gest i la mirada sempre estan centrats en el punt definit al començament).

 Vincle amb la tradició:

Aquest és un exercici de ioga iranoegipci que s’ha conservat des del temps dels faraons. Pintures al fresc i estàtues egípcies en són testimoni.

Efectes:

• Aquest exercici evidencia la possibilitat de poder compartir un treball interior com és la presa d’energia amb el grup i amb una finalitat comuna. Sensibilitza al treball col·lectiu i dóna una consciència més viva de ser un individu que està en interacció amb el grup, incloent l’ensenyant.
• És un exercici respiratori excel·lent que afavoreix l’obertura de la caixa toràcica, gràcies a la pressió que fan els alvèols quan fan l’apnea. Aquest fet indueix una actitud anàloga en el pla físic.

Moment favorable:

• Al començament del dia, de la setmana  o sobretot al començament  del curs per donar cohesió al grup.

Observacions:
És recomanable posar un objecte (un gerro o un barret) al centre  que simbolitzi el receptacle d’una energia disponible a tot moment per a cadascun dels membres del grup classe.